MANIFEST PER AVANÇAR EN EL COMPLIMENT DE LA LLEI DE
PROTECCIÓ DELS ANIMALS DE
COMPANYIA
Es
del tot evident que la nostra
sensibilitat va canviant. Europa ens passa al davant, per això en el preàmbul de la primera llei catalana de
protecció dels animals( 3/1988 de 4 de març) que dictà la Generalitat de
Catalunya ens diu que “pretén recollir
tots els principis de respecte, defensa i protecció que ja figuren als tractats
i convenis internacionals i a les legislacions dels països socialment més
avançats”.
Així
doncs
CONSIDEREM:
Que
tenint en compte el contingut de les
diferents lleis de protecció dels animals fins a la nova llei de protecció del
2008:
1- “Correspon als Ajuntaments
de recollir i controlar els animals de companyia abandonats, perduts o
ensalvatgits...” (art. 16, apartat 1)... Disposar d’instal.lacions adequades per al seu
manteniment o convenir amb entitats
supramunicipals la realització d’aquest servei (art.16.3)
2- La
persona posseïdora d’animals està
obligada a evitar-ne la fugida...(art.12
apart.3)...La persona posseïdora d’un animal es responsable dels danys, els perjudicis i les molèsties que
ocasioni...(art.12 apart. 1)
3- Els
propietaris o posseïdors de gossos i
gats estan obligats a censar-los i a
identificar-los amb algun
dels sistemes establerts en el decret 328/1998 de 24 de desembre.
4- Els ajuntaments
han d’establir un cens municipal caní i
felí amb la identificació adequada
(art. 14 apart.1)
5- Un animal abandonat
és l’animal de companyia que no va acompanyat de cap persona ni duu cap identificació del seu origen o de la persona
que n’és propietària (art.3 apart. G)
6- L’incompliment de les lleis de
protecció té unes sancions.
Aquests són només alguns dels articles de què s’han fet eco les
successives noves lleis de protecció
dels animals dictades pel Parlament de Catalunya i que els ens municipals, supramunicipals com consells comarcals, organismes competents i la
ciutadania hauria de complir i fer
complir. Dissortadament les
societats protectores d’Animals comprovem diàriament que no és així i que les mancances
són del tot evidents en aquest sector de la nostra societat, cosa que ens situa a la cua d’Europa. Per tant:
MANIFESTEM que:
1- Hi ha comptades poblacions que
disposin de refugi o centre d’acollida d’animals o que hagin signat un conveni amb l’empresa que gestiona l’espai
que havia de representar la Protectora comarcal del Segrià construïda amb diner
públic per a aquesta finalitat i que porta el nom de Centre d’Atenció d’animals de companyia del Segrià. Per tant,
en aquest sentit, estan incomplint la normativa de la llei de protecció dels
animals.
2- Els animals abandonats o perduts, deixats a la seva sort vaguen per pobles,
carreteres i ciutats on malviuen i moren
per diferents motius (inanició, accidents, malalties...). Altres són acollits
a les protectores regentades per
voluntariat que intenta de tirar endavant amb poc espai i migrats recursos.
3- Els ajuntament tampoc no fomenten en els ciutadans el compliment
de la normativa pel que fa al cens i xipatge dels animals de la població.
Accions que donarien dignitat als animals i estimularia els amos a una
tinença responsable. Ni tenen, en la majoria dels casos, inscrits els animals a
l’ANICOM, tot i que hi estan obligats per llei.
4- Malgrat que ho apunta la
llei, poques vegades s’ ha demanat a l’amo o ama si el seu animal de companyia està censat o porta xip, feina
que haurien de fer els Agents rurals
i/o funcionaris municipals.
5- Que encara que la llei marqui unes sancions per
tinença irresponsable, manca de xip, cens, maltractaments etc. o abandonament...rares vegades es compleixen en la seva
totalitat. Tampoc no s’obren expedients sancionadors de les persones que
incompleixen ni es denuncia.
Per tant
DEMANEM:
1-Que es compleixi la normativa pel que fa a la responsabilitat dels Ajuntaments i ens supramunicipals de
recollir i ubicar correctament els animals abandonats o perduts per la seva
població i terme en centres d’acollida, preferentment
al Centre d’atenció d’animals de
companyia del Segrià, creat per a aquesta finalitat amb diner públic amb l’objectiu
de donar-los en adopció de manera responsable. Caldria, els Ajuntaments, signar el conveni acordat per tal de rebre els diversos serveis que
s’ofereix. O bé signar un conveni amb
una altra protectora que s’hi avingui i doni garanties que els animals
estaran ben tractats.
2-Que els 947 ajuntaments catalans censin
els animals de companyia i obliguin
la ciutadania a xipar-los i a identificar-los correctament amb la placa identificativa.
3- Que els Ajuntaments utilitzin l’ANICOM com a registre
únic i gratuït dels animals de companyia per a un millor control, previ
xipatge.
4-Que aconsellin els ciutadans pel que fa a la tinença responsable i
respectuosa amb l’entorn (fugida, control d’excrements, sorolls, educació ...)
I creïn , si no hi és, una normativa -dins de les ordenances
municipals- de tinença d’animals i que les facin complir amb les sancions oportunes.
5-que aconsellin els ciutadans a optar mesures de no proliferació a través de l’esterilització de femelles i mascles. Es creïn campanyes de
prevenció : cens, xip, abandonament...o
participin activament quan les organitza una protectora tant si és de
l’entorn com de fora : CIPAC, FAADA...
6-Un millor control per part dels Agents Rurals pel
que fa al cens i xipatge, ja que hi estan obligats per
llei aplicant la sanció corresponent si no es compleix
(100 euros si no es té registrat al cens, 200 si no es té xipat). (Es podrien
fer campanyes prèvies d’avís tant des dels Ajuntaments com des dels Agents
Rurals)
7-Campanyes de sensibilització ciutadana per part del Consell Comarcal-
no solament en contra de l’abandonament-
sinó també de cara a la tinença
responsable en tots els sentits, incloent-hi sobretot l’esterilització ja que s’ evitaria la proliferació incontrolada i
tot el que se’n deriva. En aquestes campanyes hi podrien participar de forma voluntària les Societats Protectores d’animals i es farien en escoles, instituts i Ajuntaments que ho demanin.
Caldria tenir el vistiplau i el
recolzament del Consell Comarcal.
8-Caldria sobretot, que:
a-Evolucionéssim com a ciutadans i ciutadanes i entenguéssim d’una
vegada per totes que tenir animals de
companyia no és gratuït, que té uns costos tant per als ciutadans com per
als ens municipals i supramunicipals.
b-Controlar els animals de companyia ha de ser un servei com
qualsevol altre.
c-Entendre que no és obligatori tenir animals de
companyia, però sí que ho és tenir-los amb dignitat i amb
les condicions que marca la llei catalana, d’acord amb el segle XXI i
amb els pobles més avançats d’Europa.
Entenem que aquestes
obligacions que afecten els Ajuntaments haurien
d’estar dotades anualment de recursos econòmics i subvencions. Donada la
situació de crisi, es podria
recaptar diners, entre altres:
a-Dels impostos dels ciutadans i
ciutadanes amb un càrrec per persona i any que podria oscil.lar entre 1’5 o
2 euros.
b-Fer pagar un petit pagament
als amos a l’hora de censar els animals de companyia.
c-Fer peticions des dels Ajuntament i/o consells comarcals a organismes
solvents com la Diputació o altres.
d-De la recaptació de les multes i sancions a la ciutadania que
incompleix la llei.
e-Aquests diners els Ajuntaments
els haurien de destinar a pagar les despeses que puguin ocasionar ubicar correctament els animals abandonats i/o perduts en centres d’acollida
com el del consell comarcal.
f-Finalment si complíssim la
normativa amb un control correcte (cens, xipatge, esterilització...) tot el
que acabem de dir formaria part del passat. No hi hauria gairebé despeses ja que no hi hauria abandonaments,
tal com passa en els pobles més avançats d’Europa.
Com dèiem abans:
Tenir animals de companyia no és una obligació, però, si els tenim,
cal tenir-los amb dignitat i segons marca la llei. I és responsabilitat i obligació dels polítics, en general, de fer-la
complir.