Xerrada-debat Escola “Parc del Saladar” d’Alcarràs

L’escola Parc del Saladar d’Alcarràs és una escola nova, situada en un espai ampli i assolellat, envoltat de natura. Fan servir metodologies diverses combinades,  i diferents agrupacions amb activitats individuals i col.lectives. També treballen per projectes que engloben diferents disciplines, per tallers, amb eixos transversals i es preocupen per l’ús de les TIC  etc.
Ens va agradar que ens convidessin a parlar de la Tinença responsable dels animals de companyia i tots plegats vam aprendre molt explicant i escoltant.
Com que hi havia un nombre bastant important d’alumnes, quaranta set, de sisè de primària, vam voler saber quants tenien algun animal de companyia. Un 90% de l’alumnat tenia un gat o sobretot un gos o les dues espècies. Quan vam preguntar com havia arribat a les seves mans, vam veure que un 5 % l’havia comprat en una botiga, un 15% se l’havia trobat , un  10% havia estat adoptat en una protectora i a l’entorn d’un 60% provenien de donacions i regals de familiars, amics, veïns...que els havia cadellat la gossa. No hem de pensar pas que és un poble excepcional. En totes les xerrades, quan preguntem la procedència, sobretot als pobles, aquesta  és de gosses que cadellen.  Una vegada van saber la quantitat de cànids (de gats ni se sap) que s’abandonen o es perden anualment a Lleida (més de 1000 ), a Catalunya (més de 25.000),  Espanya (més de 150.000), i van escoltar com arribaven  a les protectores i als CAAC’S,  es van quedar desagradablement sorpresos: la gana, els paràsits...alguns malalts o atropellats. Es una realitat que han de conèixer si la volem canviar,  i entre tots ho hem de fer possible.
Després de les innombrables anècdotes explicades, va quedar clar que no era obligatori tenir un animal de companyia, cuidar-lo bé sí. I si volíem formar part de la solució hi havia dos camins a part de cuidar-lo bé: esterilitzar-lo per no fomentar l’amuntegament no desitjat i l’adopció en protectores responsables i CAAC’S,  el manteniment dels quals paguem entre tots amb els nostres impostos. Com menys animals menys patiment i menys despesa. Gairebé no va quedar temps per parlar de la campanya d’esterilitzacions i xipatges de FAADA, on els preus es redueixen gairebé a la meitat. Només cal entrar al web, buscar la informació i apuntar-se. Si tothom ho fes el paisatge seria un altre.