El Kofi va esquivar dues vegades la mort: quan no va morir atropellat al
ser abandonat i al no morir en un depòsit de gossos municipal. No, a Catalunya
no tots els Ajuntaments ni tots els nuclis zoològics protegeixen i cuiden els
animals com es mereixen.
Quan el vam salvar feia cara de gana, desorientat, trist, perdut, brut,
cansat de deambular sent un gos de certa edat... A la protectora es va
recuperar bé però necessitava una família. La desitjava de tot cor, no volia
estar sol en una gàbia... i els seu desig s’ha fet realitat de la millor manera
possible!! L’ha adoptat la família de la Mari Carmen i el cuiden com un rei. Només
cal veure-li la cara per saber que és molt feliç i està eternament agraït. No
tothom té el bon cor d’adoptar un gos de més de set anys. No tothom sap que l’amor
no té edat. Gràcies Mari Carmen i família per no formar part d’aquest “tothom”,
ens alegrem moltíssim que el Kofi s’hagi adaptat des del minut 1 a casa i tots
estigueu tant contents. S’ho mereixia!
No hay comentarios:
Publicar un comentario