Quan adoptes un animal l’adoptes amb
totes les condicions i garanties sanitàries necessàries. És a dir, les
protectores i gosseres de Catalunya per LLEI hem de donar a les mascotes dels
refugis vacunats, desparasitats, amb cartilla al dia, microxip i esterilitzats.
Això comporta unes despeses veterinàries que l’adoptant es compromet a cobrir.
Però només es paga per aquestes despeses que són mínimes ja que el veterinari
ens fa un preu especial pels gossos del refugi. Per tant, no es paga per
l’animalet en qüestió, es paga per tenir-lo en les condicions correctes tant
per la seguretat de la família com pel propi gos.
En algunes ocasions quan comentes que l’adoptant s’ha de fer càrrec de les
despeses (la protectora és una associació sense ànim de lucre, no és una empresa
amb fons econòmic) més d’una vegada ens han contestat: jo no pago per tenir un
gos, o bé, per pagar diners me’n compro un de raça. La meva resposta: comprar o
adoptar és una elecció personal. Per comprar una mascota només cal tenir
diners, per adoptar-la cal tenir cor. Tu tries, l’elecció està en les teves
mans: salvar un animal abandonat o comprar-lo afavorint la cria i el negoci
lucratiu explotant femelles. Adoptant dónes una segona oportunitat, comprant
contribueixes a la massificació d’animals en protectores i gosseres. Mentre tu
compres un animal un altre mor al carrer.
FOTOGRAFIA: L’Oreo, la Xula, el Leo i el Cim. Els tres viuen a la
protectora, s’estimen amb deliri i els tres han estat abandonats
No hay comentarios:
Publicar un comentario