Quan adoptes un animal l’adoptes amb totes les condicions i garanties sanitàries necessàries. És a dir, les protectores i gosseres de Catalunya per LLEI hem de donar els animals domèstics vacunats, desparasitats, amb cartilla al dia, microxip i esterilitzats/castrats. Això comporta unes despeses veterinàries que l’adoptant es compromet a cobrir. Però només es paga per aquestes despeses que són mínimes ja que el veterinari ens fa un preu especial pels gossos del refugi. Per tant, no es paga per l’animalet en qüestió, es paga per tenir-lo en les condicions correctes tant per la seguretat de la família com pel propi gos. Ningú es pot plantejar tenir una mascota sense saber que això li implicarà una despesa. Tot i que sigui regalat del veí irresponsable que li ha criat el gos, s'haurà de portar al veterinari on mínim li ficaran el xip i vacunes = uns 100 euros. Llavors, millor adoptar en un refugi on salves dues vides: la del animal que adoptes i la del animal abandonat que podrà entrar en el seu lloc.
En algunes ocasions quan comentes que l’adoptant s’ha de fer càrrec de les despeses (la protectora és una associació sense ànim de lucre, no és una empresa amb fons econòmic) més d’una vegada ens han contestat: jo no pago per tenir un gos, jo pensava que els regalàveu o bé, per pagar diners me’n compro un de raça. La meva resposta: comprar o adoptar és una elecció personal. Per comprar una mascota només cal tenir diners, per adoptar-la cal tenir cor. Tu tries, l’elecció està en les teves mans: salvar un animal abandonat o comprar-lo afavorint la cria i el negoci lucratiu explotant femelles. Adoptant dónes una segona oportunitat, comprant contribueixes a la massificació d’animals en protectores i gosseres. Mentre tu compres un animal un altre mor al carrer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario