Recordeu al Chopin? Ens el vam trobar abandonat fa tres anys quan anàvem a
fer una visita de seguiment post adopció a Albatàrrec. Estava malferit per unes
mossegades molt greus que feia dies que tenia. Tot i que era un gos d’avançada
edat i amb una situació molt difícil, vam decidir lluitar per la vida i
juntament amb una casa d’acollida va sortir-se’n endavant. Una vegada
aconseguit el repte de recuperar la salut calia trobar una família adoptiva: se’ns
trencava el cor d’imaginar-lo passant els seus darrers anys en una protectora,
ja havia patit prou! Vam fer difusió del seu cas resant trobar algú que veiés
un fidel amic amb qui compartir vida. Així va aparèixer la família de la Conchi
de Madrid, grans amants dels animals, qui va adoptar-lo i ara ens envia aquesta
fotografia per compartir, després de tres anys, com està de preciós.
Avui en dia encara és difícil trobar persones disposades a adoptar un gos
malalt, vell o amb problemes de conducta. Molts dels gossos dels refugis
reuneixen aquestes característiques i per falta d’adoptants conscienciats
passen tota la vida en una gàbia o són sacrificats. Nosaltres reivindiquem l’adopció
de gossos “especials” que tot i no ser cadells o no tenir pedigree tenen un cor
i una bondat immensa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario