ÀLBUM DE FOTOS DELS GOSSETS DEL REFUGI EN ADOPCIÓ:

Vols adoptar un gos? Mira aquest àlbum amb les fotos dels gossos que hi ha al refugi esperant trobar una llar:

23 abr 2017

La Leishmaniosis, viuràs més tranquil si saps que no la té.

Amb la  leishmaniosis cal anar amb compte tot l'any però ara comença el pitjor període.
Què és?
Una malaltia parasitària greu en el gos, causada per un paràsit.
Els símptomes:
El més habitual és la pèrdua de pèl, al voltant d'ulls, orelles i el nas. Segons avança la malaltia el gos perd pes encara que no la gana. També són habituals les ferides a la pell, especialment al cap i les potes.
Època de risc:
La temporada de mosquits comença amb la calor, normalment al maig fins a setembre o octubre si es perllonga l'estiu. Els mosquits romanen durant l'hivern en estat de larves quaternàries. A les zones més càlides d'Espanya trobem mosquits tot l'any. Cal tenir extrema precaució en zones properes a rius o llacs.
En les llars és molt important evitar els estancaments d'aigua on poden proliferar aquests flebòtoms.
Recomanen utilitzar collar antiparasitari i pipetes com a mesura preventiva per protegir als nostres gossos.
Alhora recomanem acudir anualment al vostre veterinari de confiança per realitzar una anàlisi de sang per comprovar que no tenen leishmaniosis i en el cas que siguin positiu realitzar el tractament adequat.
Una bona prevenció és la millor opció!

14 abr 2017

Els gats i les plantes ornamentals

Els gats són animals curiosos, sobretot quan són joves, i una nova planta a casa pot despertar el seu interès i ganes de jugar. No obstant això, moltes plantes ornamentals poden provocar intoxicacions, algunes molt greus.
Hem de tenir en compte que moltes plantes que s'utilitzen per decorar els interiors de les cases són tòxiques per als gats.
La ingestió per part del gat de les plantes tòxiques pot provocar una greu intoxicació que causa un dany renal irreversible i fins i tot fatal si no s'intervé a temps.
En època nadalenca cal prestar especial cura amb l'estrella de Nadal, anomenada també flor de Pasqua. La ingestió de les seves fulles provoca problemes digestius i neurològics, mentre que el contacte de la seva saba amb la pell o els ulls del gat pot provocar dermatitis i problemes oculars greus incloses les úlceres corneals.
El grèvol amb els seus baies pot representar també un greu perill nadalenc. Els gats intoxicats comencen a salivar de manera intensa, però la intoxicació pot evolucionar cap a símptomes nerviosos i fins i tot cap a la mort de l'animal.
Altres plantes d'interior que poden causar intoxicacions de diferent gravetat en els gats són l'azalea, la amaryllis, el narcís, la tulipa, el jacints, la afelandra, la Diefembaquia, algunes espècies d'heura, el baladre, el ciclamen, el ricí, el palmell sago...entre d'altres.
Si vols comprar una planta ornamental per a la teva casa, sempre és recomanable que primer t'asseguris amb el teu veterinari de confiança que no es tòxica.
Si t'acabes d'adonar-se que a casa tens una planta que pot suposar un perill per a la teva gat, és important que la col·loquis fora del seu abast, si no poguessis evitar l'accés del gat a la planta perillosa, és preferible que et desfaci d'ella i compris una no tòxica.
Per als gats que mostren interès per a les plantes també es recomana deixar a la seva disposició plantes segures, com el catnip o la valeriana.
En moltes floristeries i botigues per a animals es venen també barreges de llavors de gramínies per a gats o testos que contenen aquestes mateixes llavors ja plantades. Una vegada que l'herba comenci a brollar, el gat podrà mordisquearla sense problema.

Tenir animal de companyia potencia l'autoestima i el desenvolupament en els nens

Els animals de companyia com els gats i els gossos sempre han estat un suport comprovat pels propietaris adults o els menors que hi conviuen.

 Aquests animals són els qui més beneficis aporten perquè són els qui més fàcilment interaccionen.

El gos, conegut afectuosament per molts infants com "bub bub" , sol ser l'animal preferit, però el que segurament alguns pares no saben és que quan van decidir tenir-ne un va ser tot un encert.

El fet de créixer al costat d'un ca o un gat els pot aportar beneficis emocionals, socials i formatius. 

Els menors que es crien al costat d'animals domèstics són més propensos a enfortir la seva autoestima, a ser menys solitaris i, per tant, a desenvolupar millor les seves habilitats socials.

Qualsevol persona que hagi estimat un animal i hagi crescut al costat d'ell,  és capaç d'apreciar de forma natural el valor de la companyia. 

Per sota dels sis anys d'edat és quan els beneficis de conviure amb un animal poden ser més grans, encara que també són importants en  preadolescents i adolescents. 

Els beneficis no són només psicològics, també pot ajudar  l'organisme dels més petits. Segons una investigació del Journal of the American Association, presentada al 2002, els menors que conviuen amb gossos o gats presenten un 50% menys de risc de patir al·lèrgies en un futur respecte els qui no tenen cap animal a casa.

Els beneficis són graduals depenent de l'edat de l 'humà.

1. Quan són nadons i comencen a caminar: en aquesta etapa de creixement, l'animal pot afavorir el desenvolupament motriu I cognitiu dels més petits, ja que aquests, a través d'aspectes sensorials I de moviment aprenen dels animals.

2.Criatures en etapa preescolar: la relació entre una animal i un menor és molt positiva en aquesta etapa. Segurament l'infant desenvoluparà millor el sentit de l'empatia que altres menors i, per tant, es potenciarà la seva evolució socioemocional.

3.Joves més grans (preadolescència i adolescència). La causa és que els animals domèstics requereixen  cura I dedicació. Aquells adolescents que en tenen  un a casa són més proclius a desenvolupar un sentit de la responsabilitat superior  als qui no en tenen.

En conclusió els animals de companyia aporten beneficis en el desenvolupament psicològic, afectiu  i social.

En cas que tingueu intenció d'incrementar la família penseu en una tinença responsable i eduqueu les criatures  en el respecte, la responsabilitat I l'estimació en la interacció amb els animals de companyia.

12 abr 2017

El lladruc del gos

El lladruc, una característica natural en els gossos,  és la seva forma principal de comunicar-se. Però no deixa de ser complexa la interpretació  correcta.
Un dels moments més compromesos és quan és queda sol a casa ja que ens parlen de la seva angoixa i a més són una molèstia pel veïnat.

El primer que cal fer davant dels lladrucs és observar i analitzar per tal de fer-ne una interpretació correcta:pot ser un crit d'alerta perquè s'apropa un estrany, pot ser que sigui un conegut, pot ser perquè manifesten la seva alegria en retrobar-nos, perquè senten angoixa o por (petards, es queden sols...). També depèn de les característiques de l'animal, l'educació rebuda, la falta d'una inculcació apropiada, adequada i encertada d'unes normes bàsiques, en definitiva cada lladruc és diferent i cada animal també.
Si el que ens preocupa i compromet és el lladruc de quan es queda sol, cal trobar-hi una solució.

Els que tenim gossos, estem davant l'obligació, de vetllar pel benestar de l'animal, de cobrir les seves necessitats, de facilitar-li els  passejos diaris, d'inculcar-li unes normes bàsiques i, en resum,  ja que el tenim l'hem de tenir també en unes condicions cívicament acceptables i  mirar que no molesti els altres.
De cara al lladruc per absència o per qualsevol motiu injustificat hi ha unes normes bàsiques que convé recordar:
1- no hem de reforçar amb una atenció directa el seu lladruc, ja que si ho fem estem premiant els actes que  no volem que faci. És a dir, si el gos borda i no li correspon fer-ho, l'hem d' ignorar completament. Si el gos nota que amb el seu lladruc, aconsegueix que li prestem atenció, seguirà bordant.
2-En el cas contrari, quan volem que bordi, com ara si s'acosten estranys al jardí o a  casa, en aquest moment l' hem de reforçar, premiar o elogiar ja que la seva acció és correcta o desitjada.
Constància i paciència són les claus, això no vol dir que no puguem renyar-lo, pel fet de bordar quan no li correspon o marxem de casa, però si se'l renya, ha de ser en el moment precís de bordar i de la forma apropiada. Si res més tancar la porta, el gos borda i de seguida tornem a entrar perquè es calmi,  llavors estem reforçant  que en futures ocasions bordi una altra vegada i justament és el que no volem. Perquè ell sap que si borda, tornem cap a casa. Per això hem de controlar bé el moment en què actuem, ja que si no ho fem bé, podem aconseguir l'efecte contrari. Amb paciència podem aconseguir molt bons resultats, es tracta de reforçar quan no bordi i d'ignorar quan ho fa. 
Per recorçar hem de preparar un premi dels que més li agradin, tant pot ser la seva joguina favorita o uns deliciosos snacks. Sempre és millor compensar el bon comportament que renyar-lo quan ho fa malament, ja que els lligams que s 'estableixen són més positius.