La Llei de Protecció dels Animals catalana és capdavantera. El clau el va reblar la llei del 2003 que deia que a partir de l’1 de gener del 2007 es prohibiria el sacrifici d’animals en nuclis zoològic (centres d’acollida, refugis, gosseres, etc). Només s’acceptava l’eutanàsia per motius humanitaris, és a dir quan l’animal estigués patint i la malaltia fos incurable Els abandonaments i els maltractaments d’animals estan durament castigats i les sancions parlen de quanties econòmiques que van fins als 20.000 euros en la via administrativa, i en penes de presó en la via judicial, però què passa a la realitat?
Cada vegada que una associació o una entitat animalista fa una denúncia per abandonament o maltractament, va a parar al cul del sac de la impotència perquè l’infractor ,generalment, surt il·lès de la denúncia i fins i tot del judici. Per a mostra un botó: el judici celebrat el proppassat vint d’octubre a Lleida, que va tirar endavant IPCENA, contra l’extinent d’alcalde de la població de Torà, hem sabut que ha absolt l’inculpat. L’animal s’havia guanyat la simpatia d’un munt de persones per la bonesa que inspirava el seu posat. Alertat l’Ajuntament van cridar la guàrdia civil que se’l va emportar de dins d’un jardí particular lligat amb una corretja feta amb cordes de lligar tomateres, segons va explicar l’ama de l’espai. Els agents el van deixar estacat en un pal a prop del canal i allí van acudir l’alcaldessa i l’extinent d’alcalde amb l’acord que els agents ja podien marxar que ja se n’encarregava l’alcaldia. L’extinent d’alcalde, sense cap permís administratiu que pogués avalar l’acte, li va disparar dues càrregues de perdigons al cap i en veure que no havia mort el va rematar a bastonades, enmig dels udols llastimosos de l’animal i l’astorament dels veïns que s’ho miraven des de diferents punts de l’indret.
Totes les persones que van estar en contacte amb l’animal van explicar que no era perillós i que mai no havia donat cap mostra d’agressivitat, ans al contrari: era juganer i maldestre, propi d’un cadell de gran tamany. Com es pot actuar d’una manera tan desafortunada i cruel quan hi ha una llei que protegeix els animals indefensos? Doncs la resposta és fàcil de preveure: perquè no es coneixen casos en què la llei hagi actuat amb tot el pes que marquen les sancions. I hi ha gent que necessita les sancions per a actuar amb correcció. Els judicis poden arribar a ser una mostra fefaent de com, tot i fer les coses malament, es pot sortir il.lès, absolt, exculpat. Fins i tot els resultats poden arribar a ser, com és el cas que ens ocupa, una invitació al no compliment de la llei i a cometre les barbaritats més solemnes... No obstant, tot i que la llei no l'hagi castigat, la resta de societat sí ho condemnem i rebutgem a qui comet actes tan repugnants com aquest.
Sentim estupor, vergonya aliena i un dol profund de veure com els animals són doblement castigats, primer per l’ abandonament i segon per la llei que, lluny d’emparar-los, exculpa els infractors que els han maltractat; en aquest cas fins a la mort.
Plataforma Animalista Terres de Lleida.
