Parlar de la crisi sembla reiteratiu, però això no la fa més inofensiva . De tota manera, no ens podem adaptar a un estat de penúria econòmica sense que s’estimulin les ganes de buscar maneres per sortir del mal pas.
El cert és que les retallades ja fa temps que afecten el món del proteccionisme. Fa dos anys que no es rep cap subvenció. Si volem ser optimistes podem argüir que com que les darreres subvencions anaven dos anys endarrerides, hem cobrat l’última fa uns mesos. De tota manera, i prevenint temps pitjors, hem estat fent mans i mànigues per continuar rebent calerons. Ens ho hem muntat demanant permís per posar taules a la ciutat de Lleida (l’última a Mascota’m, la fira de la mascota) i també a Barcelona, taules per fer difusió de la situació dels animals abandonats i perduts i les causes pertinents (la part didàctica no la podem obviar) i per l’altra per posar a la venda tot un allau de productes –fets també per voluntàries (punts de llibres amb pintures, flors fetes a mà, detalls pintorescos...) que la gent compra perquè els agraden o per donar-nos suport, suport que avui ens és indispensables en aquests temps de vaques magres. Si una protectora ha de funcionar, hi ha unes despeses de veterinària ineludibles (esterilitzacions, medicacions pels qui vénen amb problemes, vacunes, desparasitacions...)
Un altre aspecte, que es veu afectat per la crisi, és la posada en marxa de la nova protectora comarcal del Segrià, acabada i pagada amb diners públics, que no hi ha manera que s’inauguri i que serveixi pel que ha estat feta: ubicar els animals abandonats o perduts, buscar-los una nova família...(amb les adopcions es pagaria la major part de la despesa) sense deixar de banda l’educació de la ciutadania, perquè si es fan les coses bé, vindrà un dia que no hi haurà animals abandonats o fugits. La gent serà el suficientment responsable perquè aquests fets no passin. Sí, que és possible. Els pobles més avançats d’Europa (Suïssa, Anglaterra, Alemanya...) adopten animals de països com el nostre que encara estem a les beceroles del tema. És clar que allà quan compren un animalet ja hi entra el xip i l’esterilització.
Hi ha una dita que diu “L’abundància foragita la fam”, és a dir com més animals més mal cuidats i menys valorats. Aquesta situació es pot evitar tenint cura de no fer-los criar; s’aconsegueix amb l’esterilització. Si volem controlar la població i l’amuntegament d’animals a les caneres i en alguns pobles (com Puigverd, per exemple) i carrers de les ciutats (barris de Lleida com la Mariola...), cal ser responsables en aquest sentit. L’animal no perd cap de les seves qualitats i sí algun defecte: són menys agressius, tenen menys ganes de fugir, s’eviten malalties relacionades amb la fertilitat...El suposat plaer que algunes ments lúcides atribueixen a les relacions sexuals dels animals, no és real, ja que es mouen per instint. Si aquest instint deixa d’actuar, menys problemes per tothom, sobretot per ells. Un altre tòpic són les persones que volen tenir un cadell del seu gos. De vegades algú pot arribar a pensar si és que no li volen deixar l’herència, amb aquesta fixació. Però no, els fa gràcia i prou, pura superficialitat. A més la gosseta no pareix només un cadellet, en pot arribar a presentar deu o dotze, tots arrengleradets. Per molt que a l’amo li agradi el futbol, traieu-vos-ho del cap, no era aquesta la seua intenció, és clar! Però...- I què en farem dels altres! Et miren alarmats. Sí, perquè després vénen a les protectores, pensant que és la nostra obligació acollir-los, i si alguns comencen a entendre que no és la nostra obligació, actuen traïdorament i a la callada: te’ls deixen en una capsa i ,si són grans, lligats a la tanca o te’ls tiren per damunt de la reixa i , apa!, ja us arreglareu!. Això és un país de pandereta! No ens estranyem que estiguem intervinguts i que la Merkel no es fiï de nosaltres. Ah! Però és que els catalans som diferents! Sí, és clar, a l’Espanya profunda encara hi ha curses de braus, i aquí a Lleida, ara més que mai, es fan baralles de gossos. Amb aquesta finalitat els roben de les protectores o de particulars i no hi ha manera d’agafar els culpables. Com si la gentota que es dedica a aquesta execrable activitat fos un batalló. En fi! Que no estem tan bé, vaja. I uns per naps i altres per cols, el més calent és a l’aigüera i la feina està per fer. El moviment es demostra caminant, però -mentre n’hi ha alguns que encara estan al primer son- altres, fent ganya, esperen impacients el moment de desenfundar la xurriaca i ventar dos clatellots a aquesta gent indolent que es creu amb el dret de carregar el mort a l’esquena d’un altre, ja que qui ho ha de fer no ho fa (les lleis no es compleixen). Com si fóssim el sometent del proteccionisme. N’estem tips, tips; per no dir farts. Prou!
Alternativa Ecologista d’Artesa de lleida
“La moral dels pobles i de les persones es demostra segons el tracte que donen als seus animals” F. Nietzche.
No hay comentarios:
Publicar un comentario