La història del FREDDY

El Freddy va ser rescatat aquest estiu d’una zona de torres de Lleida. Va estar dies i dies vagant pel carrer alimentant-se com podia i dormint on el deixaven. Després de diversos intents vam poder agafar-lo (estava espantat i desconfiat) i va entrar a formar part dels gossets acollits d’Artesa de Lleida. Des del minut u ens va demostrar ser un gos genial i amb molta paciència ens va deixar que les voluntàries el banyéssim i li talléssim tots els nusos i brutícia marca dels dies que va estar abandonat.
No portava microxip i ningú el va venir a buscar, segurament els seus “antics amos” estaven de vacances mentre ell els esperava en una gàbia a la protectora.

Com sempre, després dels dies que marca la llei va ser preparat per ser adoptat, vacunes, xip, esterilització... I en aquest moment un angelet es va creuar a la vida del Freddy. Una família es va enamorar d’ell i el van venir a adoptar. Tal i com nosaltres els vam explicar, el Freddy és un gos molt intel·ligent, bo, lleial i simpàtic, però a la petitona de casa que mai havia tingut mascota li feia por. Vam decidir intentar-ho i tirar endavant l’adopció, però el Freddy no va passar la prova de foc: la petita de la família no s’habituava a viure amb ell i la cosa no rutllava.

És molt important remarcar que per les voluntàries del refugi el que prima és tant el benestar de l’animal com el de la família adoptant, allò que volem és la felicitat de tots al complert. Així doncs, entre plors i tristesa el Freddy va retornar a la protectora. Això no és la primera vegada que ens passa, en algunes ocasions em tingut adoptants que per diferents motius ens han retornat el gos. Però aquest cop va ser diferent, les persones que ens el van retornar no el van deixar i marxar sense més, van creure en el compromís que havien adquirit i no van parar fins tronar-li una millor solució. La seva lleialtat i amor envers el Freddy va fer possible que uns amics seus que recentment havien perdut la seva mascota s’animessin a donar-li una oportunitat al Freddy. I així va ser: ara es diu Rufus i viu com un rei a Barcelona.

Volem donar les gràcies de tot cor tants als “àngels” que es van creuar en la seva vida per fer que ara sigui feliçment adoptat, com al Jordi i família per donar-li una segona oportunitat.