Al CHOPIN ens el vam trobar unes voluntàries ferit a la carretera d'Albàtarrec (LLEIDA) al gener d'aquest any:
Tenia contusions, greus mossegades, costelles trencades... I tenint en compte que és un gos d'avançada edat la situació empitjorava. El diagnosi era complicat, tot indicava que no se'n podria sortir. Però el CHOPIN ens va demostrar ser un lluitador per naturalesa i tenir moltes ganes de viure: es va aferrar a la esperança de recpuerar-se i ho va aconseguir. Va ser difícil, però després de mesos de cures i atencions en una casa d'acollida de la protectora, el Chopin es va transformar en un gos molt alegre i vital, totalment recuperat i amb un sentiment d'agraïment infinit.
A totes les voluntàries ens preocupava que ningú l'adoptés i el Chopin hagués de passar la resta dels seus dies sense el caliu d'una llar, però això no va passar i un bon dia la Conchi ens va trucar per adoptar-lo: com a nosaltres, l'entranyable Chopin li havia robat el cor.
Així que un cop esterilitzat va emprendre el viatge de la mà d'uns voluntaris cap a Madrid, on des de fa un mes viu i segons ens diuen, sembla ser que el temps enlloc de fer-lo envellir el faci ser més jove ja que té moltes ganes de jugar i ser feliç. Segurament, les persones que el van perdre o abandonar mai l'havien tractat amb tant afecte i cura com des de fa uns mesos es cuidat.
Alegria és una paraula que es queda curta per expressar la satisfacció que tenim totes les persones que hem cuidat del Chopin. En algunes ocasions la tasca proteccionista és molt feixuga, et trobes moltes pedres pel camí, gent insensibilitzada que et fa decaure els ànims però quan creus que la situació es complica massa només cal pensar amb l'esperança i les ganes de lluitar que tenia el Chopin: si ell va poder salvar-se i viure feliç, tots els que estem a favor de que els animals tinguin la vida digna que es mereixen hem de prendre exemple del Chopin i continuar lluitant.
Gràcies Chopin per mostrar-nos que la esperança és la darrera cosa que es pot perdre. També donem les gràcies a la família de la Conchi per haver-li donat aquesta segona joventut i ensenyar-nos com els gossos tot i que siguin avis es mereixen una oportunitat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario