Avui és un dia trist en el que les paraules empatia, respecte, compassió,
humanitat i progrés queden en manifest dubte. Com ha estat passant en els
darrers anys, un poble anomenat Tordesillas ha soltat un pobre i innocent brau
enmig dels carrers per perseguir-lo, atemorir-lo i ferir-lo fins la mort amb
llances, com si amb un salt temporal tornéssim a l’edat de pedra ( i ni llavors,
perquè al menys aleshores es matava per subsistir i no per “celebrar” no sé
quina trista festa). Però aquest any, la estupidesa i maldat humana ha anat un
pas més enllà de la mort de Rompesuelas, avui també s’ha atemptat contra la
vida de desenes d’activistes en defensa dels animals que estaven protestant en
un dels trams per on Rompesuelas havia de passar fugint de l’odi. Així ha
estat, mentre desenes de persones com tu i com jo estaven protestant
pacíficament a la plaça per intentar paralitzar el torneig, al crit de ¿Queréis a Rompesuelas? ¡Pues aquí lo
tenéis! han soltat al brau impedint a tots els manifestants refugiar-se d’ell.
Si en aquells instants el brau no hagués continuat corrent espantat i hagués
parat per agredir als manifestants ara estaríem lamentant més que la mort d’un
animal de quatre potes. Fins i tot un manifestant estava encadenat pel coll en
una senyal sense possibilitat de moure’s: si el brau hagués agafat embranzida
contra ell... ¿Què hagués passat? Trist, molt trist. Rompesuelas, som molts els
que et portem al cor, a tu i a tots aquells animals que sense importar l’espècie
pateixen tortura i maltractament. L’any que ve esperem que ningun ésser viu s’hagi
de jugar la vida pels carrers de Tordesillas; “Herido está de muerte el pueblo
que con sangre se divierte” (JR Jiménez).
Descansa en pau, Rompesuelas.
