ÀLBUM DE FOTOS DELS GOSSETS DEL REFUGI EN ADOPCIÓ:

Vols adoptar un gos? Mira aquest àlbum amb les fotos dels gossos que hi ha al refugi esperant trobar una llar:

26 jul. 2011

Les darreres adopcions

Us presentem les últimes adopcions, el motor de la protectora. Gràcies a les adopcions nosaltres podem continuar amb la nostra tasca ja que quan un gos marxa adoptat un altre animal abandonat pot entrar al refugi a l'espera de tenir la mateixa sort.






La Tuca (ara es diu Kira) va ser trobada per Artesa de Lleida. És un cadell barreja de bóxer i no ha estat ni 24 h al refugi ja que la família de l'Oriol, interessada en adoptar des de feia temps, es van enamorar en veure-la i la van adoptar. Ja té les primeres vacunes i el veterinari la va veure en perfecte estat de salut, així que sense dubte, la Kira serà la consentida de casa!





La Perla ha estat pocs dies al refugi. La va dur al refugi una senyora que se la va trobar a una torre que té a la partida de Grialó però ella no se'n podia fer càrrec. La petita té menys d'un any d'edat i és molt nerviosa. No obstant, la Raquel i el Josep tenien clar que volien adoptar una mascota i la aforunada ha estat ella. Els vam recomenar molta paciència ja que caldrà educar-la i de moment sembla que l'adaptació ha anat perfectament.

Esterilitzar o no esterilitzar, aquesta és la qüestió.



Segons la Fundació Affinity, el primer motiu de l'abandonament d'animals és l'embaràs no desitjat. Quan algú em pregunta si esterilitzar o no la seva mascota la meva resposta és clara: si l'estimes ho faràs. A més a més, a la persona que es planteja fer criar el seu gos/ssa els demano que abans de fer-ho visitin la gossera més pròxima i es plantegin si fa falta portar més animals al món quan milers d'animals, tant de raça com creuats, estan tancats en una gàbia on viuran la resta de la seva vida o seran sacrificats.





Les primeres fotos són de la Tina, una bóxer que vam trobar ara fa un any abandonada amb 8 cadells. La pobra va arribar esquelètica tot i que a poc a poc es va anar recuperant. La Tina potser va ser abandonada pels seus amos quan aquests van veure que estava embarassada, no hagués estat més fàcil esterilitzar-la des del primer moment?





Algunes raons per les quals la esterilització és la millor opció:

1. En un món ideal cada cadell tindria una bona casa i un bon amo que ho cuidés bé durant tota la seva vida. Però això no existeix. Milers de gossos són abandonats cada any i la majoria d'aquests gossos i cadells acaben morint-se per diverses raons. El nombre de cases responsables que volen adoptar un gos o un gat són molt poques comparat amb el nombre d'animals que necessiten, una casa a on anar, per això si deixes criar a la teva gossa estàs incrementant un poc més aquesta gran desproporció que ja existeix ara.

2. Per moltes precaucions que prenguis, si la teva gossa està en zel intentarà escapar-se obeint als seus instints i els mascles intentaran accedir a la teva gossa per a muntar-la. Si la teva gossa queda embarassada, tu seràs el responsable de cuidar-la, mantenir-la, dur-la al veterinari si té problemes, implicant amb el cost que això comporta. Quan tingui els cadells, tu seràs el responsable de trobar-los bones cases, amb amos responsables que els cuidin bé durant tota la vida. AIXÒ NO ÉS FÀCIL!.

3. Una gossa té el zel aproximadament dues vegades a l'any. El zel dura 4 setmanes, durant les quals la haurà de mantenir fora de l'abast dels mascles. Una gata entrarà en zel diverses vegades durant la primavera induïda per la presència de mascles sense castrar i durant el temps que estigui en zel maullarà sovint i estarà molt nerviosa i intentarà escapar-se per anar a buscar als mascles.

4. Una gossa/gata esterilitzada:

No sofrirà els efectes frustrants i estressants d'estar en zel.
Tindrà menys possibilitat de sofrir càncer de mama.
Mai sofrirà una infecció de matriu, tan comuna en gosses majors.
No experimentarà embarassos psicològics.
Els embarassos psicològics són deguts a una malaltia hormonal de l'animal i, contràriament al que es creia en el passat, el seu tractament és la esterilització com més aviat millor de l'animal, si no la femella desenvoluparà tumors mamàris i/o infeccions de matriu.

5. Un gos/gat castrat:

Mai es barallarà amb uns altres a causa de la presència en la zona d'una gossa/gata en zel. Per tant no serà necessari anar al veterinari per a tractar-li infeccions transmeses pels altres animals.
Mai s'escaparà a la recerca de gosses/gates en zel i per tant mai seran atropellats per automòbils o es perdran.
Tindrà menys possibilitat de sofrir problemes de pròstata quan sigui major.
Serà més sociable i tranquil, perdent aquesta ànsia de trencar la porta per a escapar-se o de barallar-se amb uns altres de la seva mateixa espècie del sexe oposat.


6. Un gos/gat o gossa/gata esterilitzada mai agafarà sobrepes si no es sobrealimenta i se li dóna l'exercici que necessita.

7. La esterilització d'un gos/a o gat/a és una operació de rutina. Es realitza sota els efectes de l'anestèsia, per això no és una operació dolorosa. El post-operatori és curt i senzill.

8. El fet d'esterilitzar no canviarà la personalitat de l'animal. Un gat seguirà caçant ratolins tan bé com abans, ja que caçar és un comportament totalment distint del comportament sexual. Un gos serà tan actiu com era abans, ja que la personalitat d'un gos no està relacionada amb el nivell de les seves hormones.

9. Molta gent pensa que una gossa o gata ha de criar al menys un cop per ser un animal sà. La ciencia ha demostrat que això no es cert ni en humàns ni en animals sinò tot el contrari, els animals que han viscut durant més temps han estat els que mai han parit cap camada de cadells o gatets.

Article de Neus Izquierdo Figarola, revista Bú Bup nº 27 (març-abril 2002 pàg. 40)



Un altre exemple de la conseqüència de no esterilitzar és el Tigre. Aquest va ser recollit per l'Ajuntament de Montoliu quan només era un bebé. Va ser criat per unes voluntàries amb biberó i quan ja va poder menjar sol va entrar al refugi. El ser germanet Blacki aviat va trobar una família meravellosa però ell va anar creixent sense trobar algú que el volgués adoptar. Ara el Tigre ja és gran i per ell el refugi s'ha convertit en la seva llar ja que és el millor que fins ara ha conegut, tot i que no perdem l'esperança de trobar-li una llar. Per evitar que hi hagi més Tigres pel món, bebés abandonats que creixen en una protectora, el Tigre ja està esterilitzat.

Què es pot fer per evitar la pèrdua d'un animal?

L'Otto ha passat més d'un mes al refugi. És una barreja de Teckel molt simpàtic i dolç. L'Otto portava xip però per un error de dades l'Aiac no podia contactar amb el seu propietari, el Joan. L'Otto va ser publicat fins i tot a la premsa però els seus amos són de Barcelona i no el van trobar. Com que l'estada a la protectora es demorava, el petit es va habituar molt bé al refugi, el vam desparasitar, vacunar i esterilitzar. Ens alegrem molt de que ara ja torni a estar amb la seva família, tot i que aquí Artesa en té un altra que sempre l'estimarà!



En molts casos, els gossos es perden per motius que es podrien evitar. Per exemple, ESTERILITZANT. Tant pels mascles com per les femelles, esterilitzant-los evites, entre d'altres coses, el risc de que marxin seguint el rastre d'una femella en zel o buscant un mascle per la monta. D'altra banda, és OBLIGATORI la implantació del microxip i el propietari d'aquella mascota que no el porti podrà ser sancionat segons la legislació catalana de protecció dels animals. A més a més, és vital que l'animal dugui un collar, arnés o similar amb una placa identificativa on aparegui el nom de l'animal i els telèfons de contacte del propietari. Aquesta placa és de gran utilitat ja que l'identificació de l'animal està visible des del primer moment.




¿Qué es el microchip?

El microchip es el DNI de tu perro, es obligatorio y su seguro de vida, ya que casi es la única manera de recuperarlo en caso de pérdida.

Se trata de un sencillo dispositivo que se implanta bajo la piel, en la zona del cuello o de la cruz, y que está asociado a un código numérico en el que constan todos los datos de tu perro y los tuyos como propietario.

Muy importante! Actualiza siempre los datos. Los datos asociados al microchip están depositados en la base de datos del Archivo de Identificación de Animales de Compañía de tu Comunidad Autónoma.

En el caso de la adopción, en el momento de la misma se te hizo entrega del documento de alta, en el citado Archivo, con la actualización de los datos. Comunica al Archivo de Identificación de Animales de Compañía y al centro de acogida donde adoptaste a tu mascota el cambio de tus datos personales.

¿Qué es la tarjeta identificativa?

Es la tarjeta expedida por el Archivo, donde constan tus datos y los de tu perro. Si en un plazo prudencial no has recibido la tarjeta ent u domicilio, contacta con el Archivo, en el número de teléfono que figura en el documento de alta y asegúrate de que tengan registrados tus datos. En caso contrario, tendrás que realizar de nuevo el trámite.

¿Qué hay que hacer en caso de pérdida del animal?

Notificar la pérdida

•Al Archivo de Identificación de Animales de Compañía
•Al Ayuntamiento
•Al centro donde adoptaste el animal (en caso de adopción)
•A la Policía Local (mediante denuncia escrita)


Indicando:

•El número de microchip y el nombre del animal
•Tus datos personales (recuerda validar los teléfonos)
• La fecha y el lugar donde perdiste al perro


¿Cómo y cuándo dar de baja el microchip?

En caso de defunción, notifícalo al Archivo de Identificación mediante un documento de baja que cumplimentará y firmará tu veterinario

¿Es necesario que lleve placa?

Aconsejamos también que pongas una placa metálica en el collar, con su nombre y su teléfono . Es una manera rápida y fácil de localizarte en caso de pérdida (en algunas comunidades es obligatorio)

El censo

¿Es obligatorio?

Sí, la Ley establece la obligatoriedad de registrar en el censo a los animales de compañía

Para censar a tu perro tienes que presentar:


•Copia de la cartilla veterinaria
•Copia de tu DNI
•Copia del documento de alta en el Archivo de Identificación de Animales de Compañía
•Cumplimentar el impreso del censo y pagar la tasa establecida
Recuerda que también tendrás que notificar:

•Cualquier modificación en tus datos personales
•La baja por cambio de municipio o defunción del animal

La importància d'identificar les mascotes



El Negret i el Blanqui van aparèixer per la carretera d'Artesa de Lleida el dissabte passat. Un col·laborador de la protectora els va agafar i els va dur al refugi per tal d'evitar un accident o un altre desenllaç similar. Els dos presentaven un bon aspecte, nodrits i amb un pèl ben brillant pel que en un primer moment vam pensar què el més probable era que s'haguessin escapolit. Aquesta era la nostra esperança tot i que en la majoria de casos no és així, i menys en aquestos mesos de l'any. Però al passar el lector de microxips l'esperança és va tornar en evidència i ràpidament vam poder trucar a l'AIAC. I dit i fet, el seu amo, el Jepetto, els va venir a buscar el diumenge amb gran alegria de retrobar-se amb els seus amics.





























17 jul. 2011

SOS pel Pinto









El Pinto fa uns dies que està amb nosaltres. Vam rebre l'avís d'un animal abandonat al poble de Lleida. Quan el vam trobar vam veure en l'estat tan deplorable en que es troba. Té sarna contagiosa, ja l'estem medicant i realitzant banys especials. Ara està a la canera d'acollida, espai de la protectora separat de la resta de gossos dedicat als nouvinguts, però tenim que anar amb molta cura a l'hora d'estar amb ell ja que tenim por que s'encomani a la resta d'animals que estan a la protectora, fet que seria nefast. Fem una crida a tots els amants dels animals: si algú té un espai on el podria tenir sense risc a contagis i li oferís les atencions que es mereix, tots estarem molt agraïts per la col·laboració, NECESSITEM UNA CASA D'ACOLLIDA. El pobret, és un mascle jove de tamany petit (pesa uns 6kg), és molt dòcil i dolç. Tot i estar tan malaltet ell sempre et mou la cua ja que no té rancúnia envers les persones, encara que tindria motius suficients per tenir-ne.


Tant la medicació com l'alimentació i demés despeses que ocasionés a la persona que s'oferís per acollir-lo fins que estigués més sa, anirien a càrrec de la protectora. ÉS UN CAS DE COMPASIÓ.

16 jul. 2011

Notícies de la YUCA




La família de la Yuca, coneguda per Mali (la germaneta de la Kenia adoptada de cadell fa uns mesos), ens comenten que està molt bé i molt gran (té sis mesos i ja pesa 18kg). És molt simpàtica i ja hem quedat que d'aquí poc, quan passi el primer zel, l'esterilitzarem.