👉NO ÉS NO!

El masclisme no és sols físic, pot ser també actitudinal i psicològic.
El mateix llenguatge s'hauria de revisar si volem assolir el respecte i dignitat entre sexes.
Les dones i els homes conscients ens hem encarregat que els nostres fills i filles ho siguin. Si volem homes no masclistes les dones hi tenim molt a dir i a fer. Si no canviem actituds i maneres, sempre estarem igual.
Encara hi ha dones avui que s'escandalitzen quan dius que ets feminista. Quan feminisme vol dir cercar la igualtat  al treball, a casa, al llenguatge, amb les amistats...una igualtat per damunt de la diferència inherent a cada sexe i a cada persona. Una igualtat que la llei contempla, però que la pràctica diària desmenteix. I que la violència n'és l'exponent més escandalós. Queda molt per millorar...
Ens hem d'encarregar que els nostres fills i filles respirin en una atmosfera d'igualtat.

XERRADES A LES ESCOLES DE PLATAFORMA ANIMALISTA DE TERRES DE LLEIDA

Un dels objectius de Plataforma Animalista Terres de Lleida és les xerrades a les escoles. Aquestes xerrades, juntament amb la identificació amb el  xip i l'esterilització, ens haurien de situar, en poc temps, com un poble capdavanter en la tinença responsable d'animals de companyia. Però com que els dos darrers punts estan lluny d'assolir-se,  dediquem el nostre esforç preferent a les xerrades sabedors que l'educació és bàsica per assolir les altres fites assenyalades.
Des d'aquest mitjà donem les gràcies al CRP del Segrià i al Consell Comarcal del Segrià per confiar en nosaltres; i donem les gràcies, sobretot, a cada un dels claustres de professors de les escoles que han acceptat la nostra activitat com una possibilitat per millorar.  Per tant, és entre tots: administració, escola i societat (Grups Locals i voluntariat) que treballarem   en la mateixa direcció i sumarem  esforços per avançar en el tema que ens ocupa i preocupa. 30.000 animals perduts o abandonats anualment a Catalunya,  segons dades de la darrera enquesta dels Agents Rurals, amaguen molt de patiment dels animals i de les persones sensibles amb el tema. També molta  despesa, ja que l'atenció dels animals i el manteniment de protectores i CAAC'S costa molts diners. Confiem que les noves generacions a través de la concienciació i l'administració pressionant en el compliment de la Llei de Protecció, puguin canviar aquesta crua i desagradable realitat.

GATETS PER ADOPTAR

Tenim diversos cadells de gat, mascles i femelles molt afectuosos i juganers.
S'entreguen esterilitzats i amb un xip a preu subvencionat.
Si vols més informació sobre l'adopció de gatets truca a la protectora tel.contacte: 618722038

EL LLARG VIATGE DE LA GANGA MEREIX UN FINAL FELIÇ

La Ganga va néixer al carrer, a molts kilòmetres d'aquí, sense família ni un lloc on resguardar-se. A l' Índia la situació dels animals del carrer és molt difícil tot i que hi ha alguna associació i gent que intenten pal.liar la duresa de viure en aquelles condicions extremes.

La Ganga és un exemple d'ésser viu que lluitava per sobreviure, però la vida de "sense sostre" estava acabant amb ella. Mal nodrida, famèlica i apàtica... la pluja del Monsó indi hagués apagat la seva vida si una voluntària, que vivia llavors allí, no hagués decidit lluitar amb ella. Així que aquesta noia no va poder girar-li la cara i mirar cap a un altre lloc, li va donar refugi per tal que es recuperés i, tot i les dificultats de tràmits legals i econòmics, ha aconseguit treure-la d'aquella situació per portar-la a Catalunya. 

Podeu veure el canvi? La Ganga ara  desborda felicitat, està perfectament bé de salut i s'ha adaptat molt bé a la seva casa d'acollida temporal. Té un any d'edat, és de mida petita (pesa 7kg) i és molt sociable; li encanta estar amb altres gossos. 

La Ganga es diu així perquè va néixer davant del riu sagrat Indi, el Gangues, i ella, després d'haver aconseguit sobreviure i arribar fins aquí, també ho és. Té un caràcter realment especial, sempre es mostra feliç i agraïda, com si mai no oblidés tot el patiment viscut, que ara s'ha transformat en alegria. 

Si vols donar l' oportunitat d'ensenyar a la Ganga què és una família per tota la vida i rebre amor incondicional d'una gossa molt especial, contacta: 606163216/646079182

ELS PETARDS I EL NOSTRE GOS:

Com cada any pel mes de juny arriben les festes de Sant Joan, són molts  els gossos que pateixen d’una por exagerada e incontrolable a les explosions dels petards.

Qué hem de fer:

Convé tancar les persianes i finestres  per disminuir la penetració del so dels petards i en alguns casos inclús tapar-los amb alguna roba.

Si el gos se’ns acosta  quan té por, deixar que s’estigui amb nosaltres si és el que ell busca, però no acariciar-lo per no reforçar la por com una situació desitjable.

Si pensem que la situació es pot complicar, podem parlar amb el nostre veterinari de confiança per tal d’ajudar a disminuir l’ansietat amb productes farmacològics tipus ansiolítics. Aquests productes cal subministrar-los durant alguns dies, per tan és important contactar amb el nostre veterinari abans de la festivitat de San Joan.

Qué no hem de fer:

No hem d’intentar corregir la por del gos posant-lo en contacte amb el so de les explosions dels  petards de forma directa.

No hem de treure’l de la seva zona de seguretat de forma forçada.

No deixar-lo lliure al jardí, per que la por es motiu de fugida.

No hem d’acariciar-lo quan te molta por, pensem que el protegim i no es així.No subministra-li productes de tipus farmacològic si no és sota consell d’un veterinari.

3. El Reglament de la Llei de protecció dels animals

Amb la llei 22/2003 de 4 de juliol, es consolida el marc legal actualment vigent i que ha estat refós mitjançant el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció animal:

Obligacions de les persones propietàries i posseïdores d’animals (art. 4)

4.1 Les persones propietàries i les posseïdores d’animals han de mantenir-los en bones condicions higienicosanitàries, de benestar i de seguretat, d’acord amb les característiques de cada espècie.

4.2 La persona posseïdora d’un animal ha de donar-li l’atenció veterinària bàsica per garantir-ne la salut.

Prohibicions (art. 5)

c) Abandonar-los.

d) Mantenir-los en instal·lacions indegudes des del punt de vista higienicosanitari, de benestar i de seguretat de l’animal.

e) Practicar-los mutilacions, extirpar-los ungles, cordes vocals o altres parts o òrgans, llevat de les intervencions fetes amb assistència veterinària en cas de necessitat terapèutica, per garantir-ne la salut o per limitar-ne o anul·lar-ne la capacitat reproductiva. Per motius científics o de maneig, es podran fer aquestes intervencions amb l’autorització prèvia de l’autoritat competent.

f) No facilitar-los l’alimentació suficient.

g) Fer-ne donació com a premi, recompensa, gratificació o regal de compensació per altres adquisicions de naturalesa diferent a la transacció onerosa d’animals.

h) Vendre’ls a les persones menors de setze anys i a les persones incapacitades sense l’autorització dels qui en tenen la potestat o la custòdia.

i) Comerciar-hi fora dels certàmens o d’altres concentracions d’animals vius i d’establiments de venda i de cria autoritzats, llevat de les transaccions entre les persones particulars quan es limitin als seus animals de companyia, no tinguin afany de lucre i es garanteixi el benestar de l’animal.

j) Exhibir-los de manera ambulant com a reclam.

k) Sotmetre’ls a treballs inadequats pel que fa a les característiques dels animals i a les condicions higienicosanitàries.

l) Mantenir-los lligats durant gran part del dia o limitar-los de manera duradora el moviment que els és necessari.

m) Mantenir-los en locals públics o privats en condicions de qualitat ambiental, lluminositat, soroll, fums i similars que els puguin afectar tant físicament com psicològicament.

n) Matar-los per joc o perversitat o torturar-los.

Identificació i cens (art. 14 i 15)

14.3 La persona propietària o posseïdora d’un gos, un gat o una fura té un termini de tres mesos des del naixement de l’animal o de trenta dies des de la data d’adquisició de l’animal, el canvi de residència, la mort de l’animal o la modificació d’altres dades incloses en el cens per comunicar-ho al cens municipal o al Registre general. Prèviament a la inscripció de l’animal en el cens municipal o en el Registre general, cal haver-ne dut a terme la identificació d’acord amb el que preveu l’article 15.1.

14.7 Els gossos, els gats i les fures han de dur d’una manera permanent pels espais o les vies públiques una placa identificadora o qualsevol altre mitjà adaptat al collar en què han de constar el nom de l’animal i les dades de la persona que n’és posseïdora o propietària.

15.1 Els gossos, els gats i les fures han de ser identificats mitjançant una identificació electrònica amb la implantació d’un microxip homologat.

Pèrdua i recuperació d’un animal (art. 14 i 17).

14.8 Les persones propietàries o posseïdores d’animals de companyia estan obligades a comunicar la desaparició de l’animal a l’ajuntament on estigui censat en un termini de quaranta-vuit hores, de manera que en quedi constància.

17.1 L’ajuntament o, si escau, l’ens local supramunicipal corresponent s’han de fer càrrec dels animals abandonats o perduts fins que siguin recuperats, cedits o, si escau, sacrificats segons el que estableix l’article 11.2.

1 7.2 El termini per recuperar un animal sense identificació és de vint dies. L’animal s’ha de lliurar amb la identificació corresponent i amb el pagament previ de totes les despeses originades.

17.3 Si l’animal porta identificació, l’ajuntament o, si escau, l’ens supramunicipal corresponent ha de notificar a la persona propietària o posseïdora que té un termini de vint dies per recuperar-lo i abonar prèviament totes les despeses originades. Transcorregut aquest termini, si la persona propietària o posseïdora no ha recollit l’animal, aquest es considera abandonat i pot de ser cedit, acollit temporalment o adoptat, efectes que han d’haver estat advertits en la notificació esmentada.

Esterilització (art. 18)

18.2 L’acolliment dels animals de companyia s’ha d’ajustar als requeriments següents:

a) Els animals han de ser identificats prèviament a l’acolliment.

b) Els animals han de ser desparasitats, vacunats i esterilitzats d’acord amb el que preveu l’article 11.3, per garantir-ne unes condicions sanitàries correctes.

Prohibició del sacrifici (art. 11)

11.1 El sacrifici d’animals s’ha de fer, en la mesura que sigui tècnicament possible, de manera instantània, indolora i amb atordiment previ de l’animal, d’acord amb les condicions i els mètodes que s’estableixin per via reglamentària.

11.2 Es prohibeix el sacrifici de gats, gossos i fures a les instal·lacions per al manteniment d’animals de companyia, i als nuclis zoològics en general, excepte pels motius humanitaris i sanitaris que es fixin per via reglamentària.

El paper dels ens locals (art. 16)

16.1 Correspon als ajuntaments de recollir i controlar els animals abandonats, perduts o ensalvatgits i de controlar els animals salvatges urbans.

16.3 Els ajuntaments han de disposar de centres de recollida d’animals abandonats o perduts adequades i amb prou capacitat per al municipi, o convenir la realització d’aquest servei amb ens locals supramunicipals o amb altres municipis.

Article 41. Inspecció i vigilància dels animals de companyia

41.1 Corresponen als municipis o bé als consells comarcals o a les entitats locals supramunicipals, en el cas que els municipis els hagin cedit les competències, les funcions següents:

a) Exercir la inspecció i la vigilància dels animals de companyia.

b) Establir un cens municipal d’animals de companyia d’acord amb el que preveu l’article 14, el qual ha d’estar a disposició de les administracions i les autoritats competents.

c) Recollir i controlar els animals de companyia abandonats o perduts i els animals salvatges urbans.

Sancions (art.44)

44.2 Lleus: no xipar, no censar, no incloure el núm. de nucli zoològic en anuncis de venda d’animals. Multa 100-400€. Òrgan sancionador: alcaldes en municipis de més de 5.000 habitants. Director Serveis Territorials del Departament en municipis de menys de 5.000 habitants.

44.3 Greus: no alimentar els animals correctament, no donar-los atenció veterinària necessària, abandonar-los, vendre’ls sense estar inscrits al registre de nuclis zoològics. Multa 401-2.000 €. Òrgan sancionador: Director Serveis Territorials del Depatament

44.4 Molt greus: maltractar-los, abandonar-los si es posa en perill la vida de l’animal (per ex, en carreteres), sacrificar-los en nuclis zoològics, organitzar baralles de gossos o galls, tenir-los sense menjar. Multa 2.001-20.000 €. Sancionador: Conseller del Departament.

La Leishmaniosis, viuràs més tranquil si saps que no la té.

Amb la  leishmaniosis cal anar amb compte tot l'any però ara comença el pitjor període.
Què és?
Una malaltia parasitària greu en el gos, causada per un paràsit.
Els símptomes:
El més habitual és la pèrdua de pèl, al voltant d'ulls, orelles i el nas. Segons avança la malaltia el gos perd pes encara que no la gana. També són habituals les ferides a la pell, especialment al cap i les potes.
Època de risc:
La temporada de mosquits comença amb la calor, normalment al maig fins a setembre o octubre si es perllonga l'estiu. Els mosquits romanen durant l'hivern en estat de larves quaternàries. A les zones més càlides d'Espanya trobem mosquits tot l'any. Cal tenir extrema precaució en zones properes a rius o llacs.
En les llars és molt important evitar els estancaments d'aigua on poden proliferar aquests flebòtoms.
Recomanen utilitzar collar antiparasitari i pipetes com a mesura preventiva per protegir als nostres gossos.
Alhora recomanem acudir anualment al vostre veterinari de confiança per realitzar una anàlisi de sang per comprovar que no tenen leishmaniosis i en el cas que siguin positiu realitzar el tractament adequat.
Una bona prevenció és la millor opció!

Els gats i les plantes ornamentals

Els gats són animals curiosos, sobretot quan són joves, i una nova planta a casa pot despertar el seu interès i ganes de jugar. No obstant això, moltes plantes ornamentals poden provocar intoxicacions, algunes molt greus.
Hem de tenir en compte que moltes plantes que s'utilitzen per decorar els interiors de les cases són tòxiques per als gats.
La ingestió per part del gat de les plantes tòxiques pot provocar una greu intoxicació que causa un dany renal irreversible i fins i tot fatal si no s'intervé a temps.
En època nadalenca cal prestar especial cura amb l'estrella de Nadal, anomenada també flor de Pasqua. La ingestió de les seves fulles provoca problemes digestius i neurològics, mentre que el contacte de la seva saba amb la pell o els ulls del gat pot provocar dermatitis i problemes oculars greus incloses les úlceres corneals.
El grèvol amb els seus baies pot representar també un greu perill nadalenc. Els gats intoxicats comencen a salivar de manera intensa, però la intoxicació pot evolucionar cap a símptomes nerviosos i fins i tot cap a la mort de l'animal.
Altres plantes d'interior que poden causar intoxicacions de diferent gravetat en els gats són l'azalea, la amaryllis, el narcís, la tulipa, el jacints, la afelandra, la Diefembaquia, algunes espècies d'heura, el baladre, el ciclamen, el ricí, el palmell sago...entre d'altres.
Si vols comprar una planta ornamental per a la teva casa, sempre és recomanable que primer t'asseguris amb el teu veterinari de confiança que no es tòxica.
Si t'acabes d'adonar-se que a casa tens una planta que pot suposar un perill per a la teva gat, és important que la col·loquis fora del seu abast, si no poguessis evitar l'accés del gat a la planta perillosa, és preferible que et desfaci d'ella i compris una no tòxica.
Per als gats que mostren interès per a les plantes també es recomana deixar a la seva disposició plantes segures, com el catnip o la valeriana.
En moltes floristeries i botigues per a animals es venen també barreges de llavors de gramínies per a gats o testos que contenen aquestes mateixes llavors ja plantades. Una vegada que l'herba comenci a brollar, el gat podrà mordisquearla sense problema.

Tenir animal de companyia potencia l'autoestima i el desenvolupament en els nens

Els animals de companyia com els gats i els gossos sempre han estat un suport comprovat pels propietaris adults o els menors que hi conviuen.

 Aquests animals són els qui més beneficis aporten perquè són els qui més fàcilment interaccionen.

El gos, conegut afectuosament per molts infants com "bub bub" , sol ser l'animal preferit, però el que segurament alguns pares no saben és que quan van decidir tenir-ne un va ser tot un encert.

El fet de créixer al costat d'un ca o un gat els pot aportar beneficis emocionals, socials i formatius. 

Els menors que es crien al costat d'animals domèstics són més propensos a enfortir la seva autoestima, a ser menys solitaris i, per tant, a desenvolupar millor les seves habilitats socials.

Qualsevol persona que hagi estimat un animal i hagi crescut al costat d'ell,  és capaç d'apreciar de forma natural el valor de la companyia. 

Per sota dels sis anys d'edat és quan els beneficis de conviure amb un animal poden ser més grans, encara que també són importants en  preadolescents i adolescents. 

Els beneficis no són només psicològics, també pot ajudar  l'organisme dels més petits. Segons una investigació del Journal of the American Association, presentada al 2002, els menors que conviuen amb gossos o gats presenten un 50% menys de risc de patir al·lèrgies en un futur respecte els qui no tenen cap animal a casa.

Els beneficis són graduals depenent de l'edat de l 'humà.

1. Quan són nadons i comencen a caminar: en aquesta etapa de creixement, l'animal pot afavorir el desenvolupament motriu I cognitiu dels més petits, ja que aquests, a través d'aspectes sensorials I de moviment aprenen dels animals.

2.Criatures en etapa preescolar: la relació entre una animal i un menor és molt positiva en aquesta etapa. Segurament l'infant desenvoluparà millor el sentit de l'empatia que altres menors i, per tant, es potenciarà la seva evolució socioemocional.

3.Joves més grans (preadolescència i adolescència). La causa és que els animals domèstics requereixen  cura I dedicació. Aquells adolescents que en tenen  un a casa són més proclius a desenvolupar un sentit de la responsabilitat superior  als qui no en tenen.

En conclusió els animals de companyia aporten beneficis en el desenvolupament psicològic, afectiu  i social.

En cas que tingueu intenció d'incrementar la família penseu en una tinença responsable i eduqueu les criatures  en el respecte, la responsabilitat I l'estimació en la interacció amb els animals de companyia.

El lladruc del gos

El lladruc, una característica natural en els gossos,  és la seva forma principal de comunicar-se. Però no deixa de ser complexa la interpretació  correcta.
Un dels moments més compromesos és quan és queda sol a casa ja que ens parlen de la seva angoixa i a més són una molèstia pel veïnat.

El primer que cal fer davant dels lladrucs és observar i analitzar per tal de fer-ne una interpretació correcta:pot ser un crit d'alerta perquè s'apropa un estrany, pot ser que sigui un conegut, pot ser perquè manifesten la seva alegria en retrobar-nos, perquè senten angoixa o por (petards, es queden sols...). També depèn de les característiques de l'animal, l'educació rebuda, la falta d'una inculcació apropiada, adequada i encertada d'unes normes bàsiques, en definitiva cada lladruc és diferent i cada animal també.
Si el que ens preocupa i compromet és el lladruc de quan es queda sol, cal trobar-hi una solució.

Els que tenim gossos, estem davant l'obligació, de vetllar pel benestar de l'animal, de cobrir les seves necessitats, de facilitar-li els  passejos diaris, d'inculcar-li unes normes bàsiques i, en resum,  ja que el tenim l'hem de tenir també en unes condicions cívicament acceptables i  mirar que no molesti els altres.
De cara al lladruc per absència o per qualsevol motiu injustificat hi ha unes normes bàsiques que convé recordar:
1- no hem de reforçar amb una atenció directa el seu lladruc, ja que si ho fem estem premiant els actes que  no volem que faci. És a dir, si el gos borda i no li correspon fer-ho, l'hem d' ignorar completament. Si el gos nota que amb el seu lladruc, aconsegueix que li prestem atenció, seguirà bordant.
2-En el cas contrari, quan volem que bordi, com ara si s'acosten estranys al jardí o a  casa, en aquest moment l' hem de reforçar, premiar o elogiar ja que la seva acció és correcta o desitjada.
Constància i paciència són les claus, això no vol dir que no puguem renyar-lo, pel fet de bordar quan no li correspon o marxem de casa, però si se'l renya, ha de ser en el moment precís de bordar i de la forma apropiada. Si res més tancar la porta, el gos borda i de seguida tornem a entrar perquè es calmi,  llavors estem reforçant  que en futures ocasions bordi una altra vegada i justament és el que no volem. Perquè ell sap que si borda, tornem cap a casa. Per això hem de controlar bé el moment en què actuem, ja que si no ho fem bé, podem aconseguir l'efecte contrari. Amb paciència podem aconseguir molt bons resultats, es tracta de reforçar quan no bordi i d'ignorar quan ho fa. 
Per recorçar hem de preparar un premi dels que més li agradin, tant pot ser la seva joguina favorita o uns deliciosos snacks. Sempre és millor compensar el bon comportament que renyar-lo quan ho fa malament, ja que els lligams que s 'estableixen són més positius.

El perill de les espigues!

Amb la calor d’aquests dies, els camps comencen a estar plens d’espigues seques.

Als gossos, els encanta rebolcar-se pels camps. Aquestes espigues seques, es trenquen fàcilment i queden enganxades entre els pèls. Algunes són grans, d’altres pot costar veure-les. Com tenen forma de “fletxa”, van penetrant entre el pèl fins  arribar a la pell, on comencen a molestar i punxar l’animal. En rascar-se, algunes cauen, però altres (sobretot en animals de pèl llarg i molt dens), encara penetren més endins, arribant a fer foradets i endinsant-se sota la pell, on fan grans infeccions.

En animals d’orelles llargues i caigudes (Cockers, Pointers, Setters, Bassed Hounds entre altres), és molt fàcil que entrin pel conducte auditiu, on provoquen molèsties i/o otitis greus. D’altres poden arribar a entrar per racons del cos imprevisibles, com les mucoses dels ulls, de la vulva o pels forats del nas.

És important evitar aquests camps d'espigues. En cas contrari, hem de raspallar bé els nostres animals de companyia després del passeig.

I si noteu molts esternuts i molt seguits de forma aguda, que sacsegen/inclinen el cap o inflamacions locals,  pregunteu-nos, i us direm els passos a seguir.

Per què lligar un gos és inhumà i cruel?

Tenir un gos encadenat és un acte inhumà i una amenaça per a la seguretat del propi animal, d' altres animals i de les persones. Se'l priva de la  necessitat de socialitzar-se i s'oblida.  Lligat a la seva cadena,  passa a ser part del paisatge quan en realitat és un ser socialble que necessita escalfor, companyia i el contacte i amor de la seva família.

Està exposat a temperatures extremes, sigui hivern o estiu, de vegades amb resultat de mort ; se'l deixa a la mercè d'insectes i d'atacs perpetrats per altres animals o persones.

Aquesta és una pràctica que s'ha repetit des de fa tant de temps, que s'ha normalitzat fins al punt que la gent ni es planteja deixar de fer-ho, encara que sigui cruel, perillosa i completa inútil.

Els ésser sociables, necessiten la interacció amb altres persones o animals per a un correcte desenvolupament. A la natura, els cànids mengen, dormen i cacen en ramat. Estan genèticament dissenyats per viure en  grup.

Si està permanentment encadenat pateix un enorme dany psicològic i aquest animaló, que en principi era amistós, es torna neuròtic, descontent i sovint agressiu.

El coll és salvatgement lacerat pel collar a causa dels continus esforços per escapar. Sovint s' acaba enquistant a la pell, produint-li ferides profundes i doloroses.

Pateix risc d'embolicar-se amb la cadena i depèn sempre del propietari per tenir accés al menjar, l'aigua i el refugi.

Els gossos encadenats es poden tornar agressius ja que defensen, des de la vulnerabilitat de la cadena, el seu territori. Es  incapaç de donar-se a la fuga i sovint se sent forçat a lluitar. L 'encadenament fomenta l'agressió indiscriminada com a defensa.

Un gos sociable i protector és el que està acostumat a estar amb la família i actua quan sent que alguna cosa pot amenaçar la seva seguretat. Aprèn a ser protector passant molt temps amb la gent i sentint-se estimat. Així aprèn a estimar també la seva família humana.

De cap manera se sosté aquesta forma de lligar un ésser viu i obligar-lo a existir en aquestes condicions que recorden temps reculats de l 'esclavatge medieval. Evolucionar és un intent saludable de lliurar-se del patiment, el propi i el dels altres,  siguin persones o animals.