ÀLBUM DE FOTOS DELS GOSSETS DEL REFUGI EN ADOPCIÓ:

Vols adoptar un gos? Mira aquest àlbum amb les fotos dels gossos que hi ha al refugi esperant trobar una llar:

18 mar. 2014

Manifest de la plataforma animalista de les terres de Lleida:


MANIFEST  PER AVANÇAR EN EL COMPLIMENT DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DELS ANIMALS DE COMPANYIA

Es del tot evident que la nostra sensibilitat va canviant. Europa ens passa al davant, per això en el preàmbul de la primera llei catalana de protecció dels animals( 3/1988 de 4 de març) que dictà la Generalitat de Catalunya ens diu que “pretén recollir tots els principis de respecte, defensa i protecció que ja figuren als tractats i convenis internacionals i a les legislacions dels països socialment més avançats”.

Així doncs

CONSIDEREM:

Que tenint en compte  el contingut de les diferents lleis de protecció dels animals fins a la nova llei de protecció del 2008:

1-    “Correspon als Ajuntaments de recollir i controlar els animals de companyia abandonats, perduts o ensalvatgits...” (art. 16, apartat 1)... Disposar d’instal.lacions adequades per al seu manteniment o convenir amb entitats supramunicipals la realització d’aquest servei (art.16.3)

2-    La persona posseïdora d’animals està obligada a evitar-ne la fugida...(art.12 apart.3)...La persona posseïdora d’un animal es responsable dels danys, els perjudicis i les molèsties que ocasioni...(art.12 apart. 1)

3-    Els propietaris o posseïdors de gossos i gats estan obligats a censar-los i a identificar-los amb algun dels sistemes establerts en el decret 328/1998 de 24 de desembre.

4-    Els ajuntaments han d’establir un cens municipal caní i felí amb la identificació adequada (art. 14 apart.1)

5-    Un animal abandonat és l’animal de companyia que no va acompanyat de cap persona ni duu cap identificació del seu origen o de la persona que n’és propietària (art.3 apart. G)

6-    L’incompliment de les lleis de protecció té unes sancions.

 

Aquests són només alguns dels articles de què s’han fet eco les successives noves lleis de protecció dels animals dictades pel Parlament de Catalunya i que els ens municipals, supramunicipals com consells comarcals, organismes competents  i la ciutadania hauria de complir i fer complir. Dissortadament les societats protectores d’Animals comprovem diàriament que no és així i que les mancances són del tot evidents en aquest sector de la nostra societat, cosa que ens situa a la cua d’Europa. Per tant:

 

MANIFESTEM que:

 

1-    Hi ha comptades poblacions que disposin de refugi o centre d’acollida d’animals o que hagin signat un conveni amb l’empresa que gestiona l’espai que havia de representar la Protectora comarcal del Segrià construïda amb diner públic per a aquesta finalitat i que porta el nom de Centre d’Atenció d’animals de companyia del Segrià. Per tant, en aquest sentit, estan incomplint la normativa de la llei de protecció dels animals.

2-    Els animals abandonats o perduts, deixats a la seva sort vaguen per pobles, carreteres i ciutats on malviuen i moren per diferents motius (inanició, accidents, malalties...). Altres són  acollits a les protectores regentades per voluntariat que intenta de tirar endavant amb poc espai i migrats recursos.

3-    Els ajuntament tampoc no fomenten en els ciutadans el compliment de la normativa pel que fa al cens i xipatge dels animals de la població. Accions que donarien dignitat als animals i estimularia els amos a una tinença responsable. Ni tenen, en la majoria dels casos, inscrits els animals a l’ANICOM, tot i que hi estan obligats per llei.

4-    Malgrat que ho apunta la llei,  poques vegades s’ ha demanat a l’amo o ama si el seu animal de companyia està censat o porta xip, feina que haurien de fer els Agents rurals i/o funcionaris municipals.

5-    Que encara que la llei marqui unes sancions per tinença irresponsable, manca de xip, cens, maltractaments etc. o abandonament...rares vegades es compleixen en la seva totalitat. Tampoc no s’obren expedients sancionadors de les persones que incompleixen ni es denuncia.


Per tant

DEMANEM:

1-Que es compleixi la normativa pel que fa a la responsabilitat dels Ajuntaments i ens supramunicipals de recollir i ubicar correctament els animals abandonats o perduts per la seva població i terme en centres d’acollida, preferentment al Centre d’atenció d’animals de companyia del Segrià, creat per a aquesta finalitat amb diner públic amb l’objectiu de donar-los en adopció de manera responsable. Caldria, els  Ajuntaments, signar el conveni acordat per tal de rebre els diversos serveis que s’ofereix. O bé signar un conveni amb una altra protectora que s’hi avingui i doni garanties que els animals estaran ben tractats.

 

2-Que els 947 ajuntaments catalans censin els  animals de companyia i obliguin  la ciutadania a xipar-los i a  identificar-los correctament  amb la placa identificativa.

 

3- Que els Ajuntaments utilitzin l’ANICOM com a registre únic i gratuït dels animals de companyia per a un millor control, previ xipatge.

 

4-Que aconsellin els ciutadans pel que fa a la tinença responsable i respectuosa amb l’entorn (fugida, control d’excrements, sorolls, educació ...) I creïn , si no hi és, una normativa -dins de les ordenances municipals- de tinença d’animals i que les facin complir  amb les sancions oportunes.

 

5-que aconsellin els ciutadans a optar mesures de no proliferació a través de l’esterilització de femelles i mascles. Es creïn campanyes de prevenció : cens, xip, abandonament...o participin activament quan les organitza una protectora tant si és de l’entorn com de fora : CIPAC, FAADA...

 

6-Un millor control per part dels Agents Rurals pel que fa al cens i xipatge, ja que hi estan obligats per llei aplicant  la sanció corresponent si no es compleix (100 euros si no es té registrat al cens, 200 si no es té xipat). (Es podrien fer campanyes prèvies d’avís tant des dels Ajuntaments com des dels Agents Rurals)

 

7-Campanyes de sensibilització ciutadana per part del Consell Comarcal- no solament en contra de l’abandonament- sinó també de cara a la tinença responsable en tots els sentits, incloent-hi sobretot l’esterilització ja que s’ evitaria la proliferació incontrolada i tot el que se’n deriva. En aquestes campanyes hi podrien participar de forma voluntària les Societats Protectores d’animals i es farien en escoles,  instituts i Ajuntaments que ho demanin. Caldria tenir el vistiplau i el recolzament del Consell Comarcal.

 
8-Caldria sobretot, que:

a-Evolucionéssim com a ciutadans i ciutadanes i entenguéssim d’una vegada per totes que tenir animals de companyia no és gratuït, que té uns costos tant per als ciutadans com per als ens municipals i supramunicipals.

b-Controlar els animals de companyia ha de ser un servei com qualsevol altre.

c-Entendre que no és obligatori tenir animals de companyia, però que ho és tenir-los amb dignitat i amb les condicions que marca la llei catalana, d’acord amb el segle XXI i amb els pobles més avançats d’Europa.

Entenem que aquestes obligacions  que afecten els Ajuntaments haurien  d’estar dotades anualment  de recursos econòmics i subvencions. Donada la situació de crisi, es podria recaptar diners, entre altres:

a-Dels impostos dels ciutadans i ciutadanes amb un càrrec per persona i any que podria oscil.lar entre 1’5 o 2 euros.  

b-Fer pagar un petit pagament als amos a l’hora de censar els animals de companyia.

c-Fer peticions des dels Ajuntament i/o consells comarcals  a organismes solvents com la Diputació o altres.

d-De la recaptació de les  multes i sancions a la ciutadania que incompleix la llei.

e-Aquests diners els Ajuntaments els haurien de destinar a pagar les despeses que puguin ocasionar ubicar correctament els animals abandonats i/o perduts en centres d’acollida com el del consell comarcal.

f-Finalment si complíssim la normativa amb un control correcte (cens, xipatge, esterilització...) tot el que acabem de dir formaria part del passat. No hi hauria gairebé despeses ja que no hi hauria abandonaments, tal com passa en els pobles més avançats d’Europa.

Com dèiem abans:

Tenir animals de companyia no és una obligació, però, si els tenim, cal tenir-los amb dignitat i segons marca la llei. I és responsabilitat i obligació dels polítics, en general, de fer-la complir.

 

No hay comentarios: