Comencem el cap de setmana amb una notícia extraordinària: l’adopció del
TURC!! El Turc va arribar a la protectora com per art de màgia, un dia mentre
netejàvem el pati vam mirar fora i el Turc ens esperava a la porta, solet,
desorientat i amb una corretja mossegada penjant. Segurament el van lligar per
abandonar-lo i ell va rossegar la corretja per arribar a nosaltres. El cas és
que al poc temps d’estar a la protectora vam detectar-li leishmaniosis, possiblement
per això algun ignorant egoista el va abandonar. La malaltia està en una fase
inicial, sense cap òrgan afectat i a la prote ha rebut el tractament pautat pel
veterinari, per això està tan guapo i si no ho saps mai diries que està
malaltet. La leishmània no té cura però sí tractament, i per sort en els
darrers anys nous fàrmacs han facilitat el control de la malaltia. No obstant
això, és una realitat que els gossos amb leishmània no són fàcilment adoptats,
no és el que els adoptants demanen...
Però sempre hi ha una excepció, i la
família de la Paula i el Paulo en són una. Ells van venir a visitar la
protectora perquè fa molt temps que pensaven en l’adopció d’una mascota. Ara
tenen les condicions de temps i espai perfectes, així que només tenien clar que
volien donar la oportunitat a un gos de refugi i el volien en funció del
caràcter i feeling. Quan els hi vam presentar el Turc ràpidament van veure que
és un gos molt bo, tranquil, afable, educat i sociable. Sí, també té
leishmània, però no és aquest un motiu de més per no viure en una protectora?
Els tres s’han adaptat perfectament i junts són molt feliços. Gràcies nois, sou
fantàstics i un gran exemple a seguir!! A la protectora tenim tres gossets més
amb leishmània, tan de bo dos angelets com vosaltres es creuin en el seu camí i
tinguin la mateixa sort que el Turc!
No hay comentarios:
Publicar un comentario