ÀLBUM DE FOTOS DELS GOSSETS DEL REFUGI EN ADOPCIÓ:

Vols adoptar un gos? Mira aquest àlbum amb les fotos dels gossos que hi ha al refugi esperant trobar una llar:

25 ene 2015

10 GOSSETS MOLT ESPECIALS EN ADOPCIÓ


10 dels gossos que tenim a la protectora en adopció. Tots ells preciosos i amb un desig compartit: trobar família adoptiva. Fem el seu somni realitat? T. 606163216

TRES FEMELLES MIDA MITJANA

JA ESTAN ADOPTADES!!

Aquestes tres gossetes vivien en condicions lamentables: soles i lligades tot el dia, vivint al ras amb les temperatures extremes que fa a Lleida, amb menjar escàs, criant sense control i sense cap atenció veterinària. La protectora va decidir ficar fi a aquesta situació i inhabilitar la persona que deia ser el seu propietari. Vam decomissar les tres femelles i dos cadells supervivents de la darrera camada (els dos mastins ja feliçment adoptats). Com la protectora tanca no podem fer-nos càrrec d’elles per molt més temps. Temporalment les acollim nosaltres i amb la col·laboració d’Amics dels Animals del Segrià volem oferir-los-hi la vida digna que es mereixen. Si vols adoptar una d’aquestes preciositats truca al 618722038
FIONA: la gossa més noble i submisa que hem vist. Sempre està pendent de portar-se bé i buscar alguna carícia que la reconforti. Quan va arribar tenia molta por però poc a poc ha agafat molta confiança. Perfecta per viure amb nens o altres animals ja que és l’ésser més inofensiu i bo de la terra. És de mida mitjana i té dos anys.
 


 AFRI: sembla una barreja de podenquet de mida mitjana i dos anys d’edat. És la menys poruga i obedient. Sempre està pendent de tot el que passa.


PETRA: és una setter de color negre preciosa. Molt afectuosa i bona, de mida mitjana ronda l’anyet d’edat. També és una bondat d’animal...

Visita del MAQUI i el TURC

Avui hem rebut la visita de dos gossets adoptats que estimem amb bogeria, el Maqui i el Turc. Els seus adoptants són grans persones i grans exemples a seguir. El Turc feia més d’un any que estava al refugi, amb leishmània controlada i tractada. Ningú s’interessava per ell fins aquest Nadal que ha tornat a néixer de la mà del Paulo i la Paula. El Maqui va ser abandonat quan només era un cadell amb els dos colzes trencats, potser el van intentar matar però no se’n van sortir... El Vicente i l’Anna no van poder mirar cap una altra banda i en conèixer la història del Maqui van decidir que el patiment viscut fins llavors seria cosa del passat.
Ara el Turc i el Maqui gaudeixen de la pura felicitat gràcies a unes famílies que han mirat més enllà d’una raça o edat i han pogut apreciar allò bo de la vida: la noblesa i l’amor.
Moltes gràcies per haver adoptat, potser no heu canviat el món sencer però ben segur heu canviat el seu món!

24 ene 2015

JA ESTÀ ADOPTAT!!

JA ESTÀ ADOPTAT!!

Ahir vam trobar aquest gosset rondant abandonat per Artesa. És un mascle jove de mida molt petita molt simpàtic i ben cuidat. Porta  un arnés, pensem que algú el pot estar buscant. Si el reconeixes o tens alguna informació truca al 618722038. Si no, passats uns dies podrà ser adoptat. Agraïm la seva difusió

Els dos mastins adoptats!

Recordeu els dos cadells de mastí decomissats juntament amb la mare i dues femelles més? Doncs ja gaudeixen d’unes famílies fantàstiques! Ens alegra molt saber que fa unes setmanes dormien sota la freda boira de Lleida sense molts dies ni menjar i ara fins i tot tenen la seva pròpia manteta del Barça. Gràcies per adoptar, són uns amics extraordinaris!
Ara esperem trobar famílies per les tres femelles, tres gosses coratge.





12 ene 2015

Adopta una mascota, tindràs un amic per sempre!

Diuen que és millor comprar o agafar un cadell, que aprèn més ràpid i no dóna problemes. El Turc, la seva nova família i nosaltres diem que es diuen moltes tonteries i que adoptar un gos adult és una experiència tan gratificant que qui prova no se’n penedeix!
 

Dos cadells mastins JA ESTAN ADOPTATS

JA ESTÀ ADOPTAT!!

Aquests dos desventurats han estat decomissats del seu “propietari” juntament amb la mare i dues femelles més. Estaven lligats en un magatzem sense les atencions necessàries, criant de qualsevol manera i sense un aixopluc digne. Ara estan a la protectora d’Artesa i volem una nova vida pels petits i les mares. Els cadells són dos mascles d’un mes i mig d’edat tipus mastí dels Pirineus. Són preciosos i tenen molt bon caràcter. S’entreguen desparasitats, vacunats, amb xip, placa identificativa i obligació de castrar. Telèfon per adopció 618722038, gràcies!  



KOFI, una nova vida comença per ell


El Kofi va esquivar dues vegades la mort: quan no va morir atropellat al ser abandonat i al no morir en un depòsit de gossos municipal. No, a Catalunya no tots els Ajuntaments ni tots els nuclis zoològics protegeixen i cuiden els animals com es mereixen.
 
Quan el vam salvar feia cara de gana, desorientat, trist, perdut, brut, cansat de deambular sent un gos de certa edat... A la protectora es va recuperar bé però necessitava una família. La desitjava de tot cor, no volia estar sol en una gàbia... i els seu desig s’ha fet realitat de la millor manera possible!! L’ha adoptat la família de la Mari Carmen i el cuiden com un rei. Només cal veure-li la cara per saber que és molt feliç i està eternament agraït. No tothom té el bon cor d’adoptar un gos de més de set anys. No tothom sap que l’amor no té edat. Gràcies Mari Carmen i família per no formar part d’aquest “tothom”, ens alegrem moltíssim que el Kofi s’hagi adaptat des del minut 1 a casa i tots estigueu tant contents. S’ho mereixia!



9 ene 2015

Un gran exemple a seguir!

Comencem el cap de setmana amb una notícia extraordinària: l’adopció del TURC!! El Turc va arribar a la protectora com per art de màgia, un dia mentre netejàvem el pati vam mirar fora i el Turc ens esperava a la porta, solet, desorientat i amb una corretja mossegada penjant. Segurament el van lligar per abandonar-lo i ell va rossegar la corretja per arribar a nosaltres. El cas és que al poc temps d’estar a la protectora vam detectar-li leishmaniosis, possiblement per això algun ignorant egoista el va abandonar. La malaltia està en una fase inicial, sense cap òrgan afectat i a la prote ha rebut el tractament pautat pel veterinari, per això està tan guapo i si no ho saps mai diries que està malaltet. La leishmània no té cura però sí tractament, i per sort en els darrers anys nous fàrmacs han facilitat el control de la malaltia. No obstant això, és una realitat que els gossos amb leishmània no són fàcilment adoptats, no és el que els adoptants demanen...
Però sempre hi ha una excepció, i la família de la Paula i el Paulo en són una. Ells van venir a visitar la protectora perquè fa molt temps que pensaven en l’adopció d’una mascota. Ara tenen les condicions de temps i espai perfectes, així que només tenien clar que volien donar la oportunitat a un gos de refugi i el volien en funció del caràcter i feeling. Quan els hi vam presentar el Turc ràpidament van veure que és un gos molt bo, tranquil, afable, educat i sociable. Sí, també té leishmània, però no és aquest un motiu de més per no viure en una protectora? Els tres s’han adaptat perfectament i junts són molt feliços. Gràcies nois, sou fantàstics i un gran exemple a seguir!! A la protectora tenim tres gossets més amb leishmània, tan de bo dos angelets com vosaltres es creuin en el seu camí i tinguin la mateixa sort que el Turc!  



5 ene 2015

La història del Kandinsky, un gat valent


 
Estimats reis Mags,
 
Aquest any no us escric per demanar-vos cap regal perquè el meu el vaig rebre fa sis mesos. Me’l vaig trobar quan passejava els meus gossos per l’Avinguda del Segre de Lleida sota un banc. Diverses persones el van veure abans que jo, a totes els hi feia molta llàstima, totes volien ajudar-lo però també totes tenien moltes excuses per no fer-ho. A casa tenim gossos que mai havien viscut amb gats, la meva situació tampoc era idònia per fer-me’n càrrec però jo no tenia estómac per girar-li l’esquena. Ell allí estava, una boleta immòbil que es deixava morir sota un banc. Vam anar d’urgències al veterinari, mentre l’agafava als braços veia com les puces corrien amunt i avall i els ulls li supuraven dolor. El Xavi de la clínica Arca mai té un “no” i tot i que era un diumenge a les tres del migdia, va venir a visitar al desventurat... 600 grams de gat, dos mesos d’edat, una infecció que se li estava menjant els ulls; herpesvirus d’haver estat criat al carrer en pèssimes condicions. Aquest és el panorama dels carrers de Lleida, no és el primer gat que hem trobo per la ciutat abandonat en males condicions i per mala sort sé que no serà l’últim.
 
 

 La situació era crítica, havia passat moltes hores sense menjar ni aigua, estava desnodrit i deshidratat, famèlic, amb paràsits interns i externs (no havia vist mai tants cucs sortir d’una cosa tan petita...) i amb una infecció que l’estava deixat cec. Sacrificar-lo era una opció, lluitar per la vida n’era l’altra. Vam decidir lluitar. Cada dues hores li vaig estar netejant els ullets, tractant-los, donant-li menjar i aigua amb xeringa i molt d’amor. Son, angoixa i patiment al pensar que podia morir en qualsevol moment... Però poc a poc les ganes de viure del petit van vèncer el pànic que tenia envers els humans i també la malaltia. No vam poder recuperar la visió però de moment hem salvat els ullets, cecs però preciosos com tot ell.
 
 
Vam intentar trobar-li adoptant perquè jo no me’l podia quedar a casa amb quatre gossos adults no sociabilitzats amb gats. Però ningú volia adoptar un gat cec...Així que amb l’ajuda de la educadora Sandra de l’Arca, molta paciència, interès i afecte a poc a poc vam anar sociabilitzant els gossos amb el gat i ara, després de sis mesos, és un més de la família. El seu caràcter també ha ajudat, sembla mentida que amb la por que tenia quan el vam treure del carrer ara sigui tan amorós.
 

 
 

 
Així que estimats reis mags, el meu regal d’aquest any ha estat l’arribada a les nostres vides del Kandinsky. Algunes vegades des de la protectora demanem “una oportunitat per les mascotes abandonades”. Jo reivindico que la oportunitat ens la donen ells a nosaltres quan arriben a les nostres vides per fer-nos més feliços i mostrar-nos cada dia l’amor més pur. La oportunitat d’estimar sense condicions: aquest és el vertader regal que tots els que adoptem i rescatem animals rebem.
 
Atentament,
Kandinsky i família.

3 ene 2015

Podeu creure que en aquests anys NINGÚ s’ha interessat en ell?

El CIM... El supervivent i preciós Cim. Va arribar l’any 2009 a la protectora quan només era un cadell. Estava abandonat pel camp, segurament venia d’una camada no desitjada d’alguna torre o granja on tenen gossos sense el control i cures necessàries. Des de llavors viu a la protectora. S’ha adaptat a tots els canvis de companys que ha tingut, sempre veient com arribaven i marxaven adoptats mentre ell es quedava... És un gos tranquil, molt observador i intel•ligent. Sembla tímid al principi i és que no mostra el seu amor fins que confia amb la persona, però no li podem recriminar aquesta timidesa després d’haver estat abandonat tant temps. Pensem que cinc anys d’espera són molts i mereix trobar una llar definitiva. Podeu creure que en aquests anys NINGÚ s’ha interessat per ell? Les voluntàries que el cuidem sabem que és un joia, si vols conèixer-lo truca al 606163216. Fem que la espera valgui la pena i trobi la família que tant anhela.

1 ene 2015

GOSSETS EN ADOPCIÓ!





https://www.youtube.com/watch?v=UXkCqpS2Zpg&list=UU3mlk7v_05t0-D3SVmwORpA

Un altre any comença en el que seguirem lluitant per un món més just. Volem ser positives i pensar que avui és el primer de 354 dies plens d’oportunitats, amor, solidaritat, respecte i esperança. Nosaltres tenim un desig per aquest nou any: trobar família per tots els gossets del refugi abans de tancar definitivament. Amb la vostra ajuda ho aconseguirem. FELIÇ 2015!
Telèfon contacte per adopcions: 606.16.32.16