ÀLBUM DE FOTOS DELS GOSSETS DEL REFUGI EN ADOPCIÓ:

Vols adoptar un gos? Mira aquest àlbum amb les fotos dels gossos que hi ha al refugi esperant trobar una llar:

26 nov 2017

👉NO ÉS NO!

El masclisme no és sols físic, pot ser també actitudinal i psicològic.
El mateix llenguatge s'hauria de revisar si volem assolir el respecte i dignitat entre sexes.
Les dones i els homes conscients ens hem encarregat que els nostres fills i filles ho siguin. Si volem homes no masclistes les dones hi tenim molt a dir i a fer. Si no canviem actituds i maneres, sempre estarem igual.
Encara hi ha dones avui que s'escandalitzen quan dius que ets feminista. Quan feminisme vol dir cercar la igualtat  al treball, a casa, al llenguatge, amb les amistats...una igualtat per damunt de la diferència inherent a cada sexe i a cada persona. Una igualtat que la llei contempla, però que la pràctica diària desmenteix. I que la violència n'és l'exponent més escandalós. Queda molt per millorar...
Ens hem d'encarregar que els nostres fills i filles respirin en una atmosfera d'igualtat.

18 nov 2017

XERRADES A LES ESCOLES DE PLATAFORMA ANIMALISTA DE TERRES DE LLEIDA

Un dels objectius de Plataforma Animalista Terres de Lleida és les xerrades a les escoles. Aquestes xerrades, juntament amb la identificació amb el  xip i l'esterilització, ens haurien de situar, en poc temps, com un poble capdavanter en la tinença responsable d'animals de companyia. Però com que els dos darrers punts estan lluny d'assolir-se,  dediquem el nostre esforç preferent a les xerrades sabedors que l'educació és bàsica per assolir les altres fites assenyalades.
Des d'aquest mitjà donem les gràcies al CRP del Segrià i al Consell Comarcal del Segrià per confiar en nosaltres; i donem les gràcies, sobretot, a cada un dels claustres de professors de les escoles que han acceptat la nostra activitat com una possibilitat per millorar.  Per tant, és entre tots: administració, escola i societat (Grups Locals i voluntariat) que treballarem   en la mateixa direcció i sumarem  esforços per avançar en el tema que ens ocupa i preocupa. 30.000 animals perduts o abandonats anualment a Catalunya,  segons dades de la darrera enquesta dels Agents Rurals, amaguen molt de patiment dels animals i de les persones sensibles amb el tema. També molta  despesa, ja que l'atenció dels animals i el manteniment de protectores i CAAC'S costa molts diners. Confiem que les noves generacions a través de la concienciació i l'administració pressionant en el compliment de la Llei de Protecció, puguin canviar aquesta crua i desagradable realitat.

17 sept 2017

GATETS PER ADOPTAR

Tenim diversos cadells de gat, mascles i femelles molt afectuosos i juganers.
S'entreguen esterilitzats i amb un xip a preu subvencionat.
Si vols més informació sobre l'adopció de gatets truca a la protectora tel.contacte: 618722038

8 jul 2017

EL LLARG VIATGE DE LA GANGA MEREIX UN FINAL FELIÇ

La Ganga va néixer al carrer, a molts kilòmetres d'aquí, sense família ni un lloc on resguardar-se. A l' Índia la situació dels animals del carrer és molt difícil tot i que hi ha alguna associació i gent que intenten pal.liar la duresa de viure en aquelles condicions extremes.

La Ganga és un exemple d'ésser viu que lluitava per sobreviure, però la vida de "sense sostre" estava acabant amb ella. Mal nodrida, famèlica i apàtica... la pluja del Monsó indi hagués apagat la seva vida si una voluntària, que vivia llavors allí, no hagués decidit lluitar amb ella. Així que aquesta noia no va poder girar-li la cara i mirar cap a un altre lloc, li va donar refugi per tal que es recuperés i, tot i les dificultats de tràmits legals i econòmics, ha aconseguit treure-la d'aquella situació per portar-la a Catalunya. 

Podeu veure el canvi? La Ganga ara  desborda felicitat, està perfectament bé de salut i s'ha adaptat molt bé a la seva casa d'acollida temporal. Té un any d'edat, és de mida petita (pesa 7kg) i és molt sociable; li encanta estar amb altres gossos. 

La Ganga es diu així perquè va néixer davant del riu sagrat Indi, el Gangues, i ella, després d'haver aconseguit sobreviure i arribar fins aquí, també ho és. Té un caràcter realment especial, sempre es mostra feliç i agraïda, com si mai no oblidés tot el patiment viscut, que ara s'ha transformat en alegria. 

Si vols donar l' oportunitat d'ensenyar a la Ganga què és una família per tota la vida i rebre amor incondicional d'una gossa molt especial, contacta: 606163216/646079182

17 jun 2017

ELS PETARDS I EL NOSTRE GOS:

Com cada any pel mes de juny arriben les festes de Sant Joan, són molts  els gossos que pateixen d’una por exagerada e incontrolable a les explosions dels petards.

Qué hem de fer:

Convé tancar les persianes i finestres  per disminuir la penetració del so dels petards i en alguns casos inclús tapar-los amb alguna roba.

Si el gos se’ns acosta  quan té por, deixar que s’estigui amb nosaltres si és el que ell busca, però no acariciar-lo per no reforçar la por com una situació desitjable.

Si pensem que la situació es pot complicar, podem parlar amb el nostre veterinari de confiança per tal d’ajudar a disminuir l’ansietat amb productes farmacològics tipus ansiolítics. Aquests productes cal subministrar-los durant alguns dies, per tan és important contactar amb el nostre veterinari abans de la festivitat de San Joan.

Qué no hem de fer:

No hem d’intentar corregir la por del gos posant-lo en contacte amb el so de les explosions dels  petards de forma directa.

No hem de treure’l de la seva zona de seguretat de forma forçada.

No deixar-lo lliure al jardí, per que la por es motiu de fugida.

No hem d’acariciar-lo quan te molta por, pensem que el protegim i no es així.No subministra-li productes de tipus farmacològic si no és sota consell d’un veterinari.

11 jun 2017

3. El Reglament de la Llei de protecció dels animals

Amb la llei 22/2003 de 4 de juliol, es consolida el marc legal actualment vigent i que ha estat refós mitjançant el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció animal:

Obligacions de les persones propietàries i posseïdores d’animals (art. 4)

4.1 Les persones propietàries i les posseïdores d’animals han de mantenir-los en bones condicions higienicosanitàries, de benestar i de seguretat, d’acord amb les característiques de cada espècie.

4.2 La persona posseïdora d’un animal ha de donar-li l’atenció veterinària bàsica per garantir-ne la salut.

Prohibicions (art. 5)

c) Abandonar-los.

d) Mantenir-los en instal·lacions indegudes des del punt de vista higienicosanitari, de benestar i de seguretat de l’animal.

e) Practicar-los mutilacions, extirpar-los ungles, cordes vocals o altres parts o òrgans, llevat de les intervencions fetes amb assistència veterinària en cas de necessitat terapèutica, per garantir-ne la salut o per limitar-ne o anul·lar-ne la capacitat reproductiva. Per motius científics o de maneig, es podran fer aquestes intervencions amb l’autorització prèvia de l’autoritat competent.

f) No facilitar-los l’alimentació suficient.

g) Fer-ne donació com a premi, recompensa, gratificació o regal de compensació per altres adquisicions de naturalesa diferent a la transacció onerosa d’animals.

h) Vendre’ls a les persones menors de setze anys i a les persones incapacitades sense l’autorització dels qui en tenen la potestat o la custòdia.

i) Comerciar-hi fora dels certàmens o d’altres concentracions d’animals vius i d’establiments de venda i de cria autoritzats, llevat de les transaccions entre les persones particulars quan es limitin als seus animals de companyia, no tinguin afany de lucre i es garanteixi el benestar de l’animal.

j) Exhibir-los de manera ambulant com a reclam.

k) Sotmetre’ls a treballs inadequats pel que fa a les característiques dels animals i a les condicions higienicosanitàries.

l) Mantenir-los lligats durant gran part del dia o limitar-los de manera duradora el moviment que els és necessari.

m) Mantenir-los en locals públics o privats en condicions de qualitat ambiental, lluminositat, soroll, fums i similars que els puguin afectar tant físicament com psicològicament.

n) Matar-los per joc o perversitat o torturar-los.

Identificació i cens (art. 14 i 15)

14.3 La persona propietària o posseïdora d’un gos, un gat o una fura té un termini de tres mesos des del naixement de l’animal o de trenta dies des de la data d’adquisició de l’animal, el canvi de residència, la mort de l’animal o la modificació d’altres dades incloses en el cens per comunicar-ho al cens municipal o al Registre general. Prèviament a la inscripció de l’animal en el cens municipal o en el Registre general, cal haver-ne dut a terme la identificació d’acord amb el que preveu l’article 15.1.

14.7 Els gossos, els gats i les fures han de dur d’una manera permanent pels espais o les vies públiques una placa identificadora o qualsevol altre mitjà adaptat al collar en què han de constar el nom de l’animal i les dades de la persona que n’és posseïdora o propietària.

15.1 Els gossos, els gats i les fures han de ser identificats mitjançant una identificació electrònica amb la implantació d’un microxip homologat.

Pèrdua i recuperació d’un animal (art. 14 i 17).

14.8 Les persones propietàries o posseïdores d’animals de companyia estan obligades a comunicar la desaparició de l’animal a l’ajuntament on estigui censat en un termini de quaranta-vuit hores, de manera que en quedi constància.

17.1 L’ajuntament o, si escau, l’ens local supramunicipal corresponent s’han de fer càrrec dels animals abandonats o perduts fins que siguin recuperats, cedits o, si escau, sacrificats segons el que estableix l’article 11.2.

1 7.2 El termini per recuperar un animal sense identificació és de vint dies. L’animal s’ha de lliurar amb la identificació corresponent i amb el pagament previ de totes les despeses originades.

17.3 Si l’animal porta identificació, l’ajuntament o, si escau, l’ens supramunicipal corresponent ha de notificar a la persona propietària o posseïdora que té un termini de vint dies per recuperar-lo i abonar prèviament totes les despeses originades. Transcorregut aquest termini, si la persona propietària o posseïdora no ha recollit l’animal, aquest es considera abandonat i pot de ser cedit, acollit temporalment o adoptat, efectes que han d’haver estat advertits en la notificació esmentada.

Esterilització (art. 18)

18.2 L’acolliment dels animals de companyia s’ha d’ajustar als requeriments següents:

a) Els animals han de ser identificats prèviament a l’acolliment.

b) Els animals han de ser desparasitats, vacunats i esterilitzats d’acord amb el que preveu l’article 11.3, per garantir-ne unes condicions sanitàries correctes.

Prohibició del sacrifici (art. 11)

11.1 El sacrifici d’animals s’ha de fer, en la mesura que sigui tècnicament possible, de manera instantània, indolora i amb atordiment previ de l’animal, d’acord amb les condicions i els mètodes que s’estableixin per via reglamentària.

11.2 Es prohibeix el sacrifici de gats, gossos i fures a les instal·lacions per al manteniment d’animals de companyia, i als nuclis zoològics en general, excepte pels motius humanitaris i sanitaris que es fixin per via reglamentària.

El paper dels ens locals (art. 16)

16.1 Correspon als ajuntaments de recollir i controlar els animals abandonats, perduts o ensalvatgits i de controlar els animals salvatges urbans.

16.3 Els ajuntaments han de disposar de centres de recollida d’animals abandonats o perduts adequades i amb prou capacitat per al municipi, o convenir la realització d’aquest servei amb ens locals supramunicipals o amb altres municipis.

Article 41. Inspecció i vigilància dels animals de companyia

41.1 Corresponen als municipis o bé als consells comarcals o a les entitats locals supramunicipals, en el cas que els municipis els hagin cedit les competències, les funcions següents:

a) Exercir la inspecció i la vigilància dels animals de companyia.

b) Establir un cens municipal d’animals de companyia d’acord amb el que preveu l’article 14, el qual ha d’estar a disposició de les administracions i les autoritats competents.

c) Recollir i controlar els animals de companyia abandonats o perduts i els animals salvatges urbans.

Sancions (art.44)

44.2 Lleus: no xipar, no censar, no incloure el núm. de nucli zoològic en anuncis de venda d’animals. Multa 100-400€. Òrgan sancionador: alcaldes en municipis de més de 5.000 habitants. Director Serveis Territorials del Departament en municipis de menys de 5.000 habitants.

44.3 Greus: no alimentar els animals correctament, no donar-los atenció veterinària necessària, abandonar-los, vendre’ls sense estar inscrits al registre de nuclis zoològics. Multa 401-2.000 €. Òrgan sancionador: Director Serveis Territorials del Depatament

44.4 Molt greus: maltractar-los, abandonar-los si es posa en perill la vida de l’animal (per ex, en carreteres), sacrificar-los en nuclis zoològics, organitzar baralles de gossos o galls, tenir-los sense menjar. Multa 2.001-20.000 €. Sancionador: Conseller del Departament.

23 abr 2017

La Leishmaniosis, viuràs més tranquil si saps que no la té.

Amb la  leishmaniosis cal anar amb compte tot l'any però ara comença el pitjor període.
Què és?
Una malaltia parasitària greu en el gos, causada per un paràsit.
Els símptomes:
El més habitual és la pèrdua de pèl, al voltant d'ulls, orelles i el nas. Segons avança la malaltia el gos perd pes encara que no la gana. També són habituals les ferides a la pell, especialment al cap i les potes.
Època de risc:
La temporada de mosquits comença amb la calor, normalment al maig fins a setembre o octubre si es perllonga l'estiu. Els mosquits romanen durant l'hivern en estat de larves quaternàries. A les zones més càlides d'Espanya trobem mosquits tot l'any. Cal tenir extrema precaució en zones properes a rius o llacs.
En les llars és molt important evitar els estancaments d'aigua on poden proliferar aquests flebòtoms.
Recomanen utilitzar collar antiparasitari i pipetes com a mesura preventiva per protegir als nostres gossos.
Alhora recomanem acudir anualment al vostre veterinari de confiança per realitzar una anàlisi de sang per comprovar que no tenen leishmaniosis i en el cas que siguin positiu realitzar el tractament adequat.
Una bona prevenció és la millor opció!

14 abr 2017

Els gats i les plantes ornamentals

Els gats són animals curiosos, sobretot quan són joves, i una nova planta a casa pot despertar el seu interès i ganes de jugar. No obstant això, moltes plantes ornamentals poden provocar intoxicacions, algunes molt greus.
Hem de tenir en compte que moltes plantes que s'utilitzen per decorar els interiors de les cases són tòxiques per als gats.
La ingestió per part del gat de les plantes tòxiques pot provocar una greu intoxicació que causa un dany renal irreversible i fins i tot fatal si no s'intervé a temps.
En època nadalenca cal prestar especial cura amb l'estrella de Nadal, anomenada també flor de Pasqua. La ingestió de les seves fulles provoca problemes digestius i neurològics, mentre que el contacte de la seva saba amb la pell o els ulls del gat pot provocar dermatitis i problemes oculars greus incloses les úlceres corneals.
El grèvol amb els seus baies pot representar també un greu perill nadalenc. Els gats intoxicats comencen a salivar de manera intensa, però la intoxicació pot evolucionar cap a símptomes nerviosos i fins i tot cap a la mort de l'animal.
Altres plantes d'interior que poden causar intoxicacions de diferent gravetat en els gats són l'azalea, la amaryllis, el narcís, la tulipa, el jacints, la afelandra, la Diefembaquia, algunes espècies d'heura, el baladre, el ciclamen, el ricí, el palmell sago...entre d'altres.
Si vols comprar una planta ornamental per a la teva casa, sempre és recomanable que primer t'asseguris amb el teu veterinari de confiança que no es tòxica.
Si t'acabes d'adonar-se que a casa tens una planta que pot suposar un perill per a la teva gat, és important que la col·loquis fora del seu abast, si no poguessis evitar l'accés del gat a la planta perillosa, és preferible que et desfaci d'ella i compris una no tòxica.
Per als gats que mostren interès per a les plantes també es recomana deixar a la seva disposició plantes segures, com el catnip o la valeriana.
En moltes floristeries i botigues per a animals es venen també barreges de llavors de gramínies per a gats o testos que contenen aquestes mateixes llavors ja plantades. Una vegada que l'herba comenci a brollar, el gat podrà mordisquearla sense problema.

Tenir animal de companyia potencia l'autoestima i el desenvolupament en els nens

Els animals de companyia com els gats i els gossos sempre han estat un suport comprovat pels propietaris adults o els menors que hi conviuen.

 Aquests animals són els qui més beneficis aporten perquè són els qui més fàcilment interaccionen.

El gos, conegut afectuosament per molts infants com "bub bub" , sol ser l'animal preferit, però el que segurament alguns pares no saben és que quan van decidir tenir-ne un va ser tot un encert.

El fet de créixer al costat d'un ca o un gat els pot aportar beneficis emocionals, socials i formatius. 

Els menors que es crien al costat d'animals domèstics són més propensos a enfortir la seva autoestima, a ser menys solitaris i, per tant, a desenvolupar millor les seves habilitats socials.

Qualsevol persona que hagi estimat un animal i hagi crescut al costat d'ell,  és capaç d'apreciar de forma natural el valor de la companyia. 

Per sota dels sis anys d'edat és quan els beneficis de conviure amb un animal poden ser més grans, encara que també són importants en  preadolescents i adolescents. 

Els beneficis no són només psicològics, també pot ajudar  l'organisme dels més petits. Segons una investigació del Journal of the American Association, presentada al 2002, els menors que conviuen amb gossos o gats presenten un 50% menys de risc de patir al·lèrgies en un futur respecte els qui no tenen cap animal a casa.

Els beneficis són graduals depenent de l'edat de l 'humà.

1. Quan són nadons i comencen a caminar: en aquesta etapa de creixement, l'animal pot afavorir el desenvolupament motriu I cognitiu dels més petits, ja que aquests, a través d'aspectes sensorials I de moviment aprenen dels animals.

2.Criatures en etapa preescolar: la relació entre una animal i un menor és molt positiva en aquesta etapa. Segurament l'infant desenvoluparà millor el sentit de l'empatia que altres menors i, per tant, es potenciarà la seva evolució socioemocional.

3.Joves més grans (preadolescència i adolescència). La causa és que els animals domèstics requereixen  cura I dedicació. Aquells adolescents que en tenen  un a casa són més proclius a desenvolupar un sentit de la responsabilitat superior  als qui no en tenen.

En conclusió els animals de companyia aporten beneficis en el desenvolupament psicològic, afectiu  i social.

En cas que tingueu intenció d'incrementar la família penseu en una tinença responsable i eduqueu les criatures  en el respecte, la responsabilitat I l'estimació en la interacció amb els animals de companyia.

12 abr 2017

El lladruc del gos

El lladruc, una característica natural en els gossos,  és la seva forma principal de comunicar-se. Però no deixa de ser complexa la interpretació  correcta.
Un dels moments més compromesos és quan és queda sol a casa ja que ens parlen de la seva angoixa i a més són una molèstia pel veïnat.

El primer que cal fer davant dels lladrucs és observar i analitzar per tal de fer-ne una interpretació correcta:pot ser un crit d'alerta perquè s'apropa un estrany, pot ser que sigui un conegut, pot ser perquè manifesten la seva alegria en retrobar-nos, perquè senten angoixa o por (petards, es queden sols...). També depèn de les característiques de l'animal, l'educació rebuda, la falta d'una inculcació apropiada, adequada i encertada d'unes normes bàsiques, en definitiva cada lladruc és diferent i cada animal també.
Si el que ens preocupa i compromet és el lladruc de quan es queda sol, cal trobar-hi una solució.

Els que tenim gossos, estem davant l'obligació, de vetllar pel benestar de l'animal, de cobrir les seves necessitats, de facilitar-li els  passejos diaris, d'inculcar-li unes normes bàsiques i, en resum,  ja que el tenim l'hem de tenir també en unes condicions cívicament acceptables i  mirar que no molesti els altres.
De cara al lladruc per absència o per qualsevol motiu injustificat hi ha unes normes bàsiques que convé recordar:
1- no hem de reforçar amb una atenció directa el seu lladruc, ja que si ho fem estem premiant els actes que  no volem que faci. És a dir, si el gos borda i no li correspon fer-ho, l'hem d' ignorar completament. Si el gos nota que amb el seu lladruc, aconsegueix que li prestem atenció, seguirà bordant.
2-En el cas contrari, quan volem que bordi, com ara si s'acosten estranys al jardí o a  casa, en aquest moment l' hem de reforçar, premiar o elogiar ja que la seva acció és correcta o desitjada.
Constància i paciència són les claus, això no vol dir que no puguem renyar-lo, pel fet de bordar quan no li correspon o marxem de casa, però si se'l renya, ha de ser en el moment precís de bordar i de la forma apropiada. Si res més tancar la porta, el gos borda i de seguida tornem a entrar perquè es calmi,  llavors estem reforçant  que en futures ocasions bordi una altra vegada i justament és el que no volem. Perquè ell sap que si borda, tornem cap a casa. Per això hem de controlar bé el moment en què actuem, ja que si no ho fem bé, podem aconseguir l'efecte contrari. Amb paciència podem aconseguir molt bons resultats, es tracta de reforçar quan no bordi i d'ignorar quan ho fa. 
Per recorçar hem de preparar un premi dels que més li agradin, tant pot ser la seva joguina favorita o uns deliciosos snacks. Sempre és millor compensar el bon comportament que renyar-lo quan ho fa malament, ja que els lligams que s 'estableixen són més positius.

29 mar 2017

El perill de les espigues!

Amb la calor d’aquests dies, els camps comencen a estar plens d’espigues seques.

Als gossos, els encanta rebolcar-se pels camps. Aquestes espigues seques, es trenquen fàcilment i queden enganxades entre els pèls. Algunes són grans, d’altres pot costar veure-les. Com tenen forma de “fletxa”, van penetrant entre el pèl fins  arribar a la pell, on comencen a molestar i punxar l’animal. En rascar-se, algunes cauen, però altres (sobretot en animals de pèl llarg i molt dens), encara penetren més endins, arribant a fer foradets i endinsant-se sota la pell, on fan grans infeccions.

En animals d’orelles llargues i caigudes (Cockers, Pointers, Setters, Bassed Hounds entre altres), és molt fàcil que entrin pel conducte auditiu, on provoquen molèsties i/o otitis greus. D’altres poden arribar a entrar per racons del cos imprevisibles, com les mucoses dels ulls, de la vulva o pels forats del nas.

És important evitar aquests camps d'espigues. En cas contrari, hem de raspallar bé els nostres animals de companyia després del passeig.

I si noteu molts esternuts i molt seguits de forma aguda, que sacsegen/inclinen el cap o inflamacions locals,  pregunteu-nos, i us direm els passos a seguir.

12 mar 2017

Per què lligar un gos és inhumà i cruel?

Tenir un gos encadenat és un acte inhumà i una amenaça per a la seguretat del propi animal, d' altres animals i de les persones. Se'l priva de la  necessitat de socialitzar-se i s'oblida.  Lligat a la seva cadena,  passa a ser part del paisatge quan en realitat és un ser socialble que necessita escalfor, companyia i el contacte i amor de la seva família.

Està exposat a temperatures extremes, sigui hivern o estiu, de vegades amb resultat de mort ; se'l deixa a la mercè d'insectes i d'atacs perpetrats per altres animals o persones.

Aquesta és una pràctica que s'ha repetit des de fa tant de temps, que s'ha normalitzat fins al punt que la gent ni es planteja deixar de fer-ho, encara que sigui cruel, perillosa i completa inútil.

Els ésser sociables, necessiten la interacció amb altres persones o animals per a un correcte desenvolupament. A la natura, els cànids mengen, dormen i cacen en ramat. Estan genèticament dissenyats per viure en  grup.

Si està permanentment encadenat pateix un enorme dany psicològic i aquest animaló, que en principi era amistós, es torna neuròtic, descontent i sovint agressiu.

El coll és salvatgement lacerat pel collar a causa dels continus esforços per escapar. Sovint s' acaba enquistant a la pell, produint-li ferides profundes i doloroses.

Pateix risc d'embolicar-se amb la cadena i depèn sempre del propietari per tenir accés al menjar, l'aigua i el refugi.

Els gossos encadenats es poden tornar agressius ja que defensen, des de la vulnerabilitat de la cadena, el seu territori. Es  incapaç de donar-se a la fuga i sovint se sent forçat a lluitar. L 'encadenament fomenta l'agressió indiscriminada com a defensa.

Un gos sociable i protector és el que està acostumat a estar amb la família i actua quan sent que alguna cosa pot amenaçar la seva seguretat. Aprèn a ser protector passant molt temps amb la gent i sentint-se estimat. Així aprèn a estimar també la seva família humana.

De cap manera se sosté aquesta forma de lligar un ésser viu i obligar-lo a existir en aquestes condicions que recorden temps reculats de l 'esclavatge medieval. Evolucionar és un intent saludable de lliurar-se del patiment, el propi i el dels altres,  siguin persones o animals.


5 mar 2017

Identifica'l amb el xip no amb un picarol!


Volem identificar els nostres gats com a gats casolans. El més habitual és posar-los un collar, potser volem afegir-hi una placa identificativa i, a més a més, un picarol, no és correcte!
Identificar el nostre gat amb xip és el més correcte i imprescindible tot i prendre aquestes mesures! 
Quant al collar, si pensem en el benestar del nostre gat el més adient és no posar-li: pot resultar molt perillós si queda enganxat. Si encara voleu posar-li cal deixar-lo prou ample per què se’n pugui desfer si quedés enganxat. Una altra opció es posar un collar una mica folgat i elastic, tipus goma ampla de dos o tres centimetres q podem confeccionar nosaltres mateix. En aquest cas, en  comptes de placa es pot escriure el num de telefon al collar i si el perd el podem reposar facilment. Ara be si es un gat casolà el millor es q no rondi fora de casa ja q hi ha massa perills: atropellats per un cotxe, baralles amb altres gats, si es manso potser que algu se'l quedi. Així doncs el millor es que no pugui escapar-se. Si aixo passa el xip i el telefon escrit al collar/goma ajudaran a recuperar-lo.
Arribem a la qüestió del picarol. Si tenim en compte la oïda tan sensible dels gats i com de prop es troben els picarols és evident el per què no són gens recomanables. Per el nostre gat són una font de soroll constant i molest que, amb el temps a la seva exposició, pot causar-li pèrdua d’agudesa auditiva.
Un altre motiu és que el soroll pot afectar al seu estat d’ànim. Els gats es caracteritzen per la seva agilitat, sigil, calma, etc. El soroll constant pot causar estats de nervis i estrés al nostre felí.

Tot sumat fa que el gat es trobi molt incòmode i que pugui arribar a lesionar-se per treure-se’l.
Et recomanem que per la salut del teu gat no li posis un picarol, identifica'l amb el xip i esterilitza'l.

18 feb 2017

La importància de la correcta vacunació del nostres gossos

És important la correcta vacunació dels gossos, cadells i adults, contra les malalties més comunes: Leishmània, Parvovirosis, Borm, Hepatitis, Leptospirosis, Ràbia, Tos de les Gosseres, etc
Hi ha una infinitat de malalties contra les quals podem vacunar els gossos, el tipus de vacuna i pauta de la vacunació la té que aconsellar el seu veterinari, atès que dependrà de molts factors, entre ells:
Edat i raça del gos. Si el cadell s'ha deslletat primerencament, deurà vacunar a les 6 setmanes contra la Parvovirosis, però si té més de 2 mesos, se li pot immunitzar contra un major nombre de malalties en la mateixa vacunació. Les malalties de major risc per als cadells joves són el Borm i la Parvovirosis, i són les primeres que s'han d'administrar. Quant a la raça, el Pastor Alemany, Rottweiler, Bòxer i Pit Bull entre d'altres, són especialment sensibles a patir Parvovirosis i Borm, pel que en aquests animals, és molt important no oblidar-se de cap vacuna.
Estat immunològic del gos. Si el cadell estava prenent la llet materna en el moment d'adquirir, haurem d'esperar unes setmanes (2-3) fins vacunar-lo per evitar que els anticossos de la vacuna es solapin amb els que li ha proporcionat la llet materna, podent anul·la l'efecte de ambdues, quedant el cadell sense protecció alguna. També s'ha de considerar si la mare estava correctament vacunada i desparasitada, és a dir, amb un bon estat immunitari, ja que això serà una assegurança de les defenses del cadell. Si el cadell està correctament alimentat (i la seva mare), amb un pes corporal correcte, és més probable que el seu estat immunològic sigui òptima i, en cas d'infecció vírica o bacteriana, pugui fer front a aquestes infeccions.
Zona geogràfica en la qual habiti el gos. Determinades àrees geogràfiques presenten una major prevalença de malalties tals com Borm o parvovirosi. En zones rurals, en què no tots els animals estan vacunats adequadament, o en àrees on hi ha gossos assilvestrats, el risc de malalties víriques o parasitàries és més gran, i la vacunació ha de ser completa. A més, al nostre país hi ha una important incidència d'una malaltia transmesa per alguns mosquits, anomenada leishmaniosi. Aquesta malaltia crònica que si no es tractada a temps esdevé potencialment mortal, afortunadament, després de 20 anys d'investigació, té vacuna, i podrà atorgar un nivell de protecció molt més gran al nostre gos.
Hàbits del gos. Si el cadell va a conviure amb altres gossos, ja sigui perquè s'allotjarà en una residència canina durant les vacances perquè presentarà un major risc de contraure malalties víriques, i la seva vacunació deu ser estricta i completa.
Per a qualsevol dubte sobre l'estat vacunal o futures vacunacions del seu gos, consulteu amb el vostre veterinari.
Finalment cal destacar la importància d'un bon programa de desparasitació interna (cada 3-4 mesos) i externa (cada 3-4 setmanes), amb productes sempre d'ampli espectre i contrastada seguretat.

Xerrada-debat Escola “Parc del Saladar” d’Alcarràs

L’escola Parc del Saladar d’Alcarràs és una escola nova, situada en un espai ampli i assolellat, envoltat de natura. Fan servir metodologies diverses combinades,  i diferents agrupacions amb activitats individuals i col.lectives. També treballen per projectes que engloben diferents disciplines, per tallers, amb eixos transversals i es preocupen per l’ús de les TIC  etc.
Ens va agradar que ens convidessin a parlar de la Tinença responsable dels animals de companyia i tots plegats vam aprendre molt explicant i escoltant.
Com que hi havia un nombre bastant important d’alumnes, quaranta set, de sisè de primària, vam voler saber quants tenien algun animal de companyia. Un 90% de l’alumnat tenia un gat o sobretot un gos o les dues espècies. Quan vam preguntar com havia arribat a les seves mans, vam veure que un 5 % l’havia comprat en una botiga, un 15% se l’havia trobat , un  10% havia estat adoptat en una protectora i a l’entorn d’un 60% provenien de donacions i regals de familiars, amics, veïns...que els havia cadellat la gossa. No hem de pensar pas que és un poble excepcional. En totes les xerrades, quan preguntem la procedència, sobretot als pobles, aquesta  és de gosses que cadellen.  Una vegada van saber la quantitat de cànids (de gats ni se sap) que s’abandonen o es perden anualment a Lleida (més de 1000 ), a Catalunya (més de 25.000),  Espanya (més de 150.000), i van escoltar com arribaven  a les protectores i als CAAC’S,  es van quedar desagradablement sorpresos: la gana, els paràsits...alguns malalts o atropellats. Es una realitat que han de conèixer si la volem canviar,  i entre tots ho hem de fer possible.
Després de les innombrables anècdotes explicades, va quedar clar que no era obligatori tenir un animal de companyia, cuidar-lo bé sí. I si volíem formar part de la solució hi havia dos camins a part de cuidar-lo bé: esterilitzar-lo per no fomentar l’amuntegament no desitjat i l’adopció en protectores responsables i CAAC’S,  el manteniment dels quals paguem entre tots amb els nostres impostos. Com menys animals menys patiment i menys despesa. Gairebé no va quedar temps per parlar de la campanya d’esterilitzacions i xipatges de FAADA, on els preus es redueixen gairebé a la meitat. Només cal entrar al web, buscar la informació i apuntar-se. Si tothom ho fes el paisatge seria un altre.

Xerrada-debat a l'Escola de Torrebesses, ZER L’ERAL

L’Escola de Torrebesses està dins d’una ZER (Zona Escolar Rural), que es diu l’Eral,  composta per les escoles d’Alfès, Alcanó, Sunyer, Sarroca i Torrebesses. Cada escola té el seu Projecte Educatiu que s’emmarca dins de la Llei d’Educació Catalana.
L’escola de Torrebesses és petitona, però molt bonica i ben aprofitada. Passadissos i parets acolorides de dibuixos i treballs escolars mostren una bona activitat i ganes d’ensenyar i d’aprendre.
Els contes llegits ens van servir d’introducció al tema de la Tinença responsable d’animals de companyia. I la xerrada i debat posteriors,  ens van  fer adonar, que les grans víctimes, a part dels cànids, són els gats. Diferents punts de colònies de gats, pràcticament sense control, tenen els escolars entretinguts i preocupats; de vegades en el dol de veure’n més d’un atropellat, arrossegant-se per terra, sense saber què fer. El grup local en va portar un  al veterinari molt mal ferit i li van practicar l’eutanàsia, però això no sempre és possible.
Un cop més reivindiquem la responsabilitat que tenen les alcaldies, també amb els gat. I això seria més portador i fàcil si s’apliqués a cada colònia el mètode CES (Captura, Esterilització i Solta de nou a la colònia) i es permetés que un grup de cuidadors en tinguessin cura. Acabaríem amb el patiment d’aquestes bestioles que,  ben portades, són un exemple de dignitat i bon servei, ja que són uns raticides fantàstics i uns companys silenciosos i discrets.  Caldria respectar-los més i valorar-los , per les seves qualitat ben  merescudes.

Xerrada-debat Escola Cervantes de Lleida

L’Escola Cervantes de Lleida té molta història, l’edifici data de l’època medieval, però al 1800 es va dedicar a Escola de Magisteri per a futurs mestres, després va passar a l’ensenyament Primari, separant els escolars per sexes. No va ser fins al 1970 que va ser mixt. Les seves parets i la seva ampla escala amb barana de ferro parlen de desenes d’anècdotes i de vivències, no sempre agradables, com les de la guerra civil. A les classes s’hi respirava un ambient acollidor i els educadors feien fàcil la relació i l’aprenentatge.
Els escolars, com sempre, ens van rebre amb il.lusió i entre tots vam desgranar aspectes interessants dels contes llegits. Van participar amb moltes ganes i va sortir un munt d’experiències viscudes que ens situen novament en els punts febles de la tinença responsable: els tabús sobre l’esterilització o com era de car dotar l’animal amb les condicions mínimes perquè tingués una vida plena sense provocar patiment: vacunes, xip i esterilització i cuidar-lo en les seves necessitats d’higiene, alimentació, socialització i afecte.
Amb les vacunes evitem que emmalalteixin, amb el xip serà més fàcil la  localització si es perd i amb l’esterilització evitem cadellades no desitjades que després s’abandonen o es perden per falta d’interès i de control. I va quedar clar que no era obligatori tenir un animal de companyia, però cuidar-lo bé sí que ho era. Pensem que així ho van entendre i tots vam aprendre una mica més. Agraïm al professorat i en especial a l’Elvira l’oportunitat de poder-ne parlar.

30 ene 2017

Xerrada-debat a l’Escola El Segrià de Llívia sobre tinença responsable d’Animals de companyia


L’Escola El Segrià de Llívia, és una ZER (zona  escolar rural) i ens va encantar poder parlar amb l’Alumnat i professorat de la mateixa. És petitona però molt bonica amb un munt d’activitats que es contemplen com en un bonic mural, penjades a les parets. No tenen espai, però aprofiten passadissos i distribuïdors per fer la seva feina. Està clar que hi ha un bon equip de docents darrere. Treballen per projectes, racons, en grups, individualment... segons el cas. La Plataforma animalista Terres de Lleida hi vam anar per parlar de la Tinença responsable dels animals de companyia i l’estona que vàrem passar i el debat viu en tot moment, va propiciar que ens quedés un bon record de la trobada.
Vam  remarcar la importància del xip i del cens i sobretot de l’esterilització per no crear més problemes dels que ja hi ha. En acabar -amb la professora Montse- vàrem estar parlant de les colònies de gats i vam evidenciar la descurança que hi ha tant per part de l’administració que n’és el responsable directa, com per part de la ciutadania que en no esterilitzar la seva gata propicia aquesta proliferació descontrolada. Una vegada més demanem seny i sentit comú davant aquesta trista realitat.

Gràcies per acollir-nos!

29 ene 2017

LA BRETA HA ESTAT ADOPTADA!!!



Tenim una gran noticia per donar: el desig de la Breta per 2017 s’ha complert! 
Ahir una família meravellosa va vindre a conèixer a la nostra nineta amorosa i es van enamorar d’ella. i li ha donat una oportunitat d’una nova vida plena d’amor i felicitat al seu costat.
Des de aquí volem donar les gràcies a aquesta encantadora família per acollir a la Breta donar-li l’ oportunitat d’una nova vida plena d’amor i felicitat al seu costat.
Sou magnífics!

LA CANERA DE LLEIDA: L’ETERN PROBLEMA

Que la canera de Lleida fa uns anys que no funciona de cap manera,  és ja un clàssic. Representants de diferents Protectores hem intentat de pactar millores que han tingut sempre un èxit molt relatiu per acabar, com per inèrcia, on hem començat. Decebedor i frustrant!
Se sap que, malgrat les queixes, encara netegen les gàbies a cops de mànega de manera que els animals acaben xops. Se’ls va proporcionar casetes on aixoplugar-se que quan es van anar trencant no han reposat. Les gosseres estan en mal estat . Els animals estan prims i pateixen gana. A partir de les sis de la tarda no hi ha recollida d’animals, per tant si heu trobat un gos o gat  abandonats  o se us ha escapat i heu perdut el  vostre, mal assumpte!, el més probable és que,  desorientat i enfredorit,  acabi ferit  o mort a la calçada o a la carretera,  ja que quan arriba l’endemà , hora de recollir-lo,  vés-li a fer un nus a la cua, qui sap on para! Tampoc tenen gossera d’acollida per tant quan arriba un animal el deixen on els sembla millor; se sap d’algun cas en què els altres l’han atacat i l’han deixat mig mort, és el cas del Jaqui que va quedar traumatitzat  per sempre i es va salvar gràcies a una voluntària. El veterinari només hi va un cop per setmana de manera que cap concessió si surt un problema.
Amb tot això ens preguntem: per què serveixen els impostos que paguen les i els ciutadans  que, part dels mateixos,  haurien d’anar a cobrir les necessitats dels animals? On queda la llei de protecció que obliga els ajuntaments a recollir  els animals abandonats o perduts ? Com fem entendre als nostres animals que a partir de les 6 no es poden perdre perquè l’ajuntament de Lleida no els acollirà? Si tenen problemes amb la clínica veterinària que els feia el servei  els han de resoldre,  però ni les persones ni els animals no  tenim la culpa,  si no saben trobar solucions als  conflictes que la seva ineficàcia  ha generat.
Totes les persones que portem temps dins del món animalista i en concret relacionat amb les protectores sabem el que costa fer-les funcionar en tots els sentits: atendre dignament els animals acollits, fer unes bones adopcions filant prim sobre la família adoptiva, tenir un voluntariat de primera i sobretot que quadrin els números. Això vol dir que són centres d’acollida privats que se sostenen amb el que es cobra de les adopcions i de qualsevol altre acte o acció fet  expressament per recollir diners, ja que sense diners no es pot funcionar (fem taules, calendaris, rifes...)

Quan ens assabentem que un CAAC, com el de Lleida, altrament dit Canera, no funciona, amb el pressupost que hi dedica i la gent que hi treballa,  se’ns trenquen tots els esquemes. I com a ciutadans i ciutadanes tornem , un cop més, a perdre la fe en els polítics i en la seva voluntat i capacitat per governar. Ja ho deia Mahatma Gandhi:  “ La moral dels pobles i de les persones es coneix segons el tracte que donen als animals”. Molts Ajuntaments suspendrien i al de Lleida li posaríem un molt deficient perquè,  malgrat les oportunitats,   no ha recuperat mai.