ÀLBUM DE FOTOS DELS GOSSETS DEL REFUGI EN ADOPCIÓ:

Vols adoptar un gos? Mira aquest àlbum amb les fotos dels gossos que hi ha al refugi esperant trobar una llar:

25 mar. 2014

klam JA HA ESTAT ADOPTADA


Aquesta preciositat ha estat trobada. No porta xip però està habituada a viure en una casa. És una femella de sis mesos d’edat i mida petita (pesa uns 5kg). L’hem anomenat Klam i és molt simpàtica i juganera. Si vols adoptar-la truca a la protectora d’Artesa de Lleida al 618722038



ADOPTADA

L'adopció de la NENA!



La història de la NENA; “Com els somnis també es fan realitat”
A la NENA la van rescatar els bombers del canal: la van tirar? Va quedar-se atrapada al baixar a veure? El cert és que la Nena va arribar a la protectora molt prima, amb llet d’haver donat a llum, una infecció cutània i els genolls luxats segurament per una malformació de naixement. Des del minut 1 ens va demostrar ser una gossa boníssima i súper agraïda, per molts gossos viure en un refugi és un malson però la Nena estava molt contenta amb el seu coixí, menjar i cures de les voluntàries: en quines condicions hauria viscut abans d’arribar? Gens bones segur.
Per sort, vam conèixer a un traumatòleg fantàstic, el Jordi Fontanet de la clínica Dogs de Barcelona, que va operar la Nena dels genolls per poder oferir-li la millor qualitat de vida possible. Feia tanta llàstima veure-la arrossegar-se i caure amb les potetes posteriors... També vam fer la gran sort de que la família de la Mercè s’oferís per cuidar-la durant tot el postoperatori i amb ells no li va faltar mai de res. Ni en els seus millors somnis s’ho hagués imaginat la NENA! La operació va ser un èxit i amb la seva casa d’acollida estava d’allò més bé, però els dies passaven i no ningú li oferia una llar definitiva.
Diuen que no hi ha dos sense tres i la Nena va fer sort per tercera vegada. La família de l’Ana havia tingut una Beagle tretze anys i feia uns mesos havia mort. Va ser un tràngol molt difícil però van decidir tornar a obrir els seus cors a un animaló i aquest cop tenien clar que volien adoptar: hi ha massa gossos abandonats esperant una família! Així que ara la Nena és la reina de casa, se l’estimen moltíssim i segur ja ha oblidat tota la penúria passada. Agraïm immensament que hagin donat la oportunitat a una gossa de més de sis anys i amb problemes d’artrosi, sou un gran exemple que per adoptar una mascota no cal que sigui cadell per què un gos adult et pot fer igual o encara més feliç!
Gràcies als bombers, a la tasca de la protectora, a la Mercè, al Jordi i a la família de l’Ana la història de la Nena comença amb un final ben trist però acaba millor impossible.
Hi ha moltes “Nenes” esperant una llar, no compris una mascota: ADOPTA!



18 mar. 2014

Manifest de la plataforma animalista de les terres de Lleida:


MANIFEST  PER AVANÇAR EN EL COMPLIMENT DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS DE COMPANYIA

Es del tot evident que la nostra sensibilitat va canviant. Europa ens passa al davant, per això en el preàmbul de la primera llei catalana de protecció dels animals( 3/1988 de 4 de març) que dictà la Generalitat de Catalunya ens diu que “pretén recollir tots els principis de respecte, defensa i protecció que ja figuren als tractats i convenis internacionals i a les legislacions dels països socialment més avançats”.

Així doncs

CONSIDEREM:

Que tenint en compte  el contingut de les diferents lleis de protecció dels animals fins a la nova llei de protecció del 2008:

1-    “Correspon als Ajuntaments de recollir i controlar els animals de companyia abandonats, perduts o ensalvatgits...” (art. 16, apartat 1)... Disposar d’instal.lacions adequades per al seu manteniment o convenir amb entitats supramunicipals la realització d’aquest servei (art.16.3)

2-    La persona posseïdora d’animals està obligada a evitar-ne la fugida...(art.12 apart.3)...La persona posseïdora d’un animal es responsable dels danys, els perjudicis i les molèsties que ocasioni...(art.12 apart. 1)

3-    Els propietaris o posseïdors de gossos i gats estan obligats a censar-los i a identificar-los amb algun dels sistemes establerts en el decret 328/1998 de 24 de desembre.

4-    Els ajuntaments han d’establir un cens municipal caní i felí amb la identificació adequada (art. 14 apart.1)

5-    Un animal abandonat és l’animal de companyia que no va acompanyat de cap persona ni duu cap identificació del seu origen o de la persona que n’és propietària (art.3 apart. G)

6-    L’incompliment de les lleis de protecció té unes sancions.

 

Aquests són només alguns dels articles de què s’han fet eco les successives noves lleis de protecció dels animals dictades pel Parlament de Catalunya i que els ens municipals, supramunicipals com consells comarcals, organismes competents  i la ciutadania hauria de complir i fer complir. Dissortadament les societats protectores d’Animals comprovem diàriament que no és així i que les mancances són del tot evidents en aquest sector de la nostra societat, cosa que ens situa a la cua d’Europa. Per tant:

 

MANIFESTEM que:

 

1-    Hi ha comptades poblacions que disposin de refugi o centre d’acollida d’animals o que hagin signat un conveni amb l’empresa que gestiona l’espai que havia de representar la Protectora comarcal del Segrià construïda amb diner públic per a aquesta finalitat i que porta el nom de Centre d’Atenció d’animals de companyia del Segrià. Per tant, en aquest sentit, estan incomplint la normativa de la llei de protecció dels animals.

2-    Els animals abandonats o perduts, deixats a la seva sort vaguen per pobles, carreteres i ciutats on malviuen i moren per diferents motius (inanició, accidents, malalties...). Altres són  acollits a les protectores regentades per voluntariat que intenta de tirar endavant amb poc espai i migrats recursos.

3-    Els ajuntament tampoc no fomenten en els ciutadans el compliment de la normativa pel que fa al cens i xipatge dels animals de la població. Accions que donarien dignitat als animals i estimularia els amos a una tinença responsable. Ni tenen, en la majoria dels casos, inscrits els animals a l’ANICOM, tot i que hi estan obligats per llei.

4-    Malgrat que ho apunta la llei,  poques vegades s’ ha demanat a l’amo o ama si el seu animal de companyia està censat o porta xip, feina que haurien de fer els Agents rurals i/o funcionaris municipals.

5-    Que encara que la llei marqui unes sancions per tinença irresponsable, manca de xip, cens, maltractaments etc. o abandonament...rares vegades es compleixen en la seva totalitat. Tampoc no s’obren expedients sancionadors de les persones que incompleixen ni es denuncia.


Per tant

DEMANEM:

1-Que es compleixi la normativa pel que fa a la responsabilitat dels Ajuntaments i ens supramunicipals de recollir i ubicar correctament els animals abandonats o perduts per la seva població i terme en centres d’acollida, preferentment al Centre d’atenció d’animals de companyia del Segrià, creat per a aquesta finalitat amb diner públic amb l’objectiu de donar-los en adopció de manera responsable. Caldria, els  Ajuntaments, signar el conveni acordat per tal de rebre els diversos serveis que s’ofereix. O bé signar un conveni amb una altra protectora que s’hi avingui i doni garanties que els animals estaran ben tractats.

 

2-Que els 947 ajuntaments catalans censin els  animals de companyia i obliguin  la ciutadania a xipar-los i a  identificar-los correctament  amb la placa identificativa.

 

3- Que els Ajuntaments utilitzin l’ANICOM com a registre únic i gratuït dels animals de companyia per a un millor control, previ xipatge.

 

4-Que aconsellin els ciutadans pel que fa a la tinença responsable i respectuosa amb l’entorn (fugida, control d’excrements, sorolls, educació ...) I creïn , si no hi és, una normativa -dins de les ordenances municipals- de tinença d’animals i que les facin complir  amb les sancions oportunes.

 

5-que aconsellin els ciutadans a optar mesures de no proliferació a través de l’esterilització de femelles i mascles. Es creïn campanyes de prevenció : cens, xip, abandonament...o participin activament quan les organitza una protectora tant si és de l’entorn com de fora : CIPAC, FAADA...

 

6-Un millor control per part dels Agents Rurals pel que fa al cens i xipatge, ja que hi estan obligats per llei aplicant  la sanció corresponent si no es compleix (100 euros si no es té registrat al cens, 200 si no es té xipat). (Es podrien fer campanyes prèvies d’avís tant des dels Ajuntaments com des dels Agents Rurals)

 

7-Campanyes de sensibilització ciutadana per part del Consell Comarcal- no solament en contra de l’abandonament- sinó també de cara a la tinença responsable en tots els sentits, incloent-hi sobretot l’esterilització ja que s’ evitaria la proliferació incontrolada i tot el que se’n deriva. En aquestes campanyes hi podrien participar de forma voluntària les Societats Protectores d’animals i es farien en escoles,  instituts i Ajuntaments que ho demanin. Caldria tenir el vistiplau i el recolzament del Consell Comarcal.

 
8-Caldria sobretot, que:

a-Evolucionéssim com a ciutadans i ciutadanes i entenguéssim d’una vegada per totes que tenir animals de companyia no és gratuït, que té uns costos tant per als ciutadans com per als ens municipals i supramunicipals.

b-Controlar els animals de companyia ha de ser un servei com qualsevol altre.

c-Entendre que no és obligatori tenir animals de companyia, però que ho és tenir-los amb dignitat i amb les condicions que marca la llei catalana, d’acord amb el segle XXI i amb els pobles més avançats d’Europa.

Entenem que aquestes obligacions  que afecten els Ajuntaments haurien  d’estar dotades anualment  de recursos econòmics i subvencions. Donada la situació de crisi, es podria recaptar diners, entre altres:

a-Dels impostos dels ciutadans i ciutadanes amb un càrrec per persona i any que podria oscil.lar entre 1’5 o 2 euros.  

b-Fer pagar un petit pagament als amos a l’hora de censar els animals de companyia.

c-Fer peticions des dels Ajuntament i/o consells comarcals  a organismes solvents com la Diputació o altres.

d-De la recaptació de les  multes i sancions a la ciutadania que incompleix la llei.

e-Aquests diners els Ajuntaments els haurien de destinar a pagar les despeses que puguin ocasionar ubicar correctament els animals abandonats i/o perduts en centres d’acollida com el del consell comarcal.

f-Finalment si complíssim la normativa amb un control correcte (cens, xipatge, esterilització...) tot el que acabem de dir formaria part del passat. No hi hauria gairebé despeses ja que no hi hauria abandonaments, tal com passa en els pobles més avançats d’Europa.

Com dèiem abans:

Tenir animals de companyia no és una obligació, però, si els tenim, cal tenir-los amb dignitat i segons marca la llei. I és responsabilitat i obligació dels polítics, en general, de fer-la complir.

 

5 mar. 2014

Notícies del LIU!

L'Alba, adoptant del LIU ens envía aquest missatge tan bonic. Moltes gràcies per haver adoptat i estimar-lo tant!
 
 
Hola noies!

Sòc l'Alba, fà ja aproximadament 3 mesos que tenim al LIU a casa. La veritat es que estem encantadísimes amb ell. 
Aquesta tarda ha sigut el primer dia que l'he baixat al riu a correr per la gespa i ho ha disfrutat taaaant que m'ha confós per un arbre i s'em ha fet pipí a les cames!!! bueno... increíble!!!

Generalment es un gos molt dócil, educat, tranquilet, juganer i en fí... que us diré... el meu vincle amb ell tan i tan íntim que fins i tot me l'enduc amb mi a treballar. Lo que vé a ser inseparables (dormim plegats, treballem junts, sortim junts a tot arreu)... Es un vincle que mai havía tingut anteriorment amb els meus gossos (estimant-m'he a tots ells, pero cadascún a la seva manera). Si el deixo sol a casa amb la familia o ha de sortir amb algú que no soc jo no ho vol, es posa trist i es posa a plorar... Bueno ara el tinc al meu costadet escribint-vos...

Només agraïr-vos de tot cor l'oportunitat de deixar-me'l adoptar que... malgrat reconexier que hem feia por els seus problemes de visibilitat, m'ha enseñat que no necesita els ulls per veure, no l'he vist xocar dos vegades a la mateixa paret i s'ha endut alguna trompada, pero mai 2 vegades a la mateixa pedra. 

Resumint!!! Gracies!!! mil gracies!!! estic enamorada!!!

Una forta abraçada,

4 mar. 2014

Mastins trobats


Atenció! Hem trobat aquests dos mastins de color fosc rondant per Artesa de Lleida. Pensem que s'han pogut extraviar d'alguna finca o xalet ja que estan molt ben cuidats i són molt bons. Si els has perdut o saps de qui són truca al 618722038


NILA, princeseta JA ESTÀ ADOPTAT!!

 
  JA ESTÀ ADOPTAT!!

La NILA és una femella d’uns deu mesos d’edat i mida petita-mitjana. Es nota que està habituada a viure en família ja que està educada i és molt neta. A més a més és molt juganera, sociable i simpàtica. Si vols més informació o t’agradaria adoptar-la truca al T. 618722038


Gosseta trobada a Penelles

Ens envien aquest missatge d'un gosset trobat:
Hola,ahir dia 3 de març varem trobar aquesta gosseta preciosa perduda pel poble de Penelles.
No duia xip i voldriem trobar els seus amos pq no crec q l'hagin abandonat...és un encant.La tenim a casa esperant que trobem algu...ja que no es porta massa bé amb l'altra goaseta que tenim.
Us passo la foto per si podeu fr-ne difussió.Ella és marro fosc amb taca blanca al pit i una mica a les potetes.
El tf meu és 686844747
Gràcies

1 mar. 2014

La TESSA adoptada!


La Tessa no ha tingut una vida fàcil, en els seus cinc anys de vida ha passat per dues protectores i diversos propietaris. Però ella enlloc de desconfiar de l’ésser humà que tant egoista li ha demostrat ser, ha continuat sent una gossa bondadosa, intel·ligent, afectuosa i molt sociable. Els nens del poble l’estimaven amb bogeria i ara estan contentíssims de que per fi tingui la llar definitiva que tant es mereix. Ha marxat amb la Montse i viurà com el que és, una reina. Les dues estan molt contentes de ser noves companyes de camí i van juntes a tot arreu ja que la Tessa és una gossa tan educada que fa goig.
Gràcies per donar-li una oportunitat a un gos adult i fixar-te en el caràcter més enllà d’una raça o físic. Si amb les persones sempre diem que el que importa és l’interior, per què amb les mascotes encara som tan classistes? A la protectora tenim moltes joies esperant una llar, vine a conèixer-les!

Max, no perdis l’esperança, algun dia trobaràs un angelet que t’estimi per sempre més.

El Max és un dels gossets que més temps fa que viu al refugi. És una barreja de galgo amb una coixera de naixement tot i que fa vida normal. A més a més fa un any li hem detectat leishmania però en una fase inicial i controlada amb la medic...ació. El Max és un d'aquests casos que et roba el cor ja que mai ha conegut una vida que no sigui la de la protectora i es desfà per una carícia. Ni ell ni les voluntàries perdem l'esperança de trobar-li un àngel que l'adopti. Telèfon contacte 618722038/ protectoraartesadelleida@gmail.com

Vine a la protectora i adopta un amic per sempre!

Si estàs pensant en tenir una mascota vine a la protectora a conèixer els nostres peluts! Són fantàstics i com que coneixem molt bé el caràcter de cada un et podrem aconsellar per trobar un bon amic per tota la vida. Truca a la protectora d'Artesa de Lleida 618722038