GATET PERDUT

Aquest gatet es diu MAX i s'ha extraviat per les Borges Blanques (LLEIDA). Si el veieu contacteu amb la seva família, el troben molt a faltar i el busquen desesperats: Pippa 622 578 666

Què significa adoptar

 Quan adoptes un animal l’adoptes amb totes les condicions i garanties sanitàries necessàries. És a dir, les protectores i gosseres de Catalunya per LLEI hem de donar a les mascotes dels refugis vacunats, desparasitats, amb cartilla al dia, microxip i esterilitzats. Això comporta unes despeses veterinàries que l’adoptant es compromet a cobrir. Però només es paga per aquestes despeses que són mínimes ja que el veterinari ens fa un preu especial pels gossos del refugi. Per tant, no es paga per l’animalet en qüestió, es paga per tenir-lo en les condicions correctes tant per la seguretat de la família com pel propi gos.

En algunes ocasions quan comentes que l’adoptant s’ha de fer càrrec de les despeses (la protectora és una associació sense ànim de lucre, no és una empresa amb fons econòmic) més d’una vegada ens han contestat: jo no pago per tenir un gos, o bé, per pagar diners me’n compro un de raça. La meva resposta: comprar o adoptar és una elecció personal. Per comprar una mascota només cal tenir diners, per adoptar-la cal tenir cor. Tu tries, l’elecció està en les teves mans: salvar un animal abandonat o comprar-lo afavorint la cria i el negoci lucratiu explotant femelles. Adoptant dónes una segona oportunitat, comprant contribueixes a la massificació d’animals en protectores i gosseres. Mentre tu compres un animal un altre mor al carrer.

FOTOGRAFIA: L’Oreo, la Xula, el Leo i el Cim. Els tres viuen a la protectora, s’estimen amb deliri i els tres han estat abandonats

L'adopció del Daddy i l'Àfrica

La petita ÀFRICA I DADDY ja gaudeixen de llar. Aquests dos cadells van ser trobats pel camp abandonats i després d’unes setmanes amb nosaltres els hi hem trobat unes fantàstiques famílies. L’ÀFRICA ara es diu Tara i viu a Barcelona i el Daddy s’ha quedat a Puigverd.

Gràcies per adoptar, que sigueu MOLT feliços!

Notícies del BRUCE i el KINDER

Les meravelloses famílies del Bruce i del Kinder a més a més de cuidar-los molt no s’obliden de les voluntàries del refugi i ens envien fotografies i notícies. Nosaltres els hi estem molt agraïdes ja que a cada gos del refugi els entreguem un bocinet del nostre cor i quan marxen adoptats ens encanta continuar gaudint de les seves vivències en família.

 

 El Bruce va vagar durant setmanes per unes torres de Lleida juntament amb el Rothko. Va estar amb nosaltres uns mesos fins que la família de la Imma va decidir donar-li una oportunitat. El Bruce és un gos molt intel·ligent i com podeu veure, li encanta anar d’excursió.

 El Kinder va aparèixer fa tres anys, molt prim i amb una poteta trencada. Es va recuperar ràpid i després d’operar-lo va poder caminar perfectament. Va estar tres anys amb nosaltres, però les voluntàries no enteníem per què ningú l’adoptava ja que és un gos sociable, afectuós, viu, llest, simpàtic... però diuen que allò bo es fa esperar i això li ha passat al Kinder. Des de fa uns mesos viu amb la família de la Maria José i té un altre germanet, el Max, també adoptat. Com veieu, és el rei del sofà i és que no per ser un gos de raça podenc és de CAÇA, el Kinder és de CASA. Així que aprofitem la avinentesa per animar a adoptar gossos denominats “de caça” ja que con el Kinder o l’Estel (encara en adopció) són gossos molt fidels, intel·ligents i lleials.

PETIT PANCHO! ADOPTAT

ADOPTAT

Si vols ajudar-lo o més informació contacta al t. 606 16 32 16 / protectoraartesadelleida@gmail.com

Fa uns dies vam rebre l'avís d'un gosset que havia estat atropellat, l'hem anomenat PANCHO. El Pancho presentava un cop en una de les potetes on li faltava una ungla, amb antiinflamatori es va curar. Però degut a l'accident, pensem que el Pancho HA PERDUT VISIÓ. Per això quan va arribar estava molt temorós ja que no hi veia bé, de repent hi veu menys i per tant no reconeix fàcilment. Imagina't: abandonat, atropellat i vivint en una protectora, massa canvis sobtats.

Ara està amb nosaltres i cada dia surt de passeig al braç ja que no s'atreveix a caminar gaire (no s'orienta ja que tot és desconegut per ell). Està en tractament de cortisona i vitamina A amb l'esperança que pugui recuperar visibilitat però no ho sabrem fins d'aquí un temps.

El Pancho és només un cadell d'uns cinc mesos d'edat, pesa 6kg i serà de mida petita. Necessita ADOPCIÓ URGENT ja que la protectora no és lloc per ell i ara que encara és un cadell s'ha d'educar i fer sociable amb els sorolls per si no recupera la vista del tot. Ell és una monada, molt dolç i tendre que només busca els braços i és molt tranquil. Seria genial per una família que vulgui donar-li una oportunitat i si pot ser, tingui un altre gos tranquil que li ensenyi ja que el Pancho segueix els moviments dels altres gossos.

Si vols ajudar-lo o més informació contacta al t. 606 16 32 16 / protectoraartesadelleida@gmail.com

EL BRU es va fent gran

L’Aina, adoptant del BRU, ens envia aquestes fotos i notícies:

“El Bru ja va molt segur quan sortim al carrer. Li agrada molt jugar, tan amb  nosaltres com amb altres gossos. També li agrada estirar-se al costat del sofà quan mirem la tele. Estem molt contents de tenir-lo amb nosaltres!”

GRÀCIES PER ADOPTAR I OFERIR-LI LA VIDA QUE ES MEREIX

Tirat per damunt la tanca ADOPTAT

ADOPTAT

ADOPTAT
 Aquesta preciositat ha viscut en primera persona fins on arriba la crueltat humana. La matinada del dissabte al diumenge, alguns individus van decidir que la vida d’aquest animal i les lleis que l’emparen no signif...icaven res i el van llençar al pati de la protectora, com si de brossa es tractés. El van tirar, sense pensar si li podien fer mal al caure ja que fàcilment es podia haver trencat algun os (i més tractant-se d’un gos de mida petita). Però, per si el cop de la caiguda no fos suficient, el van tirar de nit (a les fosques) en un pati on viuen cinc gossos tres vegades més gran que ell. Cinc gossos que no el coneixien de res però van demostrar tenir més enteniment que els energúmens que el van abandonar i no li van fer ni una sola mossegada. Aquest cop hem tingut sort però la inconsciència i covardia de persones sense moral ni ètica alguna podria haver-li costat la vida del petit Guido.
Al gosset l’hem anomenat GUIDO, té entre quatre i sis mesos i és de mida petita, pesa 7kg i és tipus Pinscher. Té un caràcter genial, molt alegre, simpàtic i juganer. Ens encantaria trobar aviat una família per ell que mai més el torni a abandonar. Si el vols adoptar truca al 618722038/ protectoraartesadelleida@gmail.com
També ens encantaria trobar als antics “propietaris”, si el reconeixes i saps a qui pot pertànyer contacta amb la protectora, si us plau.

EL KINDER ADOPTAT!!

El KINDER va arribar el 21 de març del 2011. Com molts gossos de caça, va aparèixer molt prim, amb una poteta fracturada i sense identificació. Les operacions van ser un èxit i el Kinder ràpid va poder córrer i fer vida normal. Des del minut u ens va robar el cor de totes les voluntàries, és un gos molt melós, intel·ligent, tendre, simpàtic, adorable... Nosaltres vam pensar que l’adoptarien aviat ja que pel seu caràcter ens semblava irresistible. Però l’estigma de ser un gos caçador va jugar en la seva contra, a la gent no li agradava pel seu físic (tot i que és preciós). Els mesos anaven passant i el Kinder veia com els seus companys que feia menys temps vivien a la protectora marxaven amb una família. Nosaltres li dèiem que no es preocupés, que com li va passar al BLAT allò bo algunes vegades es fa esperar però arriba. I així ha estat, la família de la Maria Jesús va saber veure més enllà d’un físic més o menys estètic i va adoptar des del cor, com hauria de ser. Per què quedar-se en l’aparença quan l’interior té molt més per oferir? I la veritat és que n’estan encantats, només poden dir meravelles d’ell, i l’amor és recíproc. A més a més, es porta genial amb el seu nou germanet, el Coco, també adoptat. Els dos són els reis del sofà.

Enhorabona Kinder, tanta espera ha valgut la pena.

EL MAX apadrinat per la JOSEFINA

 

EL MAX va arribar al refugi el desembre del 2009. Era un cadell, rondava els vuit mesos i presentava una coixera congènita. A més a més, té un caràcter especial ja que tot i ser més bo que un bocí de pa s’estressa si està massa estona amb altres gossos. Per això, vam decidir que el millor per ell era viure en una estança individual on tenir les seves coses i no haver-se de preocupar per res. I així ho vam fer, va, estalviar els diners recollits de donatius i li vam construir “el seu apartament”. També vam aprofitar per comprar-li una caseta tipus iglú, les més higièniques i aïllants. El pobret, amb això és feliç i ho agraeix immensament. Com que no li trobem adoptant, la Josefina s’ha animat a fer-li de fada madrina. Sabem, tot i que no ho compartim, que la seva adopció és difícil ja que costa trobar uns adoptants que no els importi que sigui minusvàlid pel que intentem fer-li la seva vida a la protectora lo més agradable possible. I la Josefina és la clau que obra l’alegria del MAX. Ara també la té a ella, que tot i no poder-lo adoptar, té cura d’ell. GRÀCIES PER APADRINAR! L’apadrinament consisteix en oferir una aportació voluntària per ajudar a que els animals del refugi tinguin una bona qualitat de vida i no els falti res imprescindible durant la seva estança amb nosaltres. Un padrí fa una donació per un gos en concret i d’aquesta manera incideix directament sobre la vida d’un dels gossos millorant-li la qualitat de vida. Els diners que tu vulguis donar es destinaran directament a ell comprant-li pinso, pipetes, collars, costejant la seva desparasitació o vacunació, etc. També ens pots fer arribar allò que vulguis regalar-li al teu apadrinat. Com a padrí rebràs informació de l’animal i fotografies actualitzades així com la possibilitat de visitar-lo. Si visites al teu apadrinat ajudaràs a reforçar la seva autoestima i contribuiràs a que tingui una major sociabilització, facilitant d’aquesta manera que trobi una futura adopció.

Novetats del NINO

El preciós NINO va ser abandonat juntament amb el seu germà, el Cocu (abans Pelut) quan només era un cadell. Va estar un parell de mesos amb nosaltres i per sort ara ja fa cinc mesos que té família. Ara viu a Tarragona ja que va ser adoptat gràcies a la seva participació en la Primera Festa dels animals de Reus.

La Laia ens ensenya aquestes fotografies on podem veure que el Nino conserva el seu caràcter juganer i alegre. A més a més, ara té una companya de jocs, la Lis.

GRÀCIES FAMÍLA PER HAVER ADOPTAT I ESTIMAR-LO TANT!

No compris un gos de raça, adopta'n un sense casa!

Notícies de la INDIA!

 Aquesta gateta fa tres anys estava abandonada per Torrefarrera (Lleida). Anava pel carrer cercant menjar i auxili però ningú l'ajudava. Per sort, una col·laboradora no va mirar cap una altra banda com feia la resta de gent i la va treure del carrer. La va cuidar i esterilitzar i a través de la protectora vam poder trobar-li una meravellosa família. Ens envien aquestes fotografies i notícies:

Fa temps que no faig una ullada a la vostra página web pero et volia adjuntar algunes fotos de la gata que vaig adoptar per mitja de vosaltres l'any 2010 i que teniu penjada a la vostra web. Em donaves el teu correu per enviarte fotos actuals de la peluda i magradaria que veiessiu lo guapa que esta. La veritat es que esta molt canviada de quan va arribar a casa per primer cop. L'India es una gateta súper tranquil.la, dócil i carinyosa ( entre d'altres, pues tot en ella es bo!)amb tothom. Tan tranquila es que fins i tot es relaxa al moment del bany! Com podrás veure, li encanta possar per les fotos pero lo que mes li agrada de tot es dormir i rebre i donar tones de mimitos!!! Gracies alternativa ecologista artesa de lleida!! Un petonas de part meva i un meoouuwww de la India!! :)

El MAG adoptat!

 

El nostre estimat MAG ja té família. Al Mag ens el va portar una senyora de Balaguer que segons ens va dir, se l’havia trobat i estava desesperada perquè no sabia què fer-ne. El Mag era només un cadell quan va arribar, rondava els sis mesos i a la protectora va créixer. Té un caràcter magnífic, molt melós i tendre: tots els nenes del poble n’estaven enamorats. Tan que l’Àngela, una de les nostres voluntàries més jovenetes el va adoptar. Tota la família n’estan encantats i el Mag s’ha fet ràpid a la vida en família. El cuiden molt però sobre tot l’Àngela l’estima amb deliri i el Mag a ella.

Gràcies per adoptar, estem molt felices de que el Mag s’hagi quedat a prop nostre i el puguem anar veient els diumenges.