El Dylan va ser adoptat fa uns mesos. Ara viu a Andorra i és el rei de la casa, conviu amb un gatet i s'ho passa pipa anant de passeig.
Però en la vida del Dylan no tot ha estat alegria. El vam recollir del carrer ara fa un any, feia setmanes que estava abandonat per la zona del Bowling (Lleida) i ningú se'n feia càrrec. Una persona de la zona ens va alertar de l'abandonament dient-nos que a mesura que passaven els dies el veia en un estat més lamentable. I així era, perquè un gos no pot viure sol en una ciutat, hagués mort si no l'haguéssim tret dels carrers. Estava molt prim i anèmic però les analítiques van ser encoratjadores ja que no mostrava ninguna malaltia greu. Només necessitava descansar, menjar i molt d'afecte, en uns dies es va recuperar. A més a més d'engreixar-se estava molt content i ràpid es va fer amic dels nous companys del refugi i a les voluntàries ens va robar el cor. No obstant, van anar passant els mesos i ningú s'interessava en ell. Les voluntàries del refugi no ho enteníem ja que era un gos afectuós, educat, obedient... una joia. Però la seva sort va canviar el dia que la Meri el va veure pel facebook. Es va enamorar d'ell i després de parlar amb nosaltres, interessar-se pel seu caràcter i prendre la decisió no va dubtar en venir amb la seva parella a adoptar-lo.
Meri i família: gràcies per adoptar, no només heu fet feliç al Dylan també ens heu fet felices a les voluntàries que estem contentíssimes de veure com el Dylan trepitja la neu i no és a la protectora passant fred. Aquesta és la recompensa als nostres esforços, és la nòmina del voluntari.
Tan de bo aquest hivern sigui un hivern solidari i molta gent decideixi adoptar una mascota i no comprar-la, tan de bo no quedin gossos al refugi passant fred sense el caliu d'una llar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario