L’Escola Cervantes de Lleida té molta història, l’edifici data de l’època medieval, però al 1800 es va dedicar a Escola de Magisteri per a futurs mestres, després va passar a l’ensenyament Primari, separant els escolars per sexes. No va ser fins al 1970 que va ser mixt. Les seves parets i la seva ampla escala amb barana de ferro parlen de desenes d’anècdotes i de vivències, no sempre agradables, com les de la guerra civil. A les classes s’hi respirava un ambient acollidor i els educadors feien fàcil la relació i l’aprenentatge.
Els escolars, com sempre, ens van rebre amb il.lusió i entre tots vam desgranar aspectes interessants dels contes llegits. Van participar amb moltes ganes i va sortir un munt d’experiències viscudes que ens situen novament en els punts febles de la tinença responsable: els tabús sobre l’esterilització o com era de car dotar l’animal amb les condicions mínimes perquè tingués una vida plena sense provocar patiment: vacunes, xip i esterilització i cuidar-lo en les seves necessitats d’higiene, alimentació, socialització i afecte.
Amb les vacunes evitem que emmalalteixin, amb el xip serà més fàcil la localització si es perd i amb l’esterilització evitem cadellades no desitjades que després s’abandonen o es perden per falta d’interès i de control. I va quedar clar que no era obligatori tenir un animal de companyia, però cuidar-lo bé sí que ho era. Pensem que així ho van entendre i tots vam aprendre una mica més. Agraïm al professorat i en especial a l’Elvira l’oportunitat de poder-ne parlar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario