ja estan adoptats!
El dia 11 de setembre mentre alguns celebraven la diada catalana un ésser sense escrúpols va deixar que la seva gossa donés a llum vuit cadells que va llençar en una bossa tancada a les escombraries. Una veïna del poble en anar a tirar la brossa i sentir gemecs va obrir la bossa i sorpresa... vuit miniatures lluitant per no morir. Vuit preciosos cadells que no tenien ni hores de vida, amb la sang, el cordó umbilical i morts de gana. La protectora d’Artesa se’n va fer càrrec, d’urgència al veterinari a per llet i biberons. Entre unes voluntàries ens vam dedicar amb cos i ànima a la seva criança, bibis cada dues hores, massatges, estimulació... i per a què negar-ho: amb molt patiment. Patiment al veure’ls tan petits i fràgils, tan necessitats i egoistament tractats. El veterinari ens va alertar de lo complicat qe¡ue seria tirar endavant vuit cadells que no han estat ni uns dies amb la mare per poder passar el calostre i el reforç del sistema immunitari. Nosaltres teníem esperança, tan menuts i ja ens havien robat el cor des del minut 1. Els vam anomenar Via, Ada, Victus, Dia, Chloe, TxeTxe, Rei i Pia. Només els tres primers han pogut continuar lluitant per viure, els altres van marxar als pocs dies d’estar amb nosaltres amb molt d’amor dels qui els vam cuidar. La impotència quan et passen aquestes coses és immesurable, penses com pot ser que tu estiguis patint tant per tirar-los endavant i que amb cada mort un bocí del teu cor marxi mentre una altra persona ha pogut tirar-los sense pestanyejar.
El dia 11 de setembre mentre alguns celebraven la diada catalana un ésser sense escrúpols va deixar que la seva gossa donés a llum vuit cadells que va llençar en una bossa tancada a les escombraries. Una veïna del poble en anar a tirar la brossa i sentir gemecs va obrir la bossa i sorpresa... vuit miniatures lluitant per no morir. Vuit preciosos cadells que no tenien ni hores de vida, amb la sang, el cordó umbilical i morts de gana. La protectora d’Artesa se’n va fer càrrec, d’urgència al veterinari a per llet i biberons. Entre unes voluntàries ens vam dedicar amb cos i ànima a la seva criança, bibis cada dues hores, massatges, estimulació... i per a què negar-ho: amb molt patiment. Patiment al veure’ls tan petits i fràgils, tan necessitats i egoistament tractats. El veterinari ens va alertar de lo complicat qe¡ue seria tirar endavant vuit cadells que no han estat ni uns dies amb la mare per poder passar el calostre i el reforç del sistema immunitari. Nosaltres teníem esperança, tan menuts i ja ens havien robat el cor des del minut 1. Els vam anomenar Via, Ada, Victus, Dia, Chloe, TxeTxe, Rei i Pia. Només els tres primers han pogut continuar lluitant per viure, els altres van marxar als pocs dies d’estar amb nosaltres amb molt d’amor dels qui els vam cuidar. La impotència quan et passen aquestes coses és immesurable, penses com pot ser que tu estiguis patint tant per tirar-los endavant i que amb cada mort un bocí del teu cor marxi mentre una altra persona ha pogut tirar-los sense pestanyejar.
La tristesa en pensar que hi ha energúmens d’aquest tipus pel món és
infinita i la pena per no haver pogut salvar tots els nadons també. Però per
sort, la família de la Noemí ha fet de casa d’acollida dels tres valents
supervivents i els tenen magnífics. Ens els vam trobar que tenien hores de vida
i pesaven 200 grams. Ara ja tenen un mes i pesen 1 kg. Creiem que seran de mida
mitjana i busquem unes famílies RESPONSABLES que els vulguin adoptar. Són un
mascle i dues femelles, els tres preciosos i molt bons.
Si vols que un dels petits sigui part de la teva família truca a la
protectora i t’informaran 618722038
I si us plau, fem una crida al sentit comú, prou ja de camades no
desitjades i de veure gosses parint de qualsevol manera per les finques,
trossos i masos. Les ordenances no estan només per a que s’apliquin als gossos
de ciutat, els del camp també tenen dret a tenir una vida digna que no es
resumeixi en fer de guardià lligat en una cadena i a parir cada sis mesos. Felicitem
d’altra banda als ajuntaments com Puigverd o Artesa que inicien una campanya
per fer complir la llei que obliga a tenir les mascotes censades i xipades (i a
poder ser castrades).
No hay comentarios:
Publicar un comentario