ÀLBUM DE FOTOS DELS GOSSETS DEL REFUGI EN ADOPCIÓ:

Vols adoptar un gos? Mira aquest àlbum amb les fotos dels gossos que hi ha al refugi esperant trobar una llar:

27 dic. 2014

Kofi, una història trista que busca un final feliç


JA ESTÀ ADOPTAT!!

Dissabte passat anava conduint a l’alçada del Vendrell (Tarragona) quan un gos va creuar la carretera. Primer vaig intentar negar-ho pensant que havia vist malament (resant per haver-ho vist malament), i valorant si continuar conduint enllo...c de parar a veure què és allò que t’ha semblat veure. Però la consciència trepitja el fre i en un segon ja has baixat del cotxe. Només obrir la porta i cridar “vine preciós, vine” ell ja estava als meus peus. Portava collar sí, però també portava a sobre dies i dies de penúria sense menjar ni aigua. Feia pena veure’l tan prim, amb tanta pudor i tanta tristesa als seus ulls. Vaig treure el “Kit” que sempre porto al cotxe per ocasions com aquesta (menjar, aigua, corretja...) i sense deixar que el menjar arribés al plat ell ja havia ficat el cap dintre el sac de pinso. Massa gana per esperar als modals. Algunes vegades em pregunto com pot ser que hi hagi gent que mai es trobi gossos abandonats i jo fins i tot porti un kit al cotxe. Serà que només s’abandonen gossos per allí on passo? Serà que els meus ulls tenen poders de raigs x? O serà que encara hi ha massa indiferència envers els altres?

Després d’uns moments de reflexió i de satisfer la gana del pobre gos, vaig activar el protocol: preguntar per la zona a veïnes si algú el reconeixia, trucar a protectores més properes, mirar si hi havia algun veterinari per allí obert... RES. Què fer? Jo estava de pas, no podia dur-lo a casa per molts motius. No vaig tenir més remei que trucar a la Guàrdia Urbana, pensant que ells portarien lector de xips i amb una mica de sort en tindria. Però no... la patrulla només va venir per demanar-me que carregués el gos al cotxe i el portés al depòsit municipal (ells no poden portar gossos abandonats al cotxe, es veu que jo sí). I amb molta ràbia i pena allí el vaig deixar, en una petita i freda gàbia.

Van passar un parell de dies i veient les escasses atencions que al dipòsit municipal rebia i que es tracta d’un gos d’avançada edat amb dolors articulars vaig decidir fer-me molt pesada amb l’Ajuntament fins que em van cedir l’acollida. Ara es diu KOFI, encara no té una família definitiva però almenys ja no vaga per la carretera buscant menjar ni està tancat en una gàbia sense cap atenció.
Està a la protectora d’Artesa de Lleida. El veterinari ens ha dit que té uns nou anys, les anàlisis han sortit bé tot i que té artrosis amb atrofia muscular que ja estem tractant. A la protectora no és pot quedar perquè tanquem i no podem fer-nos càrrec de més gossos. NECESSITEM UNA FAMÍLIA URGENT per ell, si no, haurà d’anar a una altra protectora i no s’ho mereix...

El Kofi és un gos mooooolt bo, tranquil i simpàtic. Li encanta passejar i fa moltíssima companyia ja que quan està amb nosaltres és tan feliç que no ocasiona cap problema. Per això pensem que tot i ser de mida gran pot viure en un pis. Només necessita el caliu d’una llar.
El Kofi ha esquivat la mort, deixarem que passi els seus darrers anys en una protectora? No! Si vols ajudar-lo truca al 606163216, i vine a conèixer aquesta estrella amb llum propia.


No hay comentarios: