GOSSETS DE MIDA PETITA EN ADOPCIÓ. JA ESTAN ADOPTATS ELS DOS!

NINO ADOPTAT!

El NINO és un mascle de mida petita, de dos anys d'edat, de raça Pincher i de color negre. És jovenet però cal dir que al principi és una mica tímid així que necessita una família que el comprengui i pugui educar-lo segons les seves necessitats. No obstant, és bo amb les persones, li encanta passejar i és molt sociable amb altres gossos.
GINA ADOPTADA!

L’altra gosseta es diu GINA i la van tirar fa una setmana per damunt la tanca. És molt petitona, pesa uns dos kg, és molt bona i melosa.
Els dos són perfectes per un pis així que si vols adoptar un gosset de mida petita. No t’ho pensis més i vine a conèixer aquestes dues pucetes!

DUES PRECIOSITATS QUE GAUDEIXEN DE NOVA FAMÍLIA

El TOM i la PERLA ja tenen llar definitiva. Els dos van ser abandonats recentment i tot i estar poc temps a la protectora ja han estat adoptats i han aprés a viure en família. Us desitgem molta sort a tots i esperem que aviat ens vingueu a visitar.

LA VIDA AL REFUGI

http://www.youtube.com/watch?v=i81CA2QtGDo

PER UN NADAL SOLIDARI

El Nadal ja ha arribat i des de la protectora fem una crida a la solidaritat. Si estàs pensant en tenir una mascota reflexiona-ho bé ja que un animal de companyia comporta obligacions (veterinaris, esterilització, passejos, alimentació...) i plaers (poder gaudir d’una companyia fidel com poques). Abans d’adoptar un gos, pensa bé si podràs garantir-li una vida digna per sempre, reflexiona-ho amb el conjunt de la família i si estàs segur de que compleixes els requisits: endavant! Alhora d’adoptar no et guiïs pel físic del animal sinó pel seu caràcter buscant així el més adient per a tu i per ell. A més a més, recorda que en quant a l’educació i han persones especialitzades (veterinaris, etòlegs, educadors en positiu) que et poden ajudar.
I sobretot, no compris el teu millor amic, adopta! Són milers els animals que s’abandonen i acaben en refugis esperant una segona oportunitat.
Des del refugi animem a adoptar i aprofitem per presentar-vos un dels nostres angelets que espera un altre àngel que l’adopti i li doni una llar:

“Hola! Em dic OREO i sóc un gosset una mica tímid i desconfiat al principi però si m’estimes i puc confiar amb tu, t’estimaré fins la fi del món! Sóc de mida mitjana i m’agradaria que m’adoptessin en una llar on també pugui gaudir de jardí i jugar fins esgotar-me. No sóc gens dominant i em porto molt bé amb els altres gossos. Mai he conegut què és el caliu d’una família i per això aquest Nadal tinc un desig molt especial: trobar el meu àngel que m’entengui i pugui oferir una vida feliç per sempre més. Per què no puges un dia al refugi i em coneixes?”

Fins aviat DOLÇ!

El petit DOLÇ també ha estat adoptat i gaudeix d'una llar on passarà el seu primer nadal en família. Gràcies per adoptar.

FLOC I RON: ELS DOS NOUS MEMBRES DE LA PROTECTORA

El FLOC és un mascle d'un any i mig tamany mitjà, de color marró, pèl semillarg, dòcil i afectuós, juganer. ADOPTAT!

El RON és un mascle creuat de husky i pastor alemany, tamany gran i de bona planta. Color negre ; és afectuós i un xic tímid, gens territorial. EL RON JA ESTÀ ADOPTAT!

FLOC I RON US ESTAN ESPERANT A LA PROTECTORA!

LES DARRERES ADOPCIONS

El BUCK, el REX i el MILÚ són tres petits amb sort que ja tenen una llar definitiva. La seva adaptació com a nou membre de la família ha estat molt bona i mai més seran abandonats. Gràcies per adoptar.

L'OBY (ja està adoptat)

15/07/10 ADOPTAT!!

L'OBY és un mascle d'un any d'edat aproximadament de tamany gran. És molt alegre i sap anar de passeig perfectament. Li encanta estar amb altres gossos independentment de si són mascles o femelles ja que és molt sociable. Només amb la foto ja es veu que és un gos molt simpàtic i bo.

Ah! També li agrada que li facin sessions de perruqueria i el deixin ben maco i que li tirin la pilota una i una altra vegada.

ALGUNES ACTIVITATS DE LA PROTECTORA

Aquest mes de setembre una etòloga canina va venir a la protectora per fer-nos una xerrada de conducta canina. Ens va ensenyar a entendre una mica millor el comportament dels nostres gossos, a educar-los de manera positiva (sempre premiant la seva conducta quan és correcta i ignorant la incorrecta) i ens va donar uns consells que han servit de gran ajuda a l’hora de treballar amb els gossos abandonats de la protectora. Esperem repetir la trobada aviat i que cada cop puguem entendre millor els nostres animals per cuidar-los en funció dels seus caràcters i necessitats individuals.

Fa poc també vam dedicar un dia exclusivament a la vacunació dels nostres gossos. Això ho vàrem fer gràcies a la col•laboració del veterinari de l'associació (el qual també ens fa les esterilitzacions dels gossos) i els simpatitzants del poble. Quan és així convoquem la gent a través d'una circular i portem tots els gossos del refugi que calguin vacunar a la consulta veterinària.

BUCK I GREMLI NECESSITEN UNA FAMÍLIA

JA ESTAN ADOPTATS ELS DOS!

El GREMLI també va entrar fa uns dies a la protectora i és un cadell d'uns tres mesos d'edat de raça petita. Tot i el seu nom, és una preciositat perfecte per viure en un pis.






Aquest pastor alemany és el BUCK. Va entrar fa uns dies a la protectora i estava molt prim, famèlic però és afectuós i tranquil. Té dos anys i necessita una llar ja que ara ja està recuperat i gaudeix de bona salut. El seu nom és en honor al protagonista de La crida del bosc de Jack London.

ELS NOUVINGUTS DE LA PROTECTORA BUSQUEN UNA LLAR

JA ESTAN ADOPTATS!

Aquests són dos dels quatre cadells de pastor alemany que han abandonat a la protectora. Per sort, un d'ells ja ha estat adoptat i ara només en queden tres.


Més nadons sense casa de tamany mitjà en adopció.

US PRESENTEM LES NOVES FAMÍLIES DEL DUC I LA VIOLETA

El Duc i la petita Violeta ja han marxat de la protectora i ara viuen en família on són estimats amb bogeria. El Duc ha marxat als Omellons i farà companyia a un altre gosset de tamany més petit. Nosaltres esperem que continuïn creixent tan feliços com fins ara i ja ho sabeu, si esteu pensant en tenir un animal de companyia NO el compreu, ADOPTEU-lo en un refugi.

BALANÇ SOBRE ACOLLIDA I ADOPCIONS 2008

Ja fa quatre anys llargs que existeix la protectora d’Artesa de Lleida i cada cop n’estem més satisfets tant del seu funcionament com de la importància de cara a la població.
Respecte al funcionament, el moment actual és dels més satisfactoris. Però portar un espai amb animals no és fàcil; hem hagut d’aprendre a solucionar problemes de rivalitats i lideratge entre ells, perill d’embarassos no desitjats, malalties, sobretot en cadells, fer front a les despeses de veterinària, d’alimentació, neteja, estris...Entre tots i amb el suport de l’Ajuntament, ho hem tirat endavant i sobretot hem après dels errors, ja que el grup de gent que la porta tant la funcionària municipal ( la Mònica) com la resta de col.laboradores estem ben coordinades i això estimula el treball i l’eficàcia. També el veterinari de l’associació (Jaume Armengol) ens hi ha ajudat amb els seus consells i la seva tasca, ja que els preus que ens cobra són molt ajustats i a més els animals adoptats també gaudeixen d’aquest privilegi en cedir-los al nou amo o ama vacunats, amb xip i alguns fins i tot esterilitzats.
Pel que fa a la població en general també estem contents perquè no es veuen animals de tamany gran o mitjà pel carrer, però no podem dir el mateix dels amos dels animals de tamany petit que ja sigui per negligència o deixadesa n’hi ha més d’un que pul.lula per la població com si fos invisible; deu ser per als ulls dels amos, però no de la resta, ja que la gent se’n queixa. A més alguns dels animalons que anaven solts pel carrer ja han mort atropellats. Qui estimi els seus animals no els pot deixar pel carrer i qui no els estimi no és bo que els tingui, ens faria un bé a tots. Caldrà trobar una solució al tema; la gent que sí que controla els seus gossos mereix un respecte i si ells ho poden fer, els altres també.
Per una altra banda hi ha hagut algunes persones que ens han demanat de poder posar en disposició d’adopció cadellades imprevistes i els hem ajudat. El mètode consisteix a donar difusió de l’existència dels cadells pels variats canals de què disposem: cartells, pàgina Web, internet... mentrestant els té l’amo o l’ama, i els animals gaudeixen de la companyia i l’alletament inestimable de la mare. Tots els cadells en aquestes circumstàncies han estat adoptats. Desfer-se dels cadells per la via ràpida deixant-los dins d’una capsa a la porta d’algú o de la protectora és avui del tot inadmissible.
Per una altra banda també hem fet pedagogia directa als escolars de primària de Els Til.lers d’Artesa de Lleida. Vam fer l’explicació a través d’un Power Point així els mostràvem els diferents animals que han passat per la protectora, en quines circumstàncies es trobaven etc. I es van remarcar entre altres els temes que segueixen: la responsabilitat que implica fer-se càrrec d’un animal, com cal educar-lo perquè sigui còmoda la convivència, què cal fer perquè gaudeixi de bona salut (alimentació, neteja, veterinari...). Una de les preguntes més interessant va ser què tenim en compte abans de donar un animal de companyia en adopció. Els vam dir que abans ens informem del tipus de família on va: l’espai de què disposarà, si és per dins de casa, per un jardí o tancat, si el volen per companyia o vigilància, si són persones grans o tenen criatures molt petites, quina experiència tenen amb animals de companyia, si serà l’únic animal de la família o n’acompanyarà un altre que ja tenen...cal prevenir en aquest cas incompatibilitats, possibles embarassos...Encertar-la depèn d’aquests i altres punts. També els vam dir que la gent que va a una protectora en comptes de comprar-lo són gent especial, que es mira les coses d’una altra manera, que és sensible als sentiments dels animals i sobretot perquè desitgen ser part de la solució, ja que el problema ja existeix. Sobretot els vam aconsellar no comprar-los a particulars que fan criar els seus(?) animals de raça i els venen a preu de ganga que pot anar des dels 200 euros fins als 500 o més, naturalment sense vacunes ni xip. Exposen les fotos dels cadells en qualsevol espai dedicat a temes sobre animals i també a les portes dels col.legis, mercats...Vam reflexionar sobre què en deuen fer dels cadells que no aconsegueixen de vendre o que tenen una petita tara. Naturalment els pares d’aquests animals estan sobreexplotats i ens fan molta llàstima i més ens en fan els seus amos per tenir un esperit tan mesquí. Va quedar clar que aquest tipus de venda està prohibida. I que la llei de protecció dels animals hauria d’actuar d’una manera més decidida en aquest sentit. Vam quedar tant satisfetes de l’experiència que amb el professorat de l’escola es va pensar de repetir l’experiència dins d’aquest nou curs escolar. Des d’aquestes ratlles els agraïm la bona predisposició per a l’ educació mediambiental i proteccionista dels escolars.
Tornant a l’ara i aquí –i com ja hem insinuat a l’inici- aquest darrer any 2008, hem hagut de superar força entrebancs: de femelles que ens havien arribat amb un avançat grau de gestació i a les quals no es va poder practicar l’avortament, o alguna cadellada imprevista dins d’una capsa. Tot plegat vàrem arribar a tenir uns trenta-cinc animals acollits, en un mateix moment. Mai no havíem passat de 12. Alguns d’aquests cadells van morir de malaltia –parvovirosi- ja que fins als dos mesos no es poden vacunar. La situació ens va preocupar molt, fins al punt que vàrem estar a punt de plegar. Això hagués estat un contratemps per a tots, per la població, per nosaltres en veure frustat el nostre objectiu i sobretot pels animals que des d’aquell moment anirien a parar per Artesa. Afortunadament amb l’esforç de tots i l’augment de voluntariat ens n’hem sortit. Avui tenim més experiència i més recursos humans. La població també ha pres consciència i sap què fer en cas que tingui una cadellada o un animal adult al qual cal trobar un nou amo o ama. Hem quedat que ens avisi i l’ajudarem.
La imminència de la inauguració de la nova protectora comarcal donarà nous incentius a la nostra tasca que desitgem que sigui de col.laboració amb les protectores existents.
Des d’aquestes planes l’Alternativa agraeix la tasca desinteressada de totes les col.laboradores (Angelina, Marta, Anna, Sílvia , Mònica i Laia) a les quals felicita per l’encert i l’eficàcia de llur gestió.
Una persona, un poble, una civilització es pot jutjar segons el tracte que dóna als seus animals.
Gandhi.

Alternativa Ecologista d’Artesa de Lleida.

En aquesta imatge podem veure un exemple d'adopció.

Visita de la Protectora local per part dels alumnes de 6è de Primària de l’escola “Els til.lers”.

Ja fa dies que volíem que l'alumat de l'escola "Els Til·lers" d'Artesa de Lleida visités els animalons ubicats a la protectora local. Ens ha fet molta il·lusió rebre'ls, però abans tres membres de l'associació hem anat a les aules per fer-los una xerrada sobre el tema.

Ho havíem parlat amb el professorat a qui des d'aquestes planes agraïm l'interés que mostren d'educar l'alumnat en la sensibilitat i el respecte pel medi ambient en general i els animals en particular.

La xerrada col.loqui ha estat molt interessant i ens ha faltat temps per a respondre les preguntes i escoltar totes les anècdotes que ens han referit sobre els animals domèstics, gats i gossos.
Hem començat per explicar-los els inicis al 1988, ara fa tot just vint anys quan- durant l’alcaldia del Josep Drudis- vàrem arribar, amb el vistiplau de l’ajuntament, amb un acord amb la Lliga de protecció d’animals i plantes del Segrià que per la quantitat de 300 E. anuals, acollia tots els animals abandonats o perduts a la població. El primer any en van agafar uns 30. Vam anar continuant amb més o menys sort fins al moment actual en què complint la normativa vigent (art. 1.16) l’Ajuntament- conscient del tema- ha permès de disposar d’ una protectora local, prèvia habilitació de l’escorxador municipal que estava en desús des de feia anys.
També els hem volgut fer entendre que un animal no és una joguina i que quan en tenim un en som responsables a tots els efectes: alimentació, higiene, veterinari, xip...i que si no ho podem fer bé, més val no tenir-ne cap.
També hem parlat del món dels animals que com a éssers sensibles i intel.ligents es veuen afectats si els falten atencions i afecte.
De la importància de l’educació de l’animal per fer la convivència més agradable.
De la necessitat que no criïn perquè ja n’hi ha massa i que cal usar diferents mitjans, entre ells l’esterilització, per evitar-ho.
També de la labor de les protectores, però que en cap cas una protectora no és un lloc per deixar-hi els animals que tenen amo ni les cries incontrolades dels seus animals.
Que no tots els animals de protectora estan abandonats sinó que també n’hi ha de perduts perquè de vegades no es vigila prou i s’escapen o es deixen pel carrer exposats a
molts perills a part de molestar els veïns.
Quines poden ser les causes dels abandonaments? Aquí han anat desgranant les actuacions que- per falta de prevenció- porten a l’abandonament. Idea del tot rebutjable i que mai no hauria de ser una alternativa vàlida si no podem fer-nos càrrec del nostre animal. Tots han convingut que si una persona no pot tenir –per causes justificades- el seu animal l’ha de cedir en adopció , és a dir s’ha de preocupar, donant veus, amb fotografies etc (el mateix que fa una protectora) de trobar una persona responsable que se’n faci càrrec. I ara que ve l’estiu- si anem de vacances- buscar algun familiar, veí o amic que el cuidi o deixar-lo en una residència fins a la tornada.
Que un animal abandonat o perdut està exposat a mil perills des de l’atropellament a la mort per inanició i per malalties.
Que les protectores no són el lloc ideal per als animals abandonats o perduts ja que sovint s’hi troben amuntegats i no sempre es poden cuidar com voldríem per falta d’espai i de temps, que també es poden barallar entre ells i fer-se mal, caura dels malalts etcEl lloc ideal és una família que li doni la consideració d’ésser intel.ligent i sensible amb qui compartir estones agradables . Però si l’animal ha de passar moltes hores sol, també es pot trobar solucions com és la companyia d’un altre animal que sigui compatible, amb qui podrà jugar i entretenir-se mentre arriben els amos.
Les idees s’han anat succeint acompanyades de fotografies exposades en un power point i de les intervencions dels escolars, totes molt interessant i lúcides.
Finalment hem visitat la protectora. Han pogut veure els animals més grans i els cadells que ara tenen uns tres mesos. Han passat una estona al pati amb ells i uns i altres han gaudit força de la mútua companyia. Alguns ens han demanat de visitar la protectora en un altre moment, cosa que és possible perquè, mentre netegem, s’estan al pati i els agrada que hi estigui algú per jugar-hi.
Finalment els hem agraït l’atenció i l’interès ja que tots s’han portat molt i molt bé i els hem demanat que si volen narrar per escrit una experiència viscuda relacionada amb el món dels animals en forma de redacció, conte... fer un dibuix amb una frase il.lustrativa, els ho publicarem a les planes de la revista La Femosa o bé –aïllant frases interessants- al proper tríptic o calendari que editem.
Reiterem el nostre agraïment al professorat de l’escola “Els Til.lers” que una vegada més ha demostrat un remarcable interès per l’educació integral de l’alumnat en la qual el medi ambient i els animals també hi tenen cabuda, cosa que celebrem pel bé de tots.

Vídeo del refugi:

http://www.youtube.com/watch?v=y8OfD2y5bT8

Què és l'Alternativa Ecologista?

L'alternativa Ecologista és una associació ecologista-proteccionista sense finalitats de lucre que realitza diferents activitats com:

-Tenir cura dels animals abandonats o perduts del refugi.

-Recollir-los per donar-los-hi una llar.

-Comprovar l'estat físic del animal, desparasitar-lo, esterilitzar-lo... a través del veterinari de l'associació.

-Netejar i mantenir les instal·lacions del refugi.

-Tenir cura de tots els aspectes de neteja i alimentació dels animals.

-Educar-los per garantir la bona convivència entre animals i persones.

I sobretot oferir-los-hi tot l'amor i dedicació que es mereixen.