ÀLBUM DE FOTOS DELS GOSSETS DEL REFUGI EN ADOPCIÓ:

Vols adoptar un gos? Mira aquest àlbum amb les fotos dels gossos que hi ha al refugi esperant trobar una llar:

27 sept. 2010

Gateta de dos mesos en adopció



Aquesta preciositat va ser tirada per damunt de la tanca del jardí d'una senyora que la cuidarà provisionalment ja que no la pot adoptar. La gateta és tricolor i està habituada a viure en una casa, és molt dòcil i dolça. S'entregarà amb les vacunes, xip, desparasitada i amb contracte d'adopció/esterilització.
Contacte: 606.99.85.79 // lauralores@hotmail.com

CADELLS EN ADOPCIÓ

JA HAN ESTAT ADOPTATS


Aquests tres petits són la resta del set germanets abandonats. Tres dels set ja han estat adoptats i ara queden aquests tres de les fotografies i un altre cadell mascle de color negre. Creiem que seran de tamany mitjà.
Si vols més informació pots trucar al 606.99.85.79 // lauralores@hotmail.com

GRÀCIES!

24 sept. 2010

JA ESTÀ ADOPTAT

Us presentem a la NIT(adoptada), CLARA, BLAT, BAMBÚ, BLACK (adoptat), TIGRE i BUENDI(adoptat)

BLAT I BUENDI(adoptada)
BAMBÚ BLAT


El BLAT i el BAMBÚ s'assemblen molt físicament. Els dos són mascles i joves (tenen al voltant de l’any i mig). Són de tamany mitjà –gran però es podrien adaptar perfectament a viure en un pis sempre i quan tinguin la seva estona d’esbarjo i atencions necessàries.
La BUENDI(ADOPTADA) va arribar fa unes setmanes i sembla una barreja de pòinter amb dàlmata preciosa. És molt bona amb els altres mascles i li encanta estar acompanyada. Quan els voluntaris més jovenets treuen gossos a passejar ella frisa per sortir amb ells i s’ho passa meravellosament bé.
CLARA I NIT

NIT(ADOPTADA)

CLARA
La NIT(ADOPTADA) i la CLARA són dues femelles de tipus gos llop. Són joves ja que tenen aprox. un any i poc. La Nit és la més fosca i té les orelles ben dretes. Són molt bones i intel•ligents. Estan acostumades a estar amb altres persones i animals i són molt obedients.

I per últim, els nostres estimats cadells de Montoliu el BLACK (ADOPTAT) i el TIGRE. Cada dia estan més grans, forts i juganers. Són dos mascles i ja han fet els tres mesos d'edat. Desitgem trobar-los-hi una casa ben aviat. Busquem una família responsable, que tingui clar què és tenir un animal de companyia amb els plaers però també amb els deures que això comporta. Les adopcions de cadells s'han de fer meticuosament ja que ara són petits i graciosos però d'aquí uns mesos es faran grans i durant aquest procés s'hauran d'estimar però també educar. Així doncs, busquen una llar per aquests petits que els hi pugui assegurar una vida digna i feliç pels pròxims 15 anys. A més a més, s'ha de tenir en compte que d'aquí uns mesos seran esterilitzats.

El KIRO ja ha fet sort

El nostre petit Kiro, l’últim bòxer fill de la Tina que quedava en adopció, ja té família. Estarà molt bé ja que viurà en una casa de camp amb altres animalets amb qui jugar i compartir aventures com: un ruc català, ànecs, conills, lloros, gats, altres gossets... A la seva nova família els hi encanten els animals i buscaven un gosset tipus bòxer jovenet per anar a practicar esport amb els nois de la família.
Ja hem parlat amb la família i ens han explicat que s'ha integrat perfectament i s'ha fet molt amic del pastor alemany adult que també tenen.Gràcies per estimar al Kiro i donar-li tot allò que es mereix, segur que estarà d’allò més bé i d’aquí uns mesos serà esterilitzat.

19 sept. 2010

Cadells de tamany mitjà en adopció -ADOPTATS



ADOPTATS!!
Aquests cadells tenen dos mesos i ja han estat abandonats. En total són 7, 4 femelles i 3 mascles. Seran de tamany mitjà (mida cocker aprox.). Tot i que ara són uns ninos creixeran i s’hauran de tenir com un membre més de la família per a tota la vida. S’entregaran amb contracte d’adopció, vacunats, desparasitats, xip i obligació d’esterilitzar. Si vols més informació pots trucar al 606.99.85.79 // lauralores@hotmail.com

GRÀCIES!

La segona oportunitat de la WENDY




Hola, em dic Wendy i sóc una Yorkshire Toy d’avançada edat. Jo em pensava que al ser de raça mai m’abandonarien. Jo em pensava que les vegades que m’han fet criar ho feien perquè m’estimaven. També em pensava que vivia en un món sense crueltat però no és així. Aquest estiu, un dia em vaig despertar en una gàbia, rodejada de gossos més grans que jo els quals em bordaven i fins i tot em mossegaven. Vaig creure que era un malson però el malson es va allargar un mes. Durant l’estància a la gossera Municipal em vaig aprimar més d’un quilo, estava aterrada , vaig rebre mossegades les quals fins i tot em van fer una úlcera a l’ull. Però un bon dia, es van fixar amb mi.... Em van treure d’aquella gàbia i em van oferir una llar. Em van explicar que em recuperarien, cuidarien molt i em trobarien una llar on m’estimessin per sempre més. I així ha estat; ara ja tinc casa! Estic contenta, encara em trobo estranya però sé que aviat oblidaré totes les pors passades i podré jugar amb el meu nou germà Leo. Gràcies a tots els que heu lluitat per mi i heu fet això possible.
L’abandonament no entén de raça, mida o sexe. Si vols evitar que altres gossos pateixin la història de la Wendy pots, és molt fàcil: NO COMPRIS, ESTERILITZA I MAI L’ABANDONIS.






16 sept. 2010

Esperant una llar

ADOPTAT!


ADOPTAT!Els petits de Montoliu cada dia estan més grans i macos! Seran de tamany mitjà i són preciosos. Si vols més informació o vols adoptar pots trucar al:


-Laia: 630055645
-Angelina: 620906796
-alternativaecologista@gmail.com

Les ADOPCIONS DEL FLOC I LA MAIA

El FLOC, l’àngel pacificador de la protectora va marxar a la seva nova llar el cap de setmana passat. S’ha adaptat molt bé als seus nous amos i tots estan molt contents. Nosaltres el trobem molt a faltar ja que el Floc era el que sempre estava pendent de tots, protegint i ficant pau si hi havia algun conflicte. Li encantava saludar a tothom i sortia a passejar per anar al canal a nedar una estona. Ara continua sortint a passejar i gaudeix de tot l’amor del món, quina alegria després de tants mesos esperant la teva oportunitat!!


L'adopció de Maia és molt original. La seva nova família són de Toledo. La Sarai i l'Edgar, d'origen alemany, la van veure pel blog i se'n van enamorar de seguida. Tindrà un company dàlmata com ella. El van anar a buscar en una protectora i també era poruc i tímid, però ells l'han rehabilitat molt bé. Està esterilitzat i pensen fer el mateix amb la Maia. S'hi van comprometre signant la fitxa d'adopció. Ja ens han enviat fotos i ens han contat lo feliços que estan tots!
FELICITATS FAMÍLIES!!

"Un animal anomenat home"

Pilar Rahola
La Vanguardia. Barcelona.
16/09/2010
Si tuviera uno solo de esos tipos duros que suben a un caballo cargados de testosterona primitiva, excitados ante el olor a la muerte, felices de ser los portadores del dolor, si los tuviera delante, quizás sería incapaz de hacerles una sola pregunta. ¿Habrá mirado a los ojos del toro que desean lancear en una larga agonía, hasta que su cuerpo no pueda más, quebrado por los golpes?
------------------------------------------------------------

La Real Academia define la palabra salvaje en estos términos: "Se dice del animal que no es doméstico, y generalmente de los animales feroces". Pregunta fácil: en el caso del toro de la Vega, que es enviado a correr enloquecido, mientras decenas de lanceros lo persiguen por el monte, lo golpean brutalmente hasta la muerte y celebran su gesta como una gran fiesta, ¿quién responde a esa definición? Por supuesto, no es el pobre toro, animal pacífico cuya primera salida, en cualquier contienda, nunca es atacar, sino huir, y cuya capacidad de sufrimiento es exactamente igual a la de un ser humano. No. Sin ninguna duda, en pleno siglo XXI, cuando ya sabemos que los humanos dominamos el mundo, que somos capaces de una voracidad imparable que está acabando con los recursos del planeta, y que la grandeza de nuestro paso por la tierra no radica en la brutalidad, sino en el respeto a la vida, cuando todo ello lo sabemos, lo que ocurre en Tordesillas sólo puede calificarse de cruento salvajismo.

Año tras año, con cada hombre subido a un caballo para intentar pegar el golpe más brutal, con cada toro lanceado hasta la muerte, con cada ciudadano que aplaude esta brutal tortura, Tordesillas se convierte en la metáfora del animal salvaje que el hombre lleva dentro. Cualquier intento de justificar esta innecesaria bestialidad apelando a la tradición únicamente sirve para hundir aún más a este pueblo en el primitivismo. Si tuviera uno solo de esos tipos duros que suben a un caballo cargados de testosterona primitiva, excitados ante el olor a la muerte, felices de ser los portadores del dolor, si los tuviera delante, quizás sería incapaz de hacerles una sola pregunta. ¿Habrá mirado a los ojos del toro que desean lancear en una larga agonía, hasta que su cuerpo no pueda más, quebrado por los golpes? ¿Habrá recordado que, en algún lugar de la memoria, un día aprendió la definición de la palabra caridad? ¿Podrá acariciar a sus hijos y mirarlos con ternura, besar a la mujer, saludar a los amigos, hacer una ronda, comentar el partido, y convertirse en un ser humano, después de haber gozado siendo un bárbaro? Y, ¿en qué momento decidió abandonar su condición humana? ¿En qué momento un hombre deja de ser un individuo sensible y se pierde en una masa informe de salvajes? La mirada del toro…, que ni uno solo de esos machotes aguantarían ni un solo segundo. Porque la valentía nunca habita en el territorio de la crueldad, sino en el terreno mucho más sutil –y para algunos, más indescifrable– de la sensibilidad. Desde luego, estos tipos de Tordesillas son un ejército de cobardes a lomos de una tradición infernal. No hay honor, no hay fiesta, no hay respeto a la tradición, no hay nada en la tortura. Sólo existe el hombre enfrentado a su propia miseria, convertido en una mueca, embrutecido en su maldad, retornado a los tiempos de la oscuridad.

13 sept. 2010

Un miracle...

La nostra petita Maia ha viscut durant 5 mesos a l'abocador de Monoliu. Més tard un grup de persones van atrapar-la amb una gàbia trampa i la van portar a la protectora. Als pocs dies es va escapar del refugi... però va tornar. Ara, podem dir orgullosos i feliços que la Maia viu en una llar on serà feliç per sempre més. El temps per les pors, la solitud i la tirstesa ja no existeix per ella. Nosaltres no podem estar més contents ja que la Maia ens ha robat el cor. Us deixem amb el missatge de la seva nova família:
Hola!!Les escribimos para decirles que Maia, (bueno, como todavía no atendá por el nombre, hemos decidido, que ya que comienya una nueva vida, tenga un nuevo nombre, así que ahora la llamamos Cibeles), se encuentra genial. En el viaje la pobre hiyo dos veces caca, pero es que es un bebé. El resto del trayecto fue durmiendo. Con Brooklyn no tiene ningún problema, se lleva muy bien y le sigue a todas partes. Los dos juegan y corren como si conociesen desde siempre.Cada uno tiene su comida, porque para Cibeles tenemos Royal Caini Yunior y Brooklyn ya la toma de adulto, pero tampoco tienen problemas en eso. Ya conoce la casa y sabe cual es su camita, porque al principio se iba a la de Brooklyn. Ayer conoció otros perritos amigos de Brooklyn y también juega con ellos. Es muy inteligente y aprende muy rápido, en un día ha aprendido a sentarse. Les enviamos una foto de los dos juntos cuando estaban hoy durmiendo la siesta. Bueno, les hiremos mostrando como evoluciona con Brooklyn, creemos que está feliz y relajada. Muchos besos de los 4(Eckhard, Saray, Brooklyn y Cibeles)

9 sept. 2010

YORKSHIRE TERRIER TOY (ADOPTADA)

ADOPTADA!!
La petita és una femella adulta (té mínim 8 anys), pesa uns 3kg, és molt bona i carinyosa. Està al CAAC de Lleida, està molt trista i té molta por. S'entregarà amb xip, vacunes, desparasitada i esterilitzada. Si vols donar-li una llar o vols més informació pots trucar al 606.16.32.16 // lauralores@hotmail.com

8 sept. 2010

BLAT; Quant temps vivint pels carrers?


















JA ESTÀ ADOPTAT


Aquest és el BLAT. Fa uns dies vam rebre l’avís que des de feia un mes hi havia un mascle que vagava pels carrers famèlic. Nosaltres vam demanar fotos per buscar-li una família i ho vam comunicar a l’Ajuntament i a la Regidoria per tal de que en tinguessin cura. La sorpresa va arribar quan el dijous passat estant al refugi va aparèixer un mascle amb un collar de color marró just a la porta del refugi. El gos en qüestió és el BLAT, el mascle que des de feia un mes estava abandonat a Puigverd. No porta xip, el veterinari ja l'ha vacunat i s’està recuperant (va arribar en un estat bastant lamentable, només cal veure les fotos del dia que va arribar a les actuals).
Si el vols adoptar, és de tamany mitjà-gran, està acostumat a passejar amb corretja, és molt carinyós, tranquil i conviu perfectament amb altres gossos. Té uns dos anys i aviat serà esterilitzat.

6 sept. 2010

Més fotos de la MAIA i els CADELLS ADOPTATS

ADOPTATS




Aquest parrell no paren de créixer! Són els dos masclets de Montoliu que cuida el nostre refugi. El tercer germanet, ja va ser adoptat. Els peques són molt simpàtics i carinyosos. Ens encantaria que aviat trobessin una llar i si poguessin anar junts seria fantàstic ja que són inseparables. Ara tenen una mica més de dos mesos i seran de tamany mitjà.




ADOPTADA! La MAIA (barreja de dàlmata d'uns cinc mesos femella) cada dia està millor. Ja surt a passejar amb menys temors i li encanta estar amb altres gossos. És una gosseta increïble que evoluciona a passos de gegant i segur que d'aquí poc és una gossa melosa i sense pors.
PER MÉS INFORMACIÓ: 630.05.56.45

KORA, preciosa!

La KORA va ser adoptada fa uns mesos i de tant en tant ve a veure'ns ja que la seva família continua col·laborant amb els gossets abandonats d'Artesa de LLeida. La Kora és molt feliç, obedient i s'estima amb bogeria la seva família!

2 sept. 2010

BEBITOS EN ADOPCIÓ - ADOPTATS

ADOPTATS






Els peques de la casa tenen una mica més de dos mesets, són dos mascles i ja mengen pinso per cadells. La primera foto és del dia en que l’Ajuntament de Montoliu ens va portar els bebès (estaven a l’abocador del poble però no han pogut atrapar a la mare). Hi havia diversos cadells que van ser repartits per diferents protectores de Lleida. Com podeu veure en la primera foto, els dos cadells de la dreta van ser acollits per la Protectora Amics dels Animals del Segrià. Els dos de l’esquerra són els peques que esperen una llar al nostre refugi. Ara continuen menjant un mínim de tres cops al dia, estan molt espavilats, són molt juganers i en breu vindrà el veterinari a revisar-los i a vacunar-los. Creiem que seran de tamany mitjà però la veritat és que tot i ser molt petits, ja tenen una constitució física robusta. Es nota que els peques van ser cuidats fins fa uns dies per la Núria, la Maria, la Feli i la seva família, les quals van estar donant el biberó cada tres hores i patint constantment amb total dedicació i afecte… Han fet una labor fabulosa i indispensable!
Si els vols adoptar, ells segur que seran l’alegria de la casa però quan s’adopta un cadell s’ha de tenir clar que els primers mesos pot mossegar, plorar, fer-se les necessitats a casa... i que cal tenir paciència i educar premiant les bones conductes i ignorant les dolentes (per ensenyar no s’ha de castigar, pegar o cridar). I sobretot, s’ha de tenir clar que no són una joguina d’utilitzar i tirar, són un amic per tota la vida.