ÀLBUM DE FOTOS DELS GOSSETS DEL REFUGI EN ADOPCIÓ:

Vols adoptar un gos? Mira aquest àlbum amb les fotos dels gossos que hi ha al refugi esperant trobar una llar:

30 ene. 2017

Xerrada-debat a l’Escola El Segrià de Llívia sobre tinença responsable d’Animals de companyia


L’Escola El Segrià de Llívia, és una ZER (zona  escolar rural) i ens va encantar poder parlar amb l’Alumnat i professorat de la mateixa. És petitona però molt bonica amb un munt d’activitats que es contemplen com en un bonic mural, penjades a les parets. No tenen espai, però aprofiten passadissos i distribuïdors per fer la seva feina. Està clar que hi ha un bon equip de docents darrere. Treballen per projectes, racons, en grups, individualment... segons el cas. La Plataforma animalista Terres de Lleida hi vam anar per parlar de la Tinença responsable dels animals de companyia i l’estona que vàrem passar i el debat viu en tot moment, va propiciar que ens quedés un bon record de la trobada.
Vam  remarcar la importància del xip i del cens i sobretot de l’esterilització per no crear més problemes dels que ja hi ha. En acabar -amb la professora Montse- vàrem estar parlant de les colònies de gats i vam evidenciar la descurança que hi ha tant per part de l’administració que n’és el responsable directa, com per part de la ciutadania que en no esterilitzar la seva gata propicia aquesta proliferació descontrolada. Una vegada més demanem seny i sentit comú davant aquesta trista realitat.

Gràcies per acollir-nos!

29 ene. 2017

LA BRETA HA ESTAT ADOPTADA!!!



Tenim una gran noticia per donar: el desig de la Breta per 2017 s’ha complert! 
Ahir una família meravellosa va vindre a conèixer a la nostra nineta amorosa i es van enamorar d’ella. i li ha donat una oportunitat d’una nova vida plena d’amor i felicitat al seu costat.
Des de aquí volem donar les gràcies a aquesta encantadora família per acollir a la Breta donar-li l’ oportunitat d’una nova vida plena d’amor i felicitat al seu costat.
Sou magnífics!

LA CANERA DE LLEIDA: L’ETERN PROBLEMA

Que la canera de Lleida fa uns anys que no funciona de cap manera,  és ja un clàssic. Representants de diferents Protectores hem intentat de pactar millores que han tingut sempre un èxit molt relatiu per acabar, com per inèrcia, on hem començat. Decebedor i frustrant!
Se sap que, malgrat les queixes, encara netegen les gàbies a cops de mànega de manera que els animals acaben xops. Se’ls va proporcionar casetes on aixoplugar-se que quan es van anar trencant no han reposat. Les gosseres estan en mal estat . Els animals estan prims i pateixen gana. A partir de les sis de la tarda no hi ha recollida d’animals, per tant si heu trobat un gos o gat  abandonats  o se us ha escapat i heu perdut el  vostre, mal assumpte!, el més probable és que,  desorientat i enfredorit,  acabi ferit  o mort a la calçada o a la carretera,  ja que quan arriba l’endemà , hora de recollir-lo,  vés-li a fer un nus a la cua, qui sap on para! Tampoc tenen gossera d’acollida per tant quan arriba un animal el deixen on els sembla millor; se sap d’algun cas en què els altres l’han atacat i l’han deixat mig mort, és el cas del Jaqui que va quedar traumatitzat  per sempre i es va salvar gràcies a una voluntària. El veterinari només hi va un cop per setmana de manera que cap concessió si surt un problema.
Amb tot això ens preguntem: per què serveixen els impostos que paguen les i els ciutadans  que, part dels mateixos,  haurien d’anar a cobrir les necessitats dels animals? On queda la llei de protecció que obliga els ajuntaments a recollir  els animals abandonats o perduts ? Com fem entendre als nostres animals que a partir de les 6 no es poden perdre perquè l’ajuntament de Lleida no els acollirà? Si tenen problemes amb la clínica veterinària que els feia el servei  els han de resoldre,  però ni les persones ni els animals no  tenim la culpa,  si no saben trobar solucions als  conflictes que la seva ineficàcia  ha generat.
Totes les persones que portem temps dins del món animalista i en concret relacionat amb les protectores sabem el que costa fer-les funcionar en tots els sentits: atendre dignament els animals acollits, fer unes bones adopcions filant prim sobre la família adoptiva, tenir un voluntariat de primera i sobretot que quadrin els números. Això vol dir que són centres d’acollida privats que se sostenen amb el que es cobra de les adopcions i de qualsevol altre acte o acció fet  expressament per recollir diners, ja que sense diners no es pot funcionar (fem taules, calendaris, rifes...)

Quan ens assabentem que un CAAC, com el de Lleida, altrament dit Canera, no funciona, amb el pressupost que hi dedica i la gent que hi treballa,  se’ns trenquen tots els esquemes. I com a ciutadans i ciutadanes tornem , un cop més, a perdre la fe en els polítics i en la seva voluntat i capacitat per governar. Ja ho deia Mahatma Gandhi:  “ La moral dels pobles i de les persones es coneix segons el tracte que donen als animals”. Molts Ajuntaments suspendrien i al de Lleida li posaríem un molt deficient perquè,  malgrat les oportunitats,   no ha recuperat mai.