ÀLBUM DE FOTOS DELS GOSSETS DEL REFUGI EN ADOPCIÓ:

Vols adoptar un gos? Mira aquest àlbum amb les fotos dels gossos que hi ha al refugi esperant trobar una llar:

30 ago 2010

LA MAIA S'HA ESCAPAT DEL REFUGI! URGENT

TROBADA I ADOPTADA!!


La MAIA (barreja de dàlmata de cinc mesos) fa uns dies que va arribar al refugi procedent de Montoliu. Ella va se la única que va caure en aquesta gàbia trampa que es va col·locar i els altres gossos que juntament amb ella vagaven han desaparegut. Per tal de desparasitar-la, vacunar-la, sociabilitzar-la... la vam instal•lar en una zona aïllada i avui s’ha escapat. Una voluntària l’ha vist marxar corrent per un camí de terra direcció Albatàrrec – Montoliu. Nosaltres l’hem estat buscant però no hem tingut èxit. Si la veus, fica’t en contacte ràpidament amb:
-Laia: 630055645
-Angelina: 620906796
ja que és una gossa bona i gens agressiva però té molta por a les persones i no es deixa tocar. En canvi, amb els altres gossos es porta molt bé.
GRÀCIES

29 ago 2010

GOSSOS EN ADOPCIÓ, les darreres entrades

Gossos de esquerra a dreta: TOBI, KIRO (adoptat) I ORION
ADOPTAT! Aquest cadell tan simpàtic és el KIRO, un dels cadells de bòxer de la Tina. Malauradament, la seva adopció no ha sortit bé i el petit ha tornat al refugi. Ell és molt simpàtic, ara té 4 mesos i serà de tamany mitjà.
ADOPTADA!!


La MAIA és una cadella barreja de Dàlmata que estava abandonada (juntament amb més gossos salvatges) per Montoliu. L'Ajuntament va poder agafar-les però continua buscant els altres gossos abandonats que volten per l'abocador d'aquesta localitat. La petita té uns cinc mesos i necessita una segona oportunitat! ADOPTADA!!


Aquesta és la BUENDI, una femella que també vagava abandonada pel poble(Lleida). És bona i jove (no arriba a l'any d'edat) i sembla una barreja de pòinter.

SI VOLS MÉS INFORMACIÓ POTS TRUCAR AL: 630055645

El nostre peluix ja gaudeix de llar









El ROS (ara es diu PELUT) ja fa dies que viu a la seva nova casa on s’ha adaptat de meravella. Tots l’estimen moltíssim i ell està feliç amb tantes atencions, mimos... L’Eva ja ens ha enviat unes fotos del PELUT, els seus nous germans i un missatge:
"COM VEUREU EL NOSTRE GOS ESTA COM PEIX EN L'AIGUA ES DIVERTEIX MOLT AMB L'ALBA I JUGA SENSE PARAR AQUI EL TENIU。。。。。。。。。。。
ESTEM CONTENTS AMB EL NOSTRE NOU BEBE GRACIES PER FER ARRIBAR AQESTA ALEGRIA A CASA NOSTRA UNA ABRAÇADA。。"


Moltes gràcies Eva i família!

Adéu FITI!

El petit FITI ja té casa! La seva nova família està molt contenta ja que ens va trucar fa unes setmanes demanant-nos un gos tranquil, petit i bo per fer-li companyia a l'àvia de casa. Nosaltres en assabentar-nos del cas del Fiti (va ser deixat per la seva propietària al CAAC de LLeida) i desprès de ser esterilitzat el vam acollir per portar-lo amb la seva nova família ja que vam pensar que seria el gos perfecte per ells. I així ha estat; el Fiti s'ha adaptat perfectament a la seva nova llar i tots els altres membres n'estan encantats. I és que el petit té sis anys, és molt bo, tranquil i dolç.

20 ago 2010

"ACARICIAR A UN PERRO ES COMO METERSE EN UN SPA BIOLÓGICO"

Tengo 55 años. Nací en Montreal y vivo en California. Soy psicólogo pediátrico, y especialista - 1,1 terapia asistida por animales (TAA). Estoy casado y tengo dos hijos veinteañeros. Tengo dos perros (Magic y PJ), algún lagarto, una cacatúa y otros pájaros.
Terapia con animales
Hace 30 años que Fine practica terapia asistida por animales (TAA): se le considera la máxima autoridad mundial en esta psicoterapia, que aplica a niños y adolescentes. Me cuenta casos de niños autistas a los que, mediante los perros, ayuda a relacionarse. Casos de adolescen-tes angustiados, o con obsesiones compulsivas o angustias, o niños con déficit de atención e hiperactívidad (emplea también caballos)» Me insiste: "No es magia, es una larga compenetra-ción con el animal adiestrado y un completo proceso de tratamiento". Ha dado charlas de la mano de la Fundación Affinity (que le ha publicado Manual de terapia asistida por animales) y de la Societat Protectora d'Animals de Mataró.

Qué puede hacer un animal por mi? Insuflarle ganas de seguir vivo. ¡Puede darle la vida!
¿Tanto? Lo sé bien: llevo 30 años aplicando terapias asistidas por animales. La ciencia ya sabe de los efectos salutíferos del contacto con animales.
¿Qué animales?
Yo empleo perros, por las facilidades que dan en entornos urbanos, pero pueden emplearse caballos, burros, gatos, pájaros...
¿Qué clase de pacientes trata así?
Niños y adolescentes con patologías varias.
¿Qué patologías?
Hiperactividad y déficit de atención, autismo, depresión, ansiedad, retraso mental, síndromes obsesivo-compulsivos, mutismo social, síndrome de Tourette...
¿Y todo eso se cura con perros?
Los perros me asisten en la psicoterapia y aceleran los beneficios del tratamiento.
Lo entenderé mejor con un caso real. Diana era una niña de cinco años. Hablaba en casa, pero cuando salía, enmudecía: jamás había pronunciado una sola palabra en el colegio, en la calle, en casas de parientes...
¿Qué le pasaba?
Era una mudez social, un bloqueo. Sus padres, muy preocupados, me la trajeron a la consulta. Se sentaron, y uno de mis perros adiestrados, Puppy, recostó su cabeza en el regazo déla niña. Yo noté que ella quiso decir algo, pero no pudo...
¿El perro está adiestrado para eso?
Son perros muy cuidados y sensibles, y captan estados de ánimo. Los adiestro yo mismo. Con un gesto imperceptible, hice volver al perro a mi lado. Y le dije a Diana: "Si le dices 'Ven, Puppy', ¡verás como viene!".
¿Lo dijo?
El padre sacudió la cabeza: "¡Diana no hablará aquí!". Pero Diana dijo: "Ven, Puppy".
¡¿Se curó?!
¡Un morro húmedo y un corazón tibio lo consiguieron! Se desbloqueó. No se curó ahí: siguieron cinco largos meses de terapia. Primero logré que Diana hablase conmigo, después con los profesores, después con los compañeros, después con todos...
¿Qué tiene un perro que no tenga un psicólogo?

El niño o adolescente se protege del adulto mediante algún mecanismo de defensa, algún escudo; pero no levanta ese escudo ante el animal: no siente al perro como amenaza, sino como confortable manta de pelos.
Y baja la guardia.
Establece una conexión puramente emocional, directa, amorosa... La ciencia medie; no habla de esto, ¡pero ya va siendo hora!
¿La emoción y el amor como medicina?
Yo soy también mago profesional, y uso trucos de magia y juegos de manos: abren una puerta en pacientes míos, niños que a partir de ese momento me aceptan emocionalmente, cooperan en la terapia... y así sanan.
¿Puede la ciencia medir los efectos del contacto con animales?
Muchos estudios constatan que cuando acaricias a un perro desciende tu presión sanguínea, descienden las hormonas marcadoras de estrés y ansiedad, aumentan los neurotransmisores del bienestar...
Déjeme acariciar a este perrito...
Por sus efectos salutíferos, ¡acariciar a un perro es como meterse en un ,SPA biológico!
Bien visto.
Dos días antes de que operasen a mi esposa de cáncer de mama, le regalé un cachorro de golden retriever. Se llama Magic. El vínculo emocional que establecieron ayudó a mi mujer a recuperarse: sentir que un perro te quiere y te espera... ¡es un estímulo poderoso para querer vivir!
Sentir que alguien te quiere te da vida.
En el caso de ancianos, que suelen sentirse progresivamente aislados, desconectados, ¡frecuentar a un animal los revitaliza! ¡Incluso ralentiza el alzheimer!: cuidar al perro ayuda a focalizar la atención, y el anciano pasa de ser cuidado a ser cuidador, ¡activo!
Los perros acabarán financiados por la Seguridad Social...
Miles de años de convivencia con humanos han desarrollado en los perros hipersensibilidad para leer nuestro lenguaje no verbal y descifrar nuestros estados de ánimo.
¿Incluso una depresión, por ejemplo?
Sí. Aldrin, adolescente de 14 años, se sentó con sus padres en la consulta: vestía chaqueta militar anchísima, gorra con visera a la altura de los ojos, atenazado por una depresión... Mi perro se tumbó bajo su silla...
¿Y eso?
Interpretó que ese chico necesitaba protección... A los pocos días, él se autolesionó haciéndose cortes en los brazos... Cuando salió del hospital psiquiátrico, Aldrin pidió venir a mi consulta... ¡a ver al perro (no a mí)! Al verle las heridas del brazo, el perro empezó a lamérselas... Aldrin le abrazó, y rompió a llorar...
¿Y qué pasó luego?
Aldrin quiso volver muchas veces, y así yo pude tratarle. Cinco años después era un buen estudiante universitario. Me remitía bellas cartas para el perro. Yo le respondía como si lo hiciese el perro... ¡Mi cartero sabe bien que en mi casa viven perros que mantienen intensa correspondencia!
¿Qué sabe hoy de Aldrin?
Un día se personó en mi consulta, abrazó al perro y dijo: "Tú me curaste, ¡gracias!". Ver esta escena... justifica todo mi trabajo.
¿Cómo se llamaba ese perro? heart: corazón.
VÍCTORIM. AMELA. LA VANGUARDIA, SÁBADO 3 DE JULIO.

15 ago 2010

ORION continua brillant -ADOPTAT






L’ORION és un pastor alemany de pura raça que va ser abandonat fa unes setmanes pel poble. Va costar molt esforç agafar-lo ja que estava atemorit. Cada dia que passa al refugi està millor, fins i tot està prenent medicació homeopàtica. Però aquest temor que té cap a les persones no el té cap als animals ja que li encanta tenir companyia i no li agrada gens estar sol...
Poc a poc anem veient els seus progressos i esperem que d’aquí poc algú pugui adoptar-lo una família que l’entengui i li faci oblidar les males experiències viscudes. Tot i el seu tamany, encara és un bebè ja que té uns nou mesos, però un bebè trist.

Si vols ajudar-lo, ell t’estarà eternament agraït i segur que quan perdi la por serà un gos encara més meravellós de lo que ara és.

LA IMPORTÀNCIA DEL MICROXIP


Fa uns dies ens vam adonar que hi havia dos mastins vagant solets pel poble d’Artesa de Lleida. Ràpid els vam poder agafar i portar-los al refugi. Es tractava de dos cadells molts simpàtics i educats que duien collar però no microxip. Estaven ben cuidats i no semblaven abandonats. I així era, resulta que havien fugit en un descuit de casa seva i per sort, ara ja tornen a estar amb la seva família. Diem per sort ja que al no portar microxip ni placa identificativa els gossos es podien haver perdut o algú els podia haver agafat. Desprès d’aquest ensurt, el Carles no dubta en ficar-los-hi el xip i una placa amb els números de telèfon.
SI TENS MASCOTA I ENCARA NO PORTA XIP, NO ESPERIS MÉS JA QUE ÉS OBLIGATORI!






GATETA EN ADOPCIÓ

ADOPTADA!!
Aquest preciositat va ser abandonada pels carrers de Torrefarrera. No porta microxip però sí té les ungles davanteres tallades (lo qual està prohibit ja que és considerat amputació). És una barreja d'angora d'un any i poc d'edat. Tant per aquest fet com pel seu caràcter sabem que està acostumada a viure en un pis. És molt tranquil•la, neta i melosa. Ja està esterilitzada així que si vols donar una oportunitat a un animal sense llar, ella et farà la vida fàcil. Si vols més informació pots contactar amb: 606.99.85.79 // 606.16.32.16

13 ago 2010

FITI, un gos en adopció genial

ADOPTAT!

El Fiti vivia amb una família fins que un dia ja no se'n van voler fer càrrec i el Centre d'Animals de Companyia de Lleida el va recollir. Ha estat molts dies allí atemoritzat ja que és molt dur passar de dormir en un sofà a dormir al terra d'una gàbia, fins que una bona persona ha decidit emportar-se'l i tenir-lo en acollida a casa seva fins trobar-li una llar.
Ja està esterilitzat, vacunat i xipat. És net ja que estava habituat a viure en un pis, pesa 3kg i és molt dolç. Li agrada passejar i té uns sis anys.
El FITI es mereix una segona oportunitat. Si vols més informació: 606.99.85.79 / 606.16.32.16

El SID i la TINA ens saluden

Us deixem amb algunes fotos i paraules de la Tina i el Sid, dos gossets que han passat d'estar abandonats a viure amb unes famílies magnífiques. Els dos van ser adoptats d'adults i s'han adaptat perfectament a les seves llars. Normalment, un gos adult s'habitua a la rutina familiar abans que un cadell així que si estàs pensant en augmentar la família, adoptar un gos adult és la opció perfecta.




"Aqui us deixo algunes fotos de la Tina es super bona!!!! L'unic problema que teniem es que no pujava escales ni les baixava pero ara ja comença a fer-ho."





"Hola sóc en Sid (vosaltres em coneixeu com Dolç) vaig estar força temps a la vostra gossera. Aquest passat desembre em va adoptar una parella molt simpàtica i ara estic molt feliç i amb un munt d'amiguets"

4 ago 2010

Les darreres adopcions

La LUBA va ser recollida per la carretera i va estar en una casa d'acollida fins que la família del Marcos la va adoptar. És una barreja de mastí i ara viu en una finca molt gran on jugar i gaudir de la naturalesa. La LUBA és molt bona i mimosa.
L'Alina també va caure rendida davant l'encant d'aquest petit i ara comparteixen vida.

Aquest és en Kiro, un altre dels cadells de la Tina. Se'l veu fantàstic, gràcies Isaac per la foto!

I la TINA, la fabulosa mami que tot i estar abandonada va tirar endavant vuit cadells preciosos. Tots s'han fet enormes i quan van tenir l'edat suficient van anar marxant a les seves noves llars. La mami es va quedar a la protectora, meravellant a tots els voluntaris ja que és molt dolça. Fins i tot, feia les seves necessitats al sortir del recinte de passeig amb els voluntaris, dintre no es feia res! Sense dubte, una gossa molt especial! T'ho mereixes Tina!





Aquest petit també ha tingut molta sort ja que viu en una llar on amor no li faltarà... I creixerà amb la millor companyia, una nena amb qui jugar i aprendre!



Gràcies a tots els qui adopteu i recordeu sempre que abans d’abandonar un animal (o deixar-lo en una protectora) hi ha moltes alternatives. Hi ha un gran ventall de professionals que et poden ajudar a tenir una vida més agradable amb la teva mascota com educadors canins, etòlegs.. Així que si el teu gos té algun problema de conducta, la majoria de les vegades la culpa és del propietari i un professional segur que t’ajuda a superar-ho tot!

El nostre muntanyista preferit











El RUIX cada dia està més gran i ja és un gran amant del muntanyisme. S’ho passa d’allò més bé passejant i ell i la BOIRA són inseparables. Li ha canviat el pelatge, el té molt suau i brillant! Enhorabona a tots!