ÀLBUM DE FOTOS DELS GOSSETS DEL REFUGI EN ADOPCIÓ:

Vols adoptar un gos? Mira aquest àlbum amb les fotos dels gossos que hi ha al refugi esperant trobar una llar:

23 oct. 2009

BALANÇ SOBRE ACOLLIDA I ADOPCIONS 2008

Ja fa quatre anys llargs que existeix la protectora d’Artesa de Lleida i cada cop n’estem més satisfets tant del seu funcionament com de la importància de cara a la població.
Respecte al funcionament, el moment actual és dels més satisfactoris. Però portar un espai amb animals no és fàcil; hem hagut d’aprendre a solucionar problemes de rivalitats i lideratge entre ells, perill d’embarassos no desitjats, malalties, sobretot en cadells, fer front a les despeses de veterinària, d’alimentació, neteja, estris...Entre tots i amb el suport de l’Ajuntament, ho hem tirat endavant i sobretot hem après dels errors, ja que el grup de gent que la porta tant la funcionària municipal ( la Mònica) com la resta de col.laboradores estem ben coordinades i això estimula el treball i l’eficàcia. També el veterinari de l’associació (Jaume Armengol) ens hi ha ajudat amb els seus consells i la seva tasca, ja que els preus que ens cobra són molt ajustats i a més els animals adoptats també gaudeixen d’aquest privilegi en cedir-los al nou amo o ama vacunats, amb xip i alguns fins i tot esterilitzats.
Pel que fa a la població en general també estem contents perquè no es veuen animals de tamany gran o mitjà pel carrer, però no podem dir el mateix dels amos dels animals de tamany petit que ja sigui per negligència o deixadesa n’hi ha més d’un que pul.lula per la població com si fos invisible; deu ser per als ulls dels amos, però no de la resta, ja que la gent se’n queixa. A més alguns dels animalons que anaven solts pel carrer ja han mort atropellats. Qui estimi els seus animals no els pot deixar pel carrer i qui no els estimi no és bo que els tingui, ens faria un bé a tots. Caldrà trobar una solució al tema; la gent que sí que controla els seus gossos mereix un respecte i si ells ho poden fer, els altres també.
Per una altra banda hi ha hagut algunes persones que ens han demanat de poder posar en disposició d’adopció cadellades imprevistes i els hem ajudat. El mètode consisteix a donar difusió de l’existència dels cadells pels variats canals de què disposem: cartells, pàgina Web, internet... mentrestant els té l’amo o l’ama, i els animals gaudeixen de la companyia i l’alletament inestimable de la mare. Tots els cadells en aquestes circumstàncies han estat adoptats. Desfer-se dels cadells per la via ràpida deixant-los dins d’una capsa a la porta d’algú o de la protectora és avui del tot inadmissible.
Per una altra banda també hem fet pedagogia directa als escolars de primària de Els Til.lers d’Artesa de Lleida. Vam fer l’explicació a través d’un Power Point així els mostràvem els diferents animals que han passat per la protectora, en quines circumstàncies es trobaven etc. I es van remarcar entre altres els temes que segueixen: la responsabilitat que implica fer-se càrrec d’un animal, com cal educar-lo perquè sigui còmoda la convivència, què cal fer perquè gaudeixi de bona salut (alimentació, neteja, veterinari...). Una de les preguntes més interessant va ser què tenim en compte abans de donar un animal de companyia en adopció. Els vam dir que abans ens informem del tipus de família on va: l’espai de què disposarà, si és per dins de casa, per un jardí o tancat, si el volen per companyia o vigilància, si són persones grans o tenen criatures molt petites, quina experiència tenen amb animals de companyia, si serà l’únic animal de la família o n’acompanyarà un altre que ja tenen...cal prevenir en aquest cas incompatibilitats, possibles embarassos...Encertar-la depèn d’aquests i altres punts. També els vam dir que la gent que va a una protectora en comptes de comprar-lo són gent especial, que es mira les coses d’una altra manera, que és sensible als sentiments dels animals i sobretot perquè desitgen ser part de la solució, ja que el problema ja existeix. Sobretot els vam aconsellar no comprar-los a particulars que fan criar els seus(?) animals de raça i els venen a preu de ganga que pot anar des dels 200 euros fins als 500 o més, naturalment sense vacunes ni xip. Exposen les fotos dels cadells en qualsevol espai dedicat a temes sobre animals i també a les portes dels col.legis, mercats...Vam reflexionar sobre què en deuen fer dels cadells que no aconsegueixen de vendre o que tenen una petita tara. Naturalment els pares d’aquests animals estan sobreexplotats i ens fan molta llàstima i més ens en fan els seus amos per tenir un esperit tan mesquí. Va quedar clar que aquest tipus de venda està prohibida. I que la llei de protecció dels animals hauria d’actuar d’una manera més decidida en aquest sentit. Vam quedar tant satisfetes de l’experiència que amb el professorat de l’escola es va pensar de repetir l’experiència dins d’aquest nou curs escolar. Des d’aquestes ratlles els agraïm la bona predisposició per a l’ educació mediambiental i proteccionista dels escolars.
Tornant a l’ara i aquí –i com ja hem insinuat a l’inici- aquest darrer any 2008, hem hagut de superar força entrebancs: de femelles que ens havien arribat amb un avançat grau de gestació i a les quals no es va poder practicar l’avortament, o alguna cadellada imprevista dins d’una capsa. Tot plegat vàrem arribar a tenir uns trenta-cinc animals acollits, en un mateix moment. Mai no havíem passat de 12. Alguns d’aquests cadells van morir de malaltia –parvovirosi- ja que fins als dos mesos no es poden vacunar. La situació ens va preocupar molt, fins al punt que vàrem estar a punt de plegar. Això hagués estat un contratemps per a tots, per la població, per nosaltres en veure frustat el nostre objectiu i sobretot pels animals que des d’aquell moment anirien a parar per Artesa. Afortunadament amb l’esforç de tots i l’augment de voluntariat ens n’hem sortit. Avui tenim més experiència i més recursos humans. La població també ha pres consciència i sap què fer en cas que tingui una cadellada o un animal adult al qual cal trobar un nou amo o ama. Hem quedat que ens avisi i l’ajudarem.
La imminència de la inauguració de la nova protectora comarcal donarà nous incentius a la nostra tasca que desitgem que sigui de col.laboració amb les protectores existents.
Des d’aquestes planes l’Alternativa agraeix la tasca desinteressada de totes les col.laboradores (Angelina, Marta, Anna, Sílvia , Mònica i Laia) a les quals felicita per l’encert i l’eficàcia de llur gestió.
Una persona, un poble, una civilització es pot jutjar segons el tracte que dóna als seus animals.
Gandhi.

Alternativa Ecologista d’Artesa de Lleida.
En aquesta imatge podem veure un exemple d'adopció.

1 comentario:

Patrícia dijo...

Molts ànims!!! Feu una feina molt maca!