La història del Kandinsky, un gat valent

 

Estimats reis Mags,

 

Aquest any no us escric per demanar-vos cap regal perquè el meu el vaig rebre fa sis mesos. Me’l vaig trobar quan passejava els meus gossos per l’Avinguda del Segre de Lleida sota un banc. Diverses persones el van veure abans que jo, a totes els hi feia molta llàstima, totes volien ajudar-lo però també totes tenien moltes excuses per no fer-ho. A casa tenim gossos que mai havien viscut amb gats, la meva situació tampoc era idònia per fer-me’n càrrec però jo no tenia estómac per girar-li l’esquena. Ell allí estava, una boleta immòbil que es deixava morir sota un banc. Vam anar d’urgències al veterinari, mentre l’agafava als braços veia com les puces corrien amunt i avall i els ulls li supuraven dolor. El Xavi de la clínica Arca mai té un “no” i tot i que era un diumenge a les tres del migdia, va venir a visitar al desventurat... 600 grams de gat, dos mesos d’edat, una infecció que se li estava menjant els ulls; herpesvirus d’haver estat criat al carrer en pèssimes condicions. Aquest és el panorama dels carrers de Lleida, no és el primer gat que hem trobo per la ciutat abandonat en males condicions i per mala sort sé que no serà l’últim.

 

 

 La situació era crítica, havia passat moltes hores sense menjar ni aigua, estava desnodrit i deshidratat, famèlic, amb paràsits interns i externs (no havia vist mai tants cucs sortir d’una cosa tan petita...) i amb una infecció que l’estava deixat cec. Sacrificar-lo era una opció, lluitar per la vida n’era l’altra. Vam decidir lluitar. Cada dues hores li vaig estar netejant els ullets, tractant-los, donant-li menjar i aigua amb xeringa i molt d’amor. Son, angoixa i patiment al pensar que podia morir en qualsevol moment... Però poc a poc les ganes de viure del petit van vèncer el pànic que tenia envers els humans i també la malaltia. No vam poder recuperar la visió però de moment hem salvat els ullets, cecs però preciosos com tot ell.

 

 

Vam intentar trobar-li adoptant perquè jo no me’l podia quedar a casa amb quatre gossos adults no sociabilitzats amb gats. Però ningú volia adoptar un gat cec...Així que amb l’ajuda de la educadora Sandra de l’Arca, molta paciència, interès i afecte a poc a poc vam anar sociabilitzant els gossos amb el gat i ara, després de sis mesos, és un més de la família. El seu caràcter també ha ajudat, sembla mentida que amb la por que tenia quan el vam treure del carrer ara sigui tan amorós.

 

 

 

 

Així que estimats reis mags, el meu regal d’aquest any ha estat l’arribada a les nostres vides del Kandinsky. Algunes vegades des de la protectora demanem “una oportunitat per les mascotes abandonades”. Jo reivindico que la oportunitat ens la donen ells a nosaltres quan arriben a les nostres vides per fer-nos més feliços i mostrar-nos cada dia l’amor més pur. La oportunitat d’estimar sense condicions: aquest és el vertader regal que tots els que adoptem i rescatem animals rebem.

 

Atentament,
Kandinsky i família.