ÀLBUM DE FOTOS DELS GOSSETS DEL REFUGI EN ADOPCIÓ:

Vols adoptar un gos? Mira aquest àlbum amb les fotos dels gossos que hi ha al refugi esperant trobar una llar:

29 ene 2013

El KIWI més feliç que mai

El KIKO ara es diu Kiwi. Va arribar aquest estiu ja que uns veïns del poble se'l van trobar. No portava microxip i ningú el va reclamar així que ara fa uns tres mesos va ser adoptat. Ha tingut molta sort d'anar amb l'Anna i el Jordi, se l'estimen molt i a més a més té l'alegria de tenir una germaneta, la Duna.

Tal i com diu l'Anna amb molta raó: oferir una nova vida a un gosset es increïble i molt gratificant! Així que si esteu pensant en tenir una mascota, ADOPTA!

28 ene 2013

Dos cadells ADOPTATS

El petit DADDY I ÀFRICA ADOPTATS









  ADOPTATS
El negret és mascle i el marró femella. Tenen uns tres mesos i escaig i van ser trobats per uns veïns del poble mentre passejava el seu gos. Ja els hem vacunat i desparasitat, només els queda trobar família. Creiem que no seran molt grans de mida, seran mitjanets però no ho sabem a ciència certa ja que desconeixem com són els pares. El que sí sabem és que són una delícia, molt espavilats i amb moltes ganes de gresca.
Si vols adoptar una mascota vine a conèixer-los, ells no volen continuar creixen en una protectora! Tlf. contacte: 618.72.20.38/ protectoraartesadelleida@gmail.com

Rothko, fidel amic

 
El Rothko va arribar fa uns mesos, juntament amb el Bruce. Els dos estaven abandonats per unes torres on els veïns els donaven menjar. No sabem quant temps ha estat el Rothko vivint pels carrers ja que quan va arribar estava famèlic però ara està del tot recuperat i preciós. És un gos barreja de pastor alemany, molt intel·ligent i viu. Té molta força perquè és robust com un roure i és lleial al cent per cent amb les persones, un amor. Ens encantaria trobar una llar per a ell on pugui gaudir d’espai per esbargir-se i bona companyia.
Si el vols adoptar truca a la protectora tlf. 618.72.20.38/ protectoraartesadelleida@gmail.com  







Anem de passeig!

 Boni, Lei, Cim, Xula, Oreo i Mag.
 Balú, Daddy, Àfrica, Estel i Terri
 Leo
 Oreo
Jaqui

Per la protectora d’animals és un orgull rebre cada cap de setmana un grapat de persones, grans i petites, que amb molt d’entusiasme i estima passegen i cuiden als gossets. A ells els encanta sortir a jugar, cercar olors noves, rebre carícies i tenir moments únics d’amor.
A més a més, la tasca dels “passejadors” és fonamental per la sociabilització dels gossets ja que fan la seva adopció més fàcil: els ensenyen a no tibar de la corretja, ordres bàsiques com seure...Els gossos del refugi han estat abandonats, no tenen família, i aquests moments són els més semblants a tenir-ne una i per això tan preuats. Una fita que té la protectora és que tots els gossos puguin sortir el més sovint possible de passeig i això només ho podem aconseguir amb l'ajut dels voluntaris.
Gràcies per la vostra col·laboració i recolzament!

El petit SAM en família


 El SAM va arribar fa une setmanes a la protectora. Estava perdut i era molt poruc, però a mesura que passaven els dies amb nosaltres al refugi la por s'anava vencent. Tant és que el passat diumenge ens va acompanyar a la fira Trinimascotada de Barcelona on va tenir la sort de trobar família. Ara viu a Barcelona i té una germaneta felina, la Lola.
Felicitats SAM, que sigueu molt feliços!


24 ene 2013

Millor que tindre’n un, és tenir-ne dos!

El Xaplin també fa unes setmanes que viu en família. Ha marxat a una meravellosa casa on se l’estimen moltíssim i el porten a fer llargs passejos. A més a més el Xaplin està molt content perquè no és “fill únic”, també té un “germanet”, el Suau. El Suau té un any i com que ja està educat la seva família va decidir que era el moment idoni per donar-li un company de vida. I així ha estat. Quan van venir a la protectora no buscaven un gos en concret, volien conèixer-los per triar el que millor pogués congeniar amb el Suau i adoptar d’aquesta manera el gosset que més s’adeqüés a les seves necessitats per a que tant la família com el gosset en adopció siguin feliços. I l’elegit ha estat el Xaplin, des del minut u van tenir molt bon feeling.Moltíssimes gràcies família, sou un gran exemple a seguir.
El Xaplin ja té família i un germanet amb qui s’ho passa pipa! Com podeu veure amb les darreres adopcions del refugi podem assegurar que ADOPTAR una mascota enriqueix la vida, és una experiència fantàstica.



23 ene 2013

ADOPTATS

 ADOPTATS 
Aquests dos cadells tenen uns quatre mesos i ja han estat abandonats. La negreta és una femella i el marró un mascle, quan siguin grans seran de mida mitjana-petita (uns 15kg). Els dos tenen molt bon caràcter, si vols adoptar truca al 618722038 // protectoraartesadelleida@gmail.com

 La petita Àfrica

El preciós Daddy

18 ene 2013

Visita de l'Estela/Leia

L’Estela (anomenada Leia perquè és una vertadera princesa) també ve sovint de visita. Ja fa dos anys que va ser adoptada però la seva família no s’oblida de la protectora i sempre ens ve a veure amb algun donatiu. A més a més, van anar a passejar amb l’ESTEL, tot i que l’Estela no li va fer gaire cas.
L’Estela és l’exemple de com un gos denominat “de caça” pot viure perfectament en família. A través del seu model volem animar a fer possible l’adopció de L’ESTEL. Els dos són de raça bretó i els dos tenen molt d’amor per oferir, no es mereix l’Estel també una oportunitat?

Gràcies Anna i família per donar-nos suport i cuidar tan bé a l’Estela!

Visita del BLAT

El BLAT, després de passar més de dos anys vivint al refugi, va ser adoptat el passat octubre per la Tamara i el Pablo. Això ens va omplir d'alegria però no només a les cuidadores del refugi, els nens del poble també van celebrar-ho. Aquestes fotos són d'un dia que el Blat va venir de visita. Com podeu veure els nens van estar molt feliços de veure'l i el Blat també va estar-ho al retrobar-se amb els seus antics companys.
Per Artesa et trobem a faltar Blat, però sabem que amb la teva nova família estàs molt content i això fa que nosaltres també ho estem!
Gràcies per la visita!


L'adopció del Bruce



El Bruce va ser abandonat juntament amb el Rothko (qui encara espera ser adoptat). Vagaven sols per les torres del poble cercant aliment i aixopluc. Quan van arribar a la protectora estaven prims però ràpidament es van refer. El Bruce té molt bon caràcter, és com un cadell gran. La Imma es va fixar amb ell pel seu físic ja que li recordava a un gosset que havia tingut però es va enamorar de la seva manera de ser. El Bruce s’ha adaptat molt bé a la seva nova llar ja que és molt intel·ligent, però val a dir que la seva nova família l’ha ajudat molt. En un tres i no res ja ha après a seure, donar la poteta, tombar-se... Encara té una mica de desconfiança envers les persones que no coneix però amb la paciència i gran experiència que la Imma té amb mascotes segur que ho superarà ben aviat.
Gràcies per adoptar un gos abandonat i saber donar-li uns dies d’adaptació. Tots els canvis són difícils, tant pels animals com per les persones però cal tenir paciència i dedicació. Enhorabona!



L'adopció del SOL

El petit SOL ja té família, la de la Noemí. El Sol és un gos molt eixerit que va aparèixer per Artesa de Lleida perdut o abandonat. Després de passar uns dies amb nosaltres ha fet la gran sort de marxar a una casa on, entre d’altres coses, el porten de passeig i juguen molt amb ell.
Cal recordar que tots els animalets adoptats a les protectores i gosseres de Catalunya han d’estar esterilitzats, vacunats i desparasitats (junt amb el xip). Aquestes pautes es segueixen per garantir tant el benestar de l’animal com el de la pròpia família. Tanmateix, ajuda a reduir la problemàtica de l’abandonament dels animals ja que xipant la teva mascota la identifiques i esterilitzant-la evites que es reprodueixi i formi part de la superpoblació d’animals abandonats que actualment existeix.
Què sigueu molt feliços parelleta!


15 ene 2013

Emotiva història del Wisqui


HA MORT LO WISQUI




El Wisqui era un gosset que va aparèixer per Artesa durant el 2004; segons es va saber sobrevivent d’un grup de gossos que voltaven per Puigverd i que encalçats i apedregats pels nens del poble van poder escapar de la bretolada matussera. Van seguir el canal i algun d’ells com el Wisqui, van aparèixer per Artesa. Dels altres no se’n va saber res més , ell va vagar pel poble un any llarg. S’alimentava de crostons de pa i de fruita del camp, li encantava. La quitxalla del poble, sempre respectuosa amb els animals, li donava menjar i foren ells qui li posaren el nom de Wisqui. Ho sé de bona font perquè el meu petit, el Pau, era entre la colla.
Els de l’Alternativa estàvem amb l’intent d’obrir una protectora, però no encertàvem el quan ni el com. Des de feia anys, ja amb el consistori del Josep Drudis, havíem pogut aconseguir que l’Ajuntament establís un acord amb una canera de Lleida, generalment era “Amics dels animals” i a canvi d’una quantitat per animal acollien els gossets perduts pel poble, però això no era regular i només funcionava de tant en tant. En temps del Ricard Pons ens van cedir l’antic escorxador com a futura i possible protectora, el Wisqui va ser el primer a entrar-hi. Les dependències no oferien cap tipus de d’estança digna ja que eren els primers temps i no teníem cap mitjà per fer acollidor l’espai. Recordo que estava dins d’una caseta de porcs amb una reixa al damunt perquè no s’escapés. Buixia i estava molt enfadat perquè no li agradava estar tancat. Segons el veterinari tenia uns vuit anys i poc futur de cara a l’adopció (en general la gent vol gossos joves).Vam decidir quedar-nos-el per l’era, una finca a prop del poble. A partir d’aquell moment va gaudir d’un espai , menjar, aigua neta i carícies. També tenia una feina: guardar el mas i la va fer bé: mai més no ens hi van entrar. Al cap de dos anys llargs- la protectora ja funcionava i havíem millorat molt l’estat de les dependències- va aparèixer una gossa, la Bruna, amb set cadells d’un mes i mig, esquerps i porucs, ja que s’havien criat dins d’un tub de reg i s’amagaven cada cop que veien un humà. Un d’aquests cadells, el Barlet, va ser el company inseparable del Wisqui; ens va ajudar a educar-lo i ara és mansoi, obedient i afectuós.
Tothom recorda els animals que ha tingut al llarg de la vida, però com les persones, uns es recorden més que altres.
El Wisqui era un gos sense pedigrí, ben segur creuat de pitbul i gran danès; oferia una imatge ferotge i poc acollidora, una mica malcarat en aparença, però en realitat era intel.ligent, noble i cordial i mai no va mossegar cap humà ni gran ni petit. Amb els seus companys cànids no podem dir el mateix, era territorial i poc amic de compartir- el Barlet era una excepció- ja que era com el seu fill. Ho dic perquè abans del Barlet li havíem portat algun animalet adult i sempre havien acabat partint peres, per això em vaig decidir per un cadell, no el veuria com un rival i creixeria al seu costat sense adonar-se’n. Així va ser, eren inseparables i encara que el petit ja li pujava un pam, qui manava era ell i l’altre obeïa com un corderet. Ell li va ensenyar a no entrar en certes dependències del mas: la llar de foc, l’hort on hi ha les verdures...a seure a l’ordre, a acudir quan el criden...De bordar el Barlet no en volia saber res, ho havia de fer el Wisqui. Ara que ja no hi és no li toca més remei, però el seu buixit és de dol, el busca pertot, fins fa córrer el pestell de la llar de foc i entra a la dependència prohibida, però tot és envà i s’ensuma que ja no tornarà. Va fer l’última visita al veterinari ara farà just una setmana, per donar-li la darrera injecció, la que el separaria de la vida, però que l’alliberaria de l’agonia de la mort.
Va viure amb dignitat i afecte i així va morir, tal com hauria de ser la vida de qualsevol ésser viu si hi hagués justícia.
Eulàlia Solà