El Duncan, més feliç que un gínjol

El Duncan també ha tingut la sort i des de la setmana passada ja gaudeix d'una fantàstica llar. Ara comparteix casa amb un gatet i una altra gosseta, també adoptada a la protectora. S'ha adaptat perfectament i podem dir amb total seguretat que és molt feliç. La seva família a més a més de ser una gran amant dels animals ja que regularment treuen gossets del refugi de passeig, són molt solidaris; abans de donar-li una oportunitat al Duncan havien pensat en adoptar al Pinto. No els importava que el Pinto estigués malaltet, ells li volien oferir una llar i estimar-lo sense límits. Però finalment, l'afortunat ha estat el Duncan: ENHORABONA!

L'Estela, ja fa nou mesos que té una família meravellosa

L'Estela va arribar el passat novembre a la protectora. Va aparèixer per Artesa de Lleida sola i desorientada. Al principi, era una gossa molt desconfiada però un cop ens vam guanyar la seva confiança vam poder agafar-la i va passar a formar part de la nostra família perruna. Ràpid es va adaptar a la vida en la protectora i va fer bons companys d'aventures. Disfrutava moltíssim sortint amb els voluntaris de passeig i jugant amb la Lluna. Però com tots els gossos abandonats del nostre reufgi, ella volia trobar una llar definitiva i com per art de màgia, els desitjos de l'Estela es van fer realitat. Ara es diu Leia i és una vertadera princesa. Esperem que aquest conte de princeses es repeteixi per tots els gossos abandonats que busquen casa i tots tinguin l'oportunitat de trobar una família tan meravellosa com la de l'Anna i companyia.

Gràcies per compartir amb nosaltres la vostra experiència i venir-nos a visitar de tant en tant. Des de la protectora valorem la qualitat de les adopcions i no la quantitat, i així intentem garantir la millor adaptació tant per la família adoptant com pel gos.

El Tor també vol compartir amb nosaltres la seva felicitat

El Tor (ara es diu Yaco) va estar poc temps al refugi però el canvi tant físic com psicològic de quan va entrar a com està ara és espectacular. Quan va arribar a la protectora tenia una marca al coll d'un collar com si hagués estat fermat durant molt temps, estava molt nerviós i tenia un aspecte famèlic. Ara és tot el contrari. La família que li ha donat una segona opotunitat és la mateixa que fa uns mesos va adoptar al Taison, però aquest no es va adaptar i amb tota la pena del cor, entre tots vam decidir que el Taison no era aditent per la família ja que no es portava bé amb l'altra gosseta de casa (una Yorkshire de 15 anys). En canvi, el Tor s'ha adaptat perfectament i la família ens comenten que estan molt feliços amb ell ja que és molt bo i es cuiden mútuament.

Dana i Perla, feliçment adoptades

La Perla, una gosseta Setter adoptada fa un temps també ha estat esterilitzada ja que quan la van adoptar encara no es podia esterilitzar. La Perla està encantadíssima amb la seva família i tot i tenir un caràcter bastant nerviós ells l'estimen i la cuiden com a membre més de la família que és.

La Dana va ser adoptada quan només era un bebé i ara ja és una gossa gran preciosíssima. Des del dia de l'adopció es va adaptar molt bé a la seva nova llar i s'ho passa pipa jugant . Al adoptar-la quan només era un cadell encara no estava esterilitzada i ara, al igual que la Perla, que ja s'ha fet més gran ja l'hem esterilitzat, tal i com marca la llei de protecció dels animals. Tant la Dana com la Perla ja no patiran embarassos psicològics, quistes ovàrics, zels que puguin fer que s'escapi... També s'evita que puguin portar més descendència al món ja que el que cal és reduïr el nombre de gossos que esperen en una gossera trobar una llar. Tot són beneficis!

KIFI, preciositat ADOPTAT

ADOPTAT

Aquest mascle de raça pastor té onze mesos i desgraciadament s'ha quedat sense família. Ara està a la protectora i aquest divendres serà esterilitzat. És molt agradable, bo, juganer i intel·ligent. Si el vols adoptar pots trucar al 606163216.

Les adopcions dels tres cadells de bóxer

La preciosa Linda que ara es diu Fox va marxar amb la Tània i la Nati.

El Beni i la Kati van tenir la sort de marxar juntets. Com la Fox, seran els mimats de la casa i segur que seran molt però que molt feliços.

DUNCAN, ADOPTAT

ADOPTAT

Aquesta preciositat és el DUNCAN. Fa un mes que està amb nosaltres, va ser trobat a Torrefarrera (Lleida), no porta xip i ja està vacunat, desparasitat i esterilitzat. El duncan és un mascle de raça petita, barreja de Pekinés (pesa uns 5kg.). És molt alegre, simpàtic i dolç. Li encanta anar a passejar i jugat, però sobretot li agraden els mimitos. Creiem que està habituat a viure en un pis ja que espera a fer les seves necessitats quan surt de passeig fora del recinte de la protectora. Si vols donar-li una segona oportunitat al Duncan pots trucar al 606163216.

PINTO, Sempre estaràs amb nosaltres...

El Pinto va arribar fa uns mesos al refugi. Una voluntària el va veure desorientat pel carrer i no va dubtar en agafar-lo. El seu aspecte era nefast,no tenia pèl i semblava qualsevol cosa menys un gos . Va donar positiu en sarna i vam començar el tractament. Ràpidament es va guanyar el cor de totes les voluntàries ja que tot i estar malalt sempre estava agraït i tenia ganes de mimos. El tractament per la sarna va ser complicat, en una protectora on hi ha altres gossos és díficil tenir un gos totalment separat per evitar el contagi. Però ho vam conseguir, després de molts banys, medicacions, pinso especial... Va superar la SARNA! Semblava que tot aniria bé, fins i tot vam trobar uns possibles adoptants que també es van enamorar del seu encant natural. Però el pitjor estava per venir. Va deixar de menjar, cada vegada estava més prim... Sí: va donar positiu en leishmania i ja tenia insuficiència renal. Però el Pinto tenia moltes ganes de viure i lluitar i vam intentar donar-li la medicació tant per la leishmania com per la insuficiència renal. Vas marxar a casa d'una voluntària d'acollida on vas conèixer el vertader paradís. Gràcies a la casa d'acollida el Pinto va poder viure les seves últimes setmanes més feliç del que mai es va poder imaginar que podria arribar a ser. Mimos i atencions constants, una cuinera particular, un llitet ben calentet i còmode, passejos pel camp...

La malaltia ha vençut al Pinto però de ben segur que la felicitat i el haver pogut conèixer l'amor d'una família gràcies a la seva casa d'acollida han fet que els últims dies de la seva vida hagin estat els més meravellosos mai somiats. Continua somiant petit, nosaltres sempre et durem al cor.

La quietud sujetó con recia mano
al pobre perro inquieto,
y para siempre
fiel se acostó en su madre
piadosa tierra.

Sus ojos mansos
no clavará en los míos
con la tristeza de faltarle el habla;
no lamerá mi mano
ni en mi regazo su cabeza fina
reposará.

Y ahora, ¿en qué sueñas?
¿dónde se fue tu espíritu sumiso?
¿no hay otro mundo
en que revivas tú, mi pobre bestia,
y encima de los cielos
te pasees brincando al lado mío?

¡El otro mundo!
¡Otro… otro y no éste!
Un mundo sin el perro,
sin las montañas blandas,
sin los serenos ríos
a que flanquean los serenos árboles,
sin pájaros ni flores,
sin perros, sin caballos,
sin bueyes que aran…

¡El otro mundo!
¡Mundo de los espíritus!
Pero allí ¿no tendremos
en torno de nuestra alma
las almas de las cosas de que vive,
el alma de los campos,
las almas de las rocas,
las almas de los árboles y ríos,
las de las bestias?

Allá, en el otro mundo,
tu alma, pobre perro,
¿no habrá de recostar en mi regazo
espiritual su espiritual cabeza?
La lengua de tu alma, pobre amigo,
¿no lamerá la mano de mi alma?

¡El otro mundo!
¡Otro… otro y no éste!
¡Oh, ya no volverás, mi pobre perro,
a sumergir los ojos
en los ojos que fueron tu mandato;
ve, la tierra te arranca
de quien fue tu ideal, tu dios, tu gloria!

Pero él, tu triste amo,
¿te tendrá en la otra vida?
¡El otro mundo!…
¡El otro mundo es el del puro espíritu!
¡Del espíritu puro!
¡Oh, terrible pureza,
inanidad, vacío!

¿No volveré a encontrarte, manso amigo?
¿Serás allí un recuerdo,
recuerdo puro?
Y este recuerdo
¿no correrá a mis ojos?
¿No saltará, blandiendo en alegría
enhiesto el rabo?
¿No lamerá la mano de mi espíritu?
¿No mirará a mis ojos?

Ese recuerdo,
¿no serás tú, tú mismo,
dueño de ti, viviendo vida eterna?
Tus sueños, ¿qué se hicieron?
¿Qué la piedad con que leal seguiste
de mi voz el mandato?

Yo fui tu religión, yo fui tu gloria;
a Dios en mí soñaste;
mis ojos fueron para ti ventana
del otro mundo.
¿Si supieras, mi perro,
qué triste está tu dios, porque te has muerto?

¡También tu dios se morirá algún día!
Moriste con tus ojos
en mis ojos clavados,
tal vez buscando en éstos el misterio
que te envolvía.
Y tus pupilas tristes
a espiar avezadas mis deseos,
preguntar parecían:
¿Adónde vamos, mi amo?
¿Adónde vamos?

El vivir con el hombre, pobre bestia,
te ha dado acaso un anhelar oscuro
que el lobo no conoce;
¡tal vez cuando acostabas la cabeza
en mi regazo
vagamente soñabas en ser hombre
después de muerto!
¡Ser hombre, pobre bestia!

Mira, mi pobre amigo,
mi fiel creyente;
al ver morir tus ojos que me miran,
al ver cristalizarse tu mirada,
antes fluida,
yo también te pregunto: ¿adónde vamos?

¡Ser hombre, pobre perro!
Mira, tu hermano,
ese otro pobre perro,
junto a la tumba de su dios, tendido,
aullando a los cielos,
¡llama a la muerte!

Tú has muerto en mansedumbre,
tú con dulzura,
entregándote a mí en la suprema
sumisión de la vida;
pero él, el que gime
junto a la tumba de su dios, de su amo,
ni morir sabe.

Tú al morir presentías vagamente
vivir en mi memoria,
no morirte del todo,
pero tu pobre hermano
se ve ya muerto en vida,
se ve perdido
y aúlla al cielo suplicando muerte.

Descansa en paz, mi pobre compañero,
descansa en paz; más triste
la suerte de tu dios que no la tuya.
Los dioses lloran,
los dioses lloran cuando muere el perro
que les lamió las manos,
que les miró a los ojos,
y al mirarles así les preguntaba:
¿adónde vamos?
"Elegía en la muerte de un perro" - Miguel de Unamuno

Ells no demanen gaire i ho donen tot a canvi

Els voluntaris tenim un únic motor i és l'amor envers els animals. Tu pots ajudar a canviar les vides dels gossos abandonats i de ben segur que ells et canviaran la teva. Anima't, FES-TE VOLUNTARI DE LA PROTECTORA!

La LLUNA ADOPTADA

ADOPTADA

Fa unes setmanes la Lluna va ser adoptada juntament amb el Tigre. No obstant, no s'ha adaptat a la seva nova família i pel bé de tots, la petita ha tornat al refugi. En canvi, el Tigre està com un rei amb la seva família adoptiva. Quan fem una adopció, sempre hi ha uns dies d'adaptació ja que el que desitgem és que tant la família com l'animal sigui feliç en el seu nou entorn i família.

De totes maneres, sabem que tard o d'hora trobarem la família perfecta per la nostra estimada Lluna.