BONI, preciositat en adopció

La BONI va ser abandonada pel seu propietari juntament amb els seus dos germans, la Xula i el Leo. Tots tres estan a la protectora i els encantaria trobar una casa.

JA ESTÀ ADOPTAT!!

La Boni és una gossa de mida mitjana-gran, similar a una barreja entre un husky i un pastor alemany. Ronda l’any d’edat i ja està esterilitzada. Conviu perfectament amb altres gossos i el ideal per ella seria trobar-li una família que tingui espai exterior i companyia d’altres gossos.

Si estàs pensant en adoptar vine a conèixer a la Boni, la seva delicadesa i dolçor t’encantarà. Truca al 618722038

La educació és la clau

Aquesta fotografia és una petita mostra de la gran ajuda que ens ofereixen la canalla del poble d’Artesa de Lleida gairebé cada diumenge. Un grup de nens conscienciats envers el respecte cap als animals ve amb molta il·lusió i energia per ajudar-nos a passejar els gossets de la protectora. No sabríem dir qui s’ho passa millor si els nens o els gossos, però és fantàstic veure com els més joves prenen consciència i s’impliquen. A més a més, els gossos reben una estona impagable d’amor i carantoines.

Enhorabona nois!

Millora de les instal·lacions de la protectora

Una protectora és un lloc d’emocions i sentiments, és la casa d’aquells qui l’han perdut i esperen tornar a trobar-la ben aviat. És un lloc d’alegries quan un dels inquilins marxa al ser adoptat però també de tristesa quan vivim en primera persona fins on arriba l’egoisme del ser humà quan abandona un animal indefens. Però també és un indret que s’ha de cuidar i mantenir. Per aquest motiu els darrers mesos hem participat en fires i taules informatives venent productes fets per voluntaris de la protectora. Així, amb els vostres donatius, hem pogut millorar les instal·lacions que oferim als gossos abandonats. Gràcies també al recolzament de l’Ajuntament d’Artesa de Lleida hem construït dues gàbies individuals per dos dels nostres amics: el Jaqui i el Max. No són gossos agressius però sí són especials i com que no sempre hi ha algú que els pugui vigilar vam pensar que el millor per ells era viure de forma individual (tot i que surten a jugar i passejar amb altres gossos).

Les gàbies han quedat divines i el Jaqui i el Max estan contentíssims d’haver-se pogut independitzar i tenir “casa pròpia”! El Jaqui va ser recollit de la gossera després de que fos atacat. Tenia moltes ferides per les mossegades però ara, després d’estar amb nosaltres més de dos anys, ja està recuperat. No obstant, després d’haver viscut un fet tan traumàtic com és l’atac de la resta de gossos amb els que convius li agrada tenir el seu espai per ell sol i això és el que li hem pogut oferir amb aquestes millores. D’altra banda, el Max també està amb nosaltres des de fa un parell d’anys i quan va arribar ja tenia una malformació de naixement en una de les potetes posteriors. Això no li impedeix fer una vida normal i ser un gos molt alegre. No obstant, no li agrada compartir les 24h del dia amb altres gossos pel que també té el seu “xalet individual”.

Esperem que aquestes noves gàbies siguin un lloc provisional per ells, un pont cap a una nova llar ja que desitgem que algun dia puguin ser adoptats per algú que tingui tan bon cor com ells.

GRÀCIES A TOTS ELS QUE HEU COL·LABORAT EN ALGUN MOMENT I D’ALGUNA MANERA, GRANET A GRANET NOSALTRES FEM MUNTANYES!

Max i Jaqui, gaudint de la seva nova casa

Notícies de la LOLA

Recordeu la LOLA? així de petiteta era quan la família de la Tamara la va adoptar.

Ara està enorme, més del que nosaltres pensàvem que seria. Comparteix casa amb el seu germanet Goliat i tots n’estan molt contents. Recordem que la Lola és germana de la Bruna, la Puck i la Canela. Malauradament la Canela encara espera que algú amb bon cor l’adopti. Podries ser tu? Si vols adoptar una mascota truca al 606 16 32 16

La Jara, per fi afoptada!

La nostra preciosa Jara va ser trobada abandonada pels camins que hi ha entre Artesa de Lleida i Puigverd juntament amb el seu germà Duc (ara es diu Strock, ja adoptat). Estava en un estat lamentable tant de salut com físicament però els dos germans es van refer ràpidament a casa d’una voluntària que els tenia en acollida. Tant el Duc com la Jara tenen un caràcter excepcional, molt alegre, dòcil i afectuós però tot i que algunes persones es van interessar només va ser adoptat el Duc. El temps anava passant i veiem com la Jara deixava de ser un cadell per ser més adulta. I que el temps passés sense poder oferir-li una llar ens preocupava. Però la seva sort va canviar i la família de la Cati va decidir fer-li lloc a casa seva, on viu ara la mar de feliç.

Gràcies per adoptar!! Us imagineu que passaria si tota la gent que volem tenir mascota la comprés o l’agafes “d’aquell veí a qui li ha criat la gossa”?? Doncs que les protectores i gosseres estaríem més plenes del que ja ho estem, passaria que hi hauria gossos que viurien tota la vida en un refugi sense saber què és el caliu d’una llar, passaria que segurament a Catalunya es tornaria a legalitzar el sacrifici d’animals. Passaria massa coses dolentes per les que SEMPRE VAL LA PENA ADOPTAR! Tanmateix, gràcies a la seva casa d'acollida que l'ha estat cuidant aquests mesos fins trobar-li una família, gràcies a ella la Jara ha gaudit d'una casa, provisional però casa.

"Es busca amo(r)"

La Mercè estrena la Festa dels Animals
Amb molta il·lusió i alegria tres voluntàries de la Protectora d'Artesa de Lleida ens vam desplaçar el passat cap de setmana a Barcelona per gaudir de la primera festa dels animals de la Mercè. Amb nosaltres tres companys meravellosos ens van acompanyar per buscar casa: el Blat, la Canela i la Tula. Aquesta va tenir la gran sort de ser adoptada per una família tan simpàtica com ella.
Gràcies a tots els ciutadans que us vareu aproximar per informar-vos o fer donatius, gràcies a tots els voluntaris de la organització que ho vareu fer genial i ens vareu tractar realment bé i a tots els companys d'altres protectores.

"ES BUSCA AMOR"

PRIMERA FESTA DELS ANIMALS DE LES FESTES DE LA MERCÈ

I aquest cap de setmana què feu? Nosaltres estarem a la Plaça de Catalunya de Barcelona amb tres de les nostres preciositats en adopció. Farem passarel·les i activitats per intentar trobar casa a algun gos del refugi i informar a tot aquell que vulgui. Si us animeu a venir estarem a la carpa "AdoptaBcn"http://guia.bcn.cat/merce-2012-i-festa-dels-animals-de-les-festes-de-la-merce_99400300048.html

Shiva, un nou cas d'abandonament

JA ESTÀ ADOPTAT 
La SHIVA va ser trobada per Artesa de Lleida. Rondava pels carrers fins que va entrar en un comerç cercant aixopluc. Fa una setmana que està al refugi i podem afirmar que és una gosseta excepcional: molt obedient, juganera i dolça. És una barreja de pastor alemany i ronda els sis mesos d'edat, encara és un cadellet. Telèfon contacte: 618722038

La protectora participa a la fira de Reus

El passat dissabte vam desplaçar-nos a Reus per participar a la jornada "AnimaReus". Vam poder gaudir d'un dia ple de xerrades i activitats en relació al món dels animals i a més a més de guanyar un sac de pinso vam tenir l'alegria de rebre la visita del Cocu (el Pelut, germanet del Nino) que va ser adoptat fa dos mesos. El vam veure molt gran i simpàtic i es va retrobar amb el seu germanet que també va venir a la fira per veure si trobava adoptants. I efectivament, el Nino va enamorar a una família que passejava per la fira!

 

 

 

La família de la Merce sempre ha gaudit de la companyia d'una mascota i des de feia més d'un mes havia mort el seu gos. Va ser un cop molt dur per ells i van dir que no tornarien a tenir gos... Però quan t'estimes els animals i sempre n'has tingut la casa sembla buida quan deixen de ser-hi. Finalment tota la família va decidir fer un pas i donar-li la oportunitat a un gos abandonat pel que van pensar en anar a la fira i veure els gossets en adopció. I allí es van trobar amb el Nino, qui va saber encisar-los.

Així que aquest dimarts ens hem tornat a desplaçar a Tarragona per dur al Nino a la seva nova llar. Estem convençuts que ha fet molta sort i que serà molt però que molt feliç.

El Nino és un gos meravellós, sociable, intel·ligent i la mar de simpàtic. Les seves cuidadores vam despedir-nos d'ell amb aquella alegria barrejada amb nosatàlgia que ens envaeix cada vegada que diem adéu a un dels nostres petits.

fotos de la DORA

 La DORA va tenir la sort de ser adoptada fa mesos i gaudir de la vida al costat d'una família magnífica. Jocs no li falten amb la companyia dels més menuts de la família i ben sovint ve al refugi a visitar-nos i jugar amb la resta de ex-companys de la prote.

Les tres princeses ja estan adoptades

La Dolça, la Merla i la Mila han estat adoptades. Ens manca la foto de l'adopció de la Merla però al igual que les seves germanes, estan molt bé amb les seves famílies adoptives! Les tres van ser abandonades dintre d'una caixa davant d'un taller, segurament són fruit d'una camada i al no saber què fer amb els cadells van decidir deixar-los en una capsa. No hagués estat més fàcil i saludable per tots haver esterilitzat??

Volem donar les gràcies infinites a la seva casa d'acollida que les va cuidar evitant que tan petitones estiguéssin al refugi. La família de la Yolanda les va cuidar com a vertaderes princeses i les va sociabilitzar fins que les tres han tingut la sort de ser adoptades. Gràcies a això, les tres petites pràcticament no han tingut que estar a la protectora, moltes gràcies!

El Dylan ja té família!

El Dylan té allò que més anhelava: una família amb qui gaudir de la vida.

La Meritxell i la seva parella van decidir venir des de Andorra per adoptar-lo ja que després de veure'l i parlar amb nosaltres tenien clar que el Dylan havia de ser un membre més de la seva casa. N'estan molt contents i s'ha habituat perfectament a la seva nova vida, fins i tot té un company de pis felí. El Dylan va entrar a la protectora el desembre passat. El vam recollir de la zona del Bowling de Lleida ja que un veï ens va alertar de que feia dies alimentava un gos famèlic i l'home ja no sabia què fer ni a on acuidr per ajudar-lo. Després de rebre l'avís vam anar a recollir-lo del carrer i com que estava molt prim vam descartar la leishmianosi i altres malalties. Però el Dylan estava sa, només havia passat molta fam i les penúries que comporten l'abandonament feien que tingués mal aspecte. Des del minut 1 d'estar a la protectora les voluntàries vam veure que era molt sociable i estava educat. A més a més, reclamava moltes atencions i tenia molta necessitat d'afecte pel que pensem que abans de ser abandonat havia viscut en un pis... una pena.

Però ara les penes són aigua passada i el Dylan és més feliç que mai. GRÀCIES PER ADOPTAR i gràcies per donar-li la oportunitat a un gos adult.