Visita de la Protectora local per part dels alumnes de 6è de Primària de l’escola “Els til.lers”.

Ja fa dies que volíem que l'alumat de l'escola "Els Til·lers" d'Artesa de Lleida visités els animalons ubicats a la protectora local. Ens ha fet molta il·lusió rebre'ls, però abans tres membres de l'associació hem anat a les aules per fer-los una xerrada sobre el tema.

Ho havíem parlat amb el professorat a qui des d'aquestes planes agraïm l'interés que mostren d'educar l'alumnat en la sensibilitat i el respecte pel medi ambient en general i els animals en particular.

La xerrada col.loqui ha estat molt interessant i ens ha faltat temps per a respondre les preguntes i escoltar totes les anècdotes que ens han referit sobre els animals domèstics, gats i gossos.
Hem començat per explicar-los els inicis al 1988, ara fa tot just vint anys quan- durant l’alcaldia del Josep Drudis- vàrem arribar, amb el vistiplau de l’ajuntament, amb un acord amb la Lliga de protecció d’animals i plantes del Segrià que per la quantitat de 300 E. anuals, acollia tots els animals abandonats o perduts a la població. El primer any en van agafar uns 30. Vam anar continuant amb més o menys sort fins al moment actual en què complint la normativa vigent (art. 1.16) l’Ajuntament- conscient del tema- ha permès de disposar d’ una protectora local, prèvia habilitació de l’escorxador municipal que estava en desús des de feia anys.
També els hem volgut fer entendre que un animal no és una joguina i que quan en tenim un en som responsables a tots els efectes: alimentació, higiene, veterinari, xip...i que si no ho podem fer bé, més val no tenir-ne cap.
També hem parlat del món dels animals que com a éssers sensibles i intel.ligents es veuen afectats si els falten atencions i afecte.
De la importància de l’educació de l’animal per fer la convivència més agradable.
De la necessitat que no criïn perquè ja n’hi ha massa i que cal usar diferents mitjans, entre ells l’esterilització, per evitar-ho.
També de la labor de les protectores, però que en cap cas una protectora no és un lloc per deixar-hi els animals que tenen amo ni les cries incontrolades dels seus animals.
Que no tots els animals de protectora estan abandonats sinó que també n’hi ha de perduts perquè de vegades no es vigila prou i s’escapen o es deixen pel carrer exposats a
molts perills a part de molestar els veïns.
Quines poden ser les causes dels abandonaments? Aquí han anat desgranant les actuacions que- per falta de prevenció- porten a l’abandonament. Idea del tot rebutjable i que mai no hauria de ser una alternativa vàlida si no podem fer-nos càrrec del nostre animal. Tots han convingut que si una persona no pot tenir –per causes justificades- el seu animal l’ha de cedir en adopció , és a dir s’ha de preocupar, donant veus, amb fotografies etc (el mateix que fa una protectora) de trobar una persona responsable que se’n faci càrrec. I ara que ve l’estiu- si anem de vacances- buscar algun familiar, veí o amic que el cuidi o deixar-lo en una residència fins a la tornada.
Que un animal abandonat o perdut està exposat a mil perills des de l’atropellament a la mort per inanició i per malalties.
Que les protectores no són el lloc ideal per als animals abandonats o perduts ja que sovint s’hi troben amuntegats i no sempre es poden cuidar com voldríem per falta d’espai i de temps, que també es poden barallar entre ells i fer-se mal, caura dels malalts etcEl lloc ideal és una família que li doni la consideració d’ésser intel.ligent i sensible amb qui compartir estones agradables . Però si l’animal ha de passar moltes hores sol, també es pot trobar solucions com és la companyia d’un altre animal que sigui compatible, amb qui podrà jugar i entretenir-se mentre arriben els amos.
Les idees s’han anat succeint acompanyades de fotografies exposades en un power point i de les intervencions dels escolars, totes molt interessant i lúcides.
Finalment hem visitat la protectora. Han pogut veure els animals més grans i els cadells que ara tenen uns tres mesos. Han passat una estona al pati amb ells i uns i altres han gaudit força de la mútua companyia. Alguns ens han demanat de visitar la protectora en un altre moment, cosa que és possible perquè, mentre netegem, s’estan al pati i els agrada que hi estigui algú per jugar-hi.
Finalment els hem agraït l’atenció i l’interès ja que tots s’han portat molt i molt bé i els hem demanat que si volen narrar per escrit una experiència viscuda relacionada amb el món dels animals en forma de redacció, conte... fer un dibuix amb una frase il.lustrativa, els ho publicarem a les planes de la revista La Femosa o bé –aïllant frases interessants- al proper tríptic o calendari que editem.
Reiterem el nostre agraïment al professorat de l’escola “Els Til.lers” que una vegada més ha demostrat un remarcable interès per l’educació integral de l’alumnat en la qual el medi ambient i els animals també hi tenen cabuda, cosa que celebrem pel bé de tots.