ÀLBUM DE FOTOS DELS GOSSETS DEL REFUGI EN ADOPCIÓ:

Vols adoptar un gos? Mira aquest àlbum amb les fotos dels gossos que hi ha al refugi esperant trobar una llar:

15 mar. 2015

ADOPTAR UN GOS ANCIÀ

Recordeu al Chopin? Ens el vam trobar abandonat fa tres anys quan anàvem a fer una visita de seguiment post adopció a Albatàrrec. Estava malferit per unes mossegades molt greus que feia dies que tenia. Tot i que era un gos d’avançada edat i amb una situació molt difícil, vam decidir lluitar per la vida i juntament amb una casa d’acollida va sortir-se’n endavant. Una vegada aconseguit el repte de recuperar la salut calia trobar una família adoptiva: se’ns trencava el cor d’imaginar-lo passant els seus darrers anys en una protectora, ja havia patit prou! Vam fer difusió del seu cas resant trobar algú que veiés un fidel amic amb qui compartir vida. Així va aparèixer la família de la Conchi de Madrid, grans amants dels animals, qui va adoptar-lo i ara ens envia aquesta fotografia per compartir, després de tres anys, com està de preciós.

Avui en dia encara és difícil trobar persones disposades a adoptar un gos malalt, vell o amb problemes de conducta. Molts dels gossos dels refugis reuneixen aquestes característiques i per falta d’adoptants conscienciats passen tota la vida en una gàbia o són sacrificats. Nosaltres reivindiquem l’adopció de gossos “especials” que tot i no ser cadells o no tenir pedigree tenen un cor i una bondat immensa.
 

6 mar. 2015

L'adopció del PARIS!

 
Un gran exemple de responsabilitat i esforç: l’amor tot ho aconsegueix!
La ISABEL i la seva família conscients dels centenars d’animals que hi ha a protectores i gosseres catalanes esperant una llar van decidir adoptar un company. Mirant per internet van conèixer la prote i van venir a visitar-nos. Des del minut 1 van tenir molt feeling amb el Paris, abandonat feia un any amb el seu germà pel camp. Les voluntàries vam explicar com es comportava a la prote, la seva història, caràcter... i amb tota aquesta informació es van animar a donar-li una oportunitat. Algunes vegades l’adopció és molt fàcil i l’animal s’adapta a la perfecció a casa, d’altres no tant com en el cas del Paris. El Paris tenia por als cotxes de ciutat, sorolls, ansietat per separació, havia viscut sempre en un pati... Potser una altra família l’hagués tornat a la protectora però ells no, ells han lluitat per ajudar-lo en l’adaptació i amb molta dedicació, paciència i amor han aconseguit que sigui un membre més de la família. Nosaltres aprofitem per agrair-los-hi públicament tot l’esforç, sou un gran exemple a seguir!! Sabem que en algunes ocasions, no sempre, el principi és delicat però tota la dedicació es veu recompensada tenint un gran amic que durant tota la seva vida t’estimarà més que a ell mateix!