La importància de la correcta vacunació del nostres gossos

És important la correcta vacunació dels gossos, cadells i adults, contra les malalties més comunes: Leishmània, Parvovirosis, Borm, Hepatitis, Leptospirosis, Ràbia, Tos de les Gosseres, etc

Hi ha una infinitat de malalties contra les quals podem vacunar els gossos, el tipus de vacuna i pauta de la vacunació la té que aconsellar el seu veterinari, atès que dependrà de molts factors, entre ells:

Edat i raça del gos. Si el cadell s'ha deslletat primerencament, deurà vacunar a les 6 setmanes contra la Parvovirosis, però si té més de 2 mesos, se li pot immunitzar contra un major nombre de malalties en la mateixa vacunació. Les malalties de major risc per als cadells joves són el Borm i la Parvovirosis, i són les primeres que s'han d'administrar. Quant a la raça, el Pastor Alemany, Rottweiler, Bòxer i Pit Bull entre d'altres, són especialment sensibles a patir Parvovirosis i Borm, pel que en aquests animals, és molt important no oblidar-se de cap vacuna.

Estat immunològic del gos. Si el cadell estava prenent la llet materna en el moment d'adquirir, haurem d'esperar unes setmanes (2-3) fins vacunar-lo per evitar que els anticossos de la vacuna es solapin amb els que li ha proporcionat la llet materna, podent anul·la l'efecte de ambdues, quedant el cadell sense protecció alguna. També s'ha de considerar si la mare estava correctament vacunada i desparasitada, és a dir, amb un bon estat immunitari, ja que això serà una assegurança de les defenses del cadell. Si el cadell està correctament alimentat (i la seva mare), amb un pes corporal correcte, és més probable que el seu estat immunològic sigui òptima i, en cas d'infecció vírica o bacteriana, pugui fer front a aquestes infeccions.

Zona geogràfica en la qual habiti el gos. Determinades àrees geogràfiques presenten una major prevalença de malalties tals com Borm o parvovirosi. En zones rurals, en què no tots els animals estan vacunats adequadament, o en àrees on hi ha gossos assilvestrats, el risc de malalties víriques o parasitàries és més gran, i la vacunació ha de ser completa. A més, al nostre país hi ha una important incidència d'una malaltia transmesa per alguns mosquits, anomenada leishmaniosi. Aquesta malaltia crònica que si no es tractada a temps esdevé potencialment mortal, afortunadament, després de 20 anys d'investigació, té vacuna, i podrà atorgar un nivell de protecció molt més gran al nostre gos.

Hàbits del gos. Si el cadell va a conviure amb altres gossos, ja sigui perquè s'allotjarà en una residència canina durant les vacances perquè presentarà un major risc de contraure malalties víriques, i la seva vacunació deu ser estricta i completa.

Per a qualsevol dubte sobre l'estat vacunal o futures vacunacions del seu gos, consulteu amb el vostre veterinari.

Finalment cal destacar la importància d'un bon programa de desparasitació interna (cada 3-4 mesos) i externa (cada 3-4 setmanes), amb productes sempre d'ampli espectre i contrastada seguretat.

Xerrada-debat Escola “Parc del Saladar” d’Alcarràs

L’escola Parc del Saladar d’Alcarràs és una escola nova, situada en un espai ampli i assolellat, envoltat de natura. Fan servir metodologies diverses combinades,  i diferents agrupacions amb activitats individuals i col.lectives. També treballen per projectes que engloben diferents disciplines, per tallers, amb eixos transversals i es preocupen per l’ús de les TIC  etc.
Ens va agradar que ens convidessin a parlar de la Tinença responsable dels animals de companyia i tots plegats vam aprendre molt explicant i escoltant.
Com que hi havia un nombre bastant important d’alumnes, quaranta set, de sisè de primària, vam voler saber quants tenien algun animal de companyia. Un 90% de l’alumnat tenia un gat o sobretot un gos o les dues espècies. Quan vam preguntar com havia arribat a les seves mans, vam veure que un 5 % l’havia comprat en una botiga, un 15% se l’havia trobat , un  10% havia estat adoptat en una protectora i a l’entorn d’un 60% provenien de donacions i regals de familiars, amics, veïns...que els havia cadellat la gossa. No hem de pensar pas que és un poble excepcional. En totes les xerrades, quan preguntem la procedència, sobretot als pobles, aquesta  és de gosses que cadellen.  Una vegada van saber la quantitat de cànids (de gats ni se sap) que s’abandonen o es perden anualment a Lleida (més de 1000 ), a Catalunya (més de 25.000),  Espanya (més de 150.000), i van escoltar com arribaven  a les protectores i als CAAC’S,  es van quedar desagradablement sorpresos: la gana, els paràsits...alguns malalts o atropellats. Es una realitat que han de conèixer si la volem canviar,  i entre tots ho hem de fer possible.
Després de les innombrables anècdotes explicades, va quedar clar que no era obligatori tenir un animal de companyia, cuidar-lo bé sí. I si volíem formar part de la solució hi havia dos camins a part de cuidar-lo bé: esterilitzar-lo per no fomentar l’amuntegament no desitjat i l’adopció en protectores responsables i CAAC’S,  el manteniment dels quals paguem entre tots amb els nostres impostos. Com menys animals menys patiment i menys despesa. Gairebé no va quedar temps per parlar de la campanya d’esterilitzacions i xipatges de FAADA, on els preus es redueixen gairebé a la meitat. Només cal entrar al web, buscar la informació i apuntar-se. Si tothom ho fes el paisatge seria un altre.

Xerrada-debat a l'Escola de Torrebesses, ZER L’ERAL

L’Escola de Torrebesses està dins d’una ZER (Zona Escolar Rural), que es diu l’Eral,  composta per les escoles d’Alfès, Alcanó, Sunyer, Sarroca i Torrebesses. Cada escola té el seu Projecte Educatiu que s’emmarca dins de la Llei d’Educació Catalana.
L’escola de Torrebesses és petitona, però molt bonica i ben aprofitada. Passadissos i parets acolorides de dibuixos i treballs escolars mostren una bona activitat i ganes d’ensenyar i d’aprendre.
Els contes llegits ens van servir d’introducció al tema de la Tinença responsable d’animals de companyia. I la xerrada i debat posteriors,  ens van  fer adonar, que les grans víctimes, a part dels cànids, són els gats. Diferents punts de colònies de gats, pràcticament sense control, tenen els escolars entretinguts i preocupats; de vegades en el dol de veure’n més d’un atropellat, arrossegant-se per terra, sense saber què fer. El grup local en va portar un  al veterinari molt mal ferit i li van practicar l’eutanàsia, però això no sempre és possible.
Un cop més reivindiquem la responsabilitat que tenen les alcaldies, també amb els gat. I això seria més portador i fàcil si s’apliqués a cada colònia el mètode CES (Captura, Esterilització i Solta de nou a la colònia) i es permetés que un grup de cuidadors en tinguessin cura. Acabaríem amb el patiment d’aquestes bestioles que,  ben portades, són un exemple de dignitat i bon servei, ja que són uns raticides fantàstics i uns companys silenciosos i discrets.  Caldria respectar-los més i valorar-los , per les seves qualitat ben  merescudes.

Xerrada-debat Escola Cervantes de Lleida

L’Escola Cervantes de Lleida té molta història, l’edifici data de l’època medieval, però al 1800 es va dedicar a Escola de Magisteri per a futurs mestres, després va passar a l’ensenyament Primari, separant els escolars per sexes. No va ser fins al 1970 que va ser mixt. Les seves parets i la seva ampla escala amb barana de ferro parlen de desenes d’anècdotes i de vivències, no sempre agradables, com les de la guerra civil. A les classes s’hi respirava un ambient acollidor i els educadors feien fàcil la relació i l’aprenentatge.
Els escolars, com sempre, ens van rebre amb il.lusió i entre tots vam desgranar aspectes interessants dels contes llegits. Van participar amb moltes ganes i va sortir un munt d’experiències viscudes que ens situen novament en els punts febles de la tinença responsable: els tabús sobre l’esterilització o com era de car dotar l’animal amb les condicions mínimes perquè tingués una vida plena sense provocar patiment: vacunes, xip i esterilització i cuidar-lo en les seves necessitats d’higiene, alimentació, socialització i afecte.
Amb les vacunes evitem que emmalalteixin, amb el xip serà més fàcil la  localització si es perd i amb l’esterilització evitem cadellades no desitjades que després s’abandonen o es perden per falta d’interès i de control. I va quedar clar que no era obligatori tenir un animal de companyia, però cuidar-lo bé sí que ho era. Pensem que així ho van entendre i tots vam aprendre una mica més. Agraïm al professorat i en especial a l’Elvira l’oportunitat de poder-ne parlar.