SOS ES BUSCA!!

Diumenge per la tarda vam recollir abandonat aquest petit de la foto. Ahir quan unes voluntàries vam anar a la protectora ens vam trobar amb una desagradable sorpresa: el petit Camp NO HI ERA, ha desaparegut!! Pensem que algú ha entrat al recinte i l’ha robat. Els fets ja han estat comunicats a  l'Ajuntaments d’Artesa, de Puigverd i als Agents Rurals. Agraïm qualsevol informació ja que estem molt preocupades i no entenem què ha passat. Si el veus o tens alguna notícia contacta al 618722038

DIA DE NEU!!

També ha nevat a la protectora!! Foto del passeig amb el TRASTO, un dels gossets abandonats del refugi. Pensar amb la neu i la protectora és un sentiment agredolç: d’una banda t’alegres de que els gossets no estiguin pel carrer vagant abandonats sota aquestes condicions climàtiques i que estiguin a la protectora protegits, ben alimentats, amb atencions veterinàries i estimats per totes les voluntàries. Però d’altra banda t’entristeix pensar que ells també voldrien estar calentets en una casa i veure la neu des de la finestra en família. Per canviar la situació només cal una cosa: ADOPCIONS.

Si estàs pensant en adoptar truca al 618.72.20.38/ 606.16.32.16/ protectoraartesadelleida@gmail.com

MASCLE MIDA PETITA:

JA ESTÀ ADOPTAT!!

EN ADOPCIÓ MASCLE MIDA PETITA:

És un mascle jove de mida molt petita, simpàtic i ben cuidat. A la protectora es porta molt bé, és molt sociable tant amb persones com amb altres animals, no trenca res i s’espera a fer les necessitats quan surt de passeig. Mereix canviar la gàbia de la protectora per un llitet en una casa. Si vols adoptar-lo truca al 618722038/ protectoraartesadelleida@gmail.com

 

 

10 GOSSETS MOLT ESPECIALS EN ADOPCIÓ

10 dels gossos que tenim a la protectora en adopció. Tots ells preciosos i amb un desig compartit: trobar família adoptiva. Fem el seu somni realitat? T. 606163216

TRES FEMELLES MIDA MITJANA

JA ESTAN ADOPTADES!!

Aquestes tres gossetes vivien en condicions lamentables: soles i lligades tot el dia, vivint al ras amb les temperatures extremes que fa a Lleida, amb menjar escàs, criant sense control i sense cap atenció veterinària. La protectora va decidir ficar fi a aquesta situació i inhabilitar la persona que deia ser el seu propietari. Vam decomissar les tres femelles i dos cadells supervivents de la darrera camada (els dos mastins ja feliçment adoptats). Com la protectora tanca no podem fer-nos càrrec d’elles per molt més temps. Temporalment les acollim nosaltres i amb la col·laboració d’Amics dels Animals del Segrià volem oferir-los-hi la vida digna que es mereixen. Si vols adoptar una d’aquestes preciositats truca al 618722038

FIONA: la gossa més noble i submisa que hem vist. Sempre està pendent de portar-se bé i buscar alguna carícia que la reconforti. Quan va arribar tenia molta por però poc a poc ha agafat molta confiança. Perfecta per viure amb nens o altres animals ja que és l’ésser més inofensiu i bo de la terra. És de mida mitjana i té dos anys.

 

 AFRI: sembla una barreja de podenquet de mida mitjana i dos anys d’edat. És la menys poruga i obedient. Sempre està pendent de tot el que passa.

PETRA: és una setter de color negre preciosa. Molt afectuosa i bona, de mida mitjana ronda l’anyet d’edat. També és una bondat d’animal...

Visita del MAQUI i el TURC

Avui hem rebut la visita de dos gossets adoptats que estimem amb bogeria, el Maqui i el Turc. Els seus adoptants són grans persones i grans exemples a seguir. El Turc feia més d’un any que estava al refugi, amb leishmània controlada i tractada. Ningú s’interessava per ell fins aquest Nadal que ha tornat a néixer de la mà del Paulo i la Paula. El Maqui va ser abandonat quan només era un cadell amb els dos colzes trencats, potser el van intentar matar però no se’n van sortir... El Vicente i l’Anna no van poder mirar cap una altra banda i en conèixer la història del Maqui van decidir que el patiment viscut fins llavors seria cosa del passat.

Ara el Turc i el Maqui gaudeixen de la pura felicitat gràcies a unes famílies que han mirat més enllà d’una raça o edat i han pogut apreciar allò bo de la vida: la noblesa i l’amor.

Moltes gràcies per haver adoptat, potser no heu canviat el món sencer però ben segur heu canviat el seu món!

JA ESTÀ ADOPTAT!!

JA ESTÀ ADOPTAT!!

Ahir vam trobar aquest gosset rondant abandonat per Artesa. És un mascle jove de mida molt petita molt simpàtic i ben cuidat. Porta  un arnés, pensem que algú el pot estar buscant. Si el reconeixes o tens alguna informació truca al 618722038. Si no, passats uns dies podrà ser adoptat. Agraïm la seva difusió

Els dos mastins adoptats!

Recordeu els dos cadells de mastí decomissats juntament amb la mare i dues femelles més? Doncs ja gaudeixen d’unes famílies fantàstiques! Ens alegra molt saber que fa unes setmanes dormien sota la freda boira de Lleida sense molts dies ni menjar i ara fins i tot tenen la seva pròpia manteta del Barça. Gràcies per adoptar, són uns amics extraordinaris!

Ara esperem trobar famílies per les tres femelles, tres gosses coratge.

Adopta una mascota, tindràs un amic per sempre!

Diuen que és millor comprar o agafar un cadell, que aprèn més ràpid i no dóna problemes. El Turc, la seva nova família i nosaltres diem que es diuen moltes tonteries i que adoptar un gos adult és una experiència tan gratificant que qui prova no se’n penedeix!

 

Dos cadells mastins JA ESTAN ADOPTATS

JA ESTÀ ADOPTAT!!

Aquests dos desventurats han estat decomissats del seu “propietari” juntament amb la mare i dues femelles més. Estaven lligats en un magatzem sense les atencions necessàries, criant de qualsevol manera i sense un aixopluc digne. Ara estan a la protectora d’Artesa i volem una nova vida pels petits i les mares. Els cadells són dos mascles d’un mes i mig d’edat tipus mastí dels Pirineus. Són preciosos i tenen molt bon caràcter. S’entreguen desparasitats, vacunats, amb xip, placa identificativa i obligació de castrar. Telèfon per adopció 618722038, gràcies!  

KOFI, una nova vida comença per ell

El Kofi va esquivar dues vegades la mort: quan no va morir atropellat al ser abandonat i al no morir en un depòsit de gossos municipal. No, a Catalunya no tots els Ajuntaments ni tots els nuclis zoològics protegeixen i cuiden els animals com es mereixen.

 

Quan el vam salvar feia cara de gana, desorientat, trist, perdut, brut, cansat de deambular sent un gos de certa edat... A la protectora es va recuperar bé però necessitava una família. La desitjava de tot cor, no volia estar sol en una gàbia... i els seu desig s’ha fet realitat de la millor manera possible!! L’ha adoptat la família de la Mari Carmen i el cuiden com un rei. Només cal veure-li la cara per saber que és molt feliç i està eternament agraït. No tothom té el bon cor d’adoptar un gos de més de set anys. No tothom sap que l’amor no té edat. Gràcies Mari Carmen i família per no formar part d’aquest “tothom”, ens alegrem moltíssim que el Kofi s’hagi adaptat des del minut 1 a casa i tots estigueu tant contents. S’ho mereixia!

Un gran exemple a seguir!

Comencem el cap de setmana amb una notícia extraordinària: l’adopció del TURC!! El Turc va arribar a la protectora com per art de màgia, un dia mentre netejàvem el pati vam mirar fora i el Turc ens esperava a la porta, solet, desorientat i amb una corretja mossegada penjant. Segurament el van lligar per abandonar-lo i ell va rossegar la corretja per arribar a nosaltres. El cas és que al poc temps d’estar a la protectora vam detectar-li leishmaniosis, possiblement per això algun ignorant egoista el va abandonar. La malaltia està en una fase inicial, sense cap òrgan afectat i a la prote ha rebut el tractament pautat pel veterinari, per això està tan guapo i si no ho saps mai diries que està malaltet. La leishmània no té cura però sí tractament, i per sort en els darrers anys nous fàrmacs han facilitat el control de la malaltia. No obstant això, és una realitat que els gossos amb leishmània no són fàcilment adoptats, no és el que els adoptants demanen...

Però sempre hi ha una excepció, i la família de la Paula i el Paulo en són una. Ells van venir a visitar la protectora perquè fa molt temps que pensaven en l’adopció d’una mascota. Ara tenen les condicions de temps i espai perfectes, així que només tenien clar que volien donar la oportunitat a un gos de refugi i el volien en funció del caràcter i feeling. Quan els hi vam presentar el Turc ràpidament van veure que és un gos molt bo, tranquil, afable, educat i sociable. Sí, també té leishmània, però no és aquest un motiu de més per no viure en una protectora? Els tres s’han adaptat perfectament i junts són molt feliços. Gràcies nois, sou fantàstics i un gran exemple a seguir!! A la protectora tenim tres gossets més amb leishmània, tan de bo dos angelets com vosaltres es creuin en el seu camí i tinguin la mateixa sort que el Turc!